RSS

Arxiu d'etiquetes: Salut pública

La gestió privada de la sanitat a examen

urraca3.jpg

Ahir es coneixia una bona notícia que podria acabar essent una notícia molt millor si les organitzacions defensores de la salut pública i la ciutadania que s’han mobilitzat fins ara segueixen insistint: el Congreso de los Diputados s’ha compromès a revisar el funcionament de la sanitat pública que en els darrers dotze anys (des de l’aprovació de la Llei 15/97) ha obert les seves portes, caixes registradores i títols de propietat a les empreses privades mitjançant diverses formes de depredació: concerts, convenis, externalitzacions i fundacions més o menys interessades en lo privat i cada vegada menys interessades en servir lo públic. En algunes Comunitats Autònomes, ha estat un escàndol, i això segurament ha propiciat el vot final del PSOE a la proposta de Gaspar Llamazares, ja que la situació a Madrid és d’autèntica desfeta, amb un malestar creixent de la ciutadania.

Prenguin nota de qui va votar a favor i en contra de reveure la proposta de llei que va defensar el portaveu d’IU, Gaspar Llamazares;

A favor: ICV, PSOE, BNG, Nafarroa Bai i UPyD.
En contra: PP.
Abstencions: CiU i PNV i ERC.

cas.jpg

Si es respectés l’esperit de la proposició de Llei tal com l’ha presentat Gaspar Llamazares s’acabarien d’una vegada per totes els concerts amb les entitats privades, i els diners públics anirien a la sanitat pública. Però les divisions en el sí del PSOE –si la ciutadania no ho impedeix– poden mantenir les posicions “a la Marina Geli” i la seva aposta cada vegada més agosarada per “una “col.laboració” sobre la que es diu que en “algunes autonomies” funciona perfectament… Segurament la consellera de salut de Catalunya –que tant amiga és del conseller Güemes, autèntic “destroyer” de la sanitat madrilenya– és qui té més interès dins el PSOE en defensar les suposades meravelles de funcionament “respectuós i harmònic” entre públic i privat en el món de la sanitat… Però si és així, Marina Geli sap que menteix, i que convindria fer ràpidament marxa enrere a Catalunya, restituint a la sanitat pública el que li correspon, i potenciant el seu paper i els drets de les persones a uns serveis de salut públics i de qualitat.

Si les lloances al model de col•laboració es basen en la gestió catalana, a Dempeus per la Salut Pública se li gira molta feina: haurà de descobrir tot el tinglado mitjançant el qual les suposades “col•laboracions” ens converteixen en “privatitzacions”, posant en les butxaques amants del lucre d’uns quants el que és –i hauria de seguir sent– de totes i de tots.

No seria gens sobrer analitzar en detall l’enginyeria desfalcadora de Félix Millet en el Palau de la Música, i tot el joc trilero de fundacions, consorci i activitats pròpies, perquè segur que se’n poden treure lliçons, en alguns casos manifestament escandaloses, per aplicar també al que passa a la sanitat. (Cal recordar, per exemple, que Félix Millet va ser President de l’Agrupació Mútua…)

Més informació a:
La web de Izquierda Unida
i A la de Dempeus per la salut pública: El Congreso aprueba potenciar la gestión pública del SNS.

I per a una història del procès privatitzador:

Una mica de història
Un dret de ciutadania que es privatitza
Participació, sostenibilitat i alternatives

 
 

Etiquetes: , , , ,

1a. Jornada Dempeus per la Salut Pública

dempeus.jpg

Primera Jornada Dempeus per la Salut Pública:

On es fa? A la Universitat Pompeu Fabra, edifici Roger de Llúria (en el mapa, en vermell), aula 40.008, planta baixa, carrer Ramon Trías Fargas,  25-27, 08005 Barcelona.

Com arrivar?

Metro: Línea 4 (Parada CIUTADELLA – VILLA OLÍMPICA)
Autobusos propers : Línia 14 VILLA OLÍMPICA – PG. BONANOVA (parada Ramon Trias Fargas i Sardenya),
Tramvia: Línia 4 (Parada CIUTADELLA – VILLA OLÍMPICA)

roger.jpg

Qui parla?   Parlarà tota la gent que vulgui participar en torn als temes de:

“Evidenciar les desigualtats: malalties emergents”, a càrrec de Clara Valverde, Sergi Estanyol i Cristina Montané.

 “Crisi i salut mental”, a càrrec de Sergi Raventós  (presentat per Elena Àlvarez).

 “Les polítiques per disminuir les desigualtats socials en salut”, a càrrec de Carme Borrell (presentada per Vanessa Puig i Barrachina)

 “Participació en salut en temps de crisi”, a càrrec de Antoni Barbarà Molina i Àngels Martínez Castells, (presentats per  Àngels Altés i Planas).

La Jornada s’iniciarà a les 9 del matí i la Cloenda serà de 13:30 a 14 hores.

Comfirmar l’assistència a:

Dempeusperlasalut@gmail.com

(Es prega no usar perfums, desodorants ni locions per respecte a les persones amb Sensibilitat Química Múltiple.)

 

Etiquetes: , , , , ,

Dempeus a la Festa d’Euia!

414_11a_festa_targeto_sanit_c.jpg

Dissabte, 3 d’octubre, a l’INEF, Av. Montjuic, s/n., i a les 6:30 de la tarda, parlarem de salut i de com el model sanitari català s’ha d’adaptar a les necessitats de les persones, en especial d’aquelles que pateixen malalties que aquest model no pren en consideració, o fins i tot “entrega” a la sanitat privada.

Sobre aquest tema en el bloc de Dempeus , La Ratera i en aquest mateix, s’han anant recollint diverses visions que ens poden ajudar a tenir una visió més ampla i global. Destaco les següents entrades, entre moltes d’altres que podeu trobar en aquests blocs si el tema us interessa:

El model sanitari a debat

El valor i importància del llenguatge… i la salut

La salut no te preu, Sra. Geli, té valor!

Crisi econòmica i salut pública

Clara Valverde: sobre l’Informe Vilardell

El grup Vilardell torna a la càrrega…

Taxes, retallades i nous atacs a la salut

Sostenibilitat del sistema sanitari a Catalunya

Ni copago, ni repago ¡ya lo hemos pagado!

El valor de la salut i el seu preu al Círculo Ecuestre

Conclusions del Consorci Hospitalari sobre el Model Sanitari Català

El Consorci Hospitalari Opina sobre el Model Sanitari Català

Mario Bunge: los enfermos son pacientes, no clientes

Adela Cortina i el fals dilema de l’eficiència a la salut pública

 
Deixa un comentari

Publicat per a 30 Setembre 2009 in Salut, Serveis Públics

 

Etiquetes: , , , ,

El model sanitari català a debat

Amb motiu de la 11 Festa d’Euia tindrà lloc el dissabte 3 d’octubre, a les 6:30 de la tarda i a l’edifici de l’INEF (Av. de l’Estadi, s/n), un debat sobre el model sanitari a Catalunya. Dempeus per a la salut pública hi ha estat convidada, així com la Consellera de Salut, Marina Geli. Donada la importància del tema, volem anar recordant aportacions que s’han fet en els darrers anys des de punts de vista semblants als que es defensen en aquest bloc i a Dempeus per la salut pública.

fadsplogo.jpg El primer dels escrits que aportem (també perquè és dels més antics) correspon a la ACDSP-FADSP i és de l’any 2005. Però els seus arguments són encara del tot vàlids:

“El model sanitari català, va ser pioner en introduir mecanismes de mercat en els serveis sanitaris. Amb una gran Seguretat Social i una xarxa d’hospitals comarcals i mutuals els canvis es van justificar barrejant conceptes com reforma, modernitat, competitivitat, eficiència.
Però 20 anys desprès de les transferències sanitàries, el govern català ha ampliat la xarxa d’entitats privades que gestionen la sanitat i ha introduït també el model en l’atenció primària. Pocs dies abans del canvi de Conselleria de Sanitat, l’antic director del Servei Català de la Salut, Josep Prat i Domènech va declarar que la gestió del actual sistema sanitari català passa per la “desregulació, la corresponsabilització entre Administració y professionals sanitaris, i en trobar un model sostenible en base a noves fórmules de financiació, així com en una oferta de prestacions més ajustada als requeriments dels ciutadans�?. i per posar fi a “la desmotivació entre el personal sanitari�?, proposa que el nou model de gestió sanitària de qualitat contempli la “corresponsabilitat real i efectiva dels professionals del sistema sanitari en la gestió dels centres�? y per aquest motiu s’ha introduït el model de Entitats de Base Associativa (EBA).

Afirmacions gratuïtes que no es basen en cap evidencia. No demostra que els EBA millorin de forma eficient la salut de la població, donat que no s’han establert indicadors bàsics de salut i tampoc n’hi ha evaluació de l’assitència. No reconeix les crítiques que s’hi donen per part de sindicats i ciutadans a aquest model, perquè si un reduït grup de professionals es motiven actuant de empresaris-gestors, poguent-se beneficiar de l’estalvi que la seva gestió genera, no queda garantit que aquesta reducció de costos es tradueixi en una millora o en un manteniment de la qualitat assistencial en la població atesa. Un altre dels riscos d’aquesta estructura es el de la inestabilitat i precarització laboral d’ una gran part dels treballadors.

A nivell hospitalari el model que s’imposa és el de les Fundacions Sanitàries, entitats de diversa titularitat, algunes gestionades per mutues o asseguradores privades i altres per ajuntaments o societats sense ànim de lucre, que fragmenten el sistema. Aquesta fragmentació del sistema sanitari en oligopolis sanitaris, augmenta els costos burocràtics, en detriment dels sanitaris. Amb dades de Galícia, comunitat pionera en la creació de Fundacions Sanitàries, i amb dades elaborades pels nostres companys de Galícia, el nombre de directius de les fundacions ha augmentat significativament, arrivant a ser un 37,5% superiors als dels hospitals comarcals del mateix nivell sanitari, el dels metges és un 24,7% inferior i el d’infermeria un 62,9%. (dades establertes per 10.000 habitants).

Amb la proliferació d’aquestes entitats no s’assegura la construcció de sistemes sanitaris basats en la promoció de la igualtat, ni en la prioritat de la salut com a dret ciutadà en front del mercat. A més a més, irresponsablement, s’està ignorant l’impacte que aquestes mesures tindran a mitj i llarg termini. Tenim el risc de que la solidaritat i responsabilitat col·lectiva sobre la salut i la malaltia sigui substituïda pels interessos econòmics, i de que el govern traspassi la responsabilitat de la salut de la població al sector privat.

Perquè en aquest muntatge, segueixen sense funcionar els mecanismes de control democràtic, cada vegada més necessaris, mecanismes reconeguts per la Llei d’Ordenaciò Sanitària de Catalunya, en 1990. El model català es sospitós d’ineficient, burocràtic, endogàmic i generós en afavorir als amics. Ha augmentat el sector sanitari gestionat per entitats o consorcis privats en front dels de titularitat pública, s’afavoreix la entrada de iniciatives privades en la gestión de las àrees bàsiques, sense que la gestió privada hagi demostrat millors resultats en la salut de la població que ha d’atendre, ni tampoc en l’estalvi que justifiqui aquest creixement. No s’ha avançat com la societat requereix en la reforma de les àrees bàsiques gestionades per l’ICS, la gran empresa pública, afavorint amb aquestes mancances la consolidació de la gestió privada, amb ànim de lucre.

Es necessari que aquesta estructura cada vegada més elitista s’obri a la societat, a la participació ciutadana, al control democràtic. Tenim el perill de que la gran màquina burocràtica del model català segueixi creixent, sense que es tradueixi en atenció sanitària i en millores en salut.

Els serveis de salut han de ser sistemes que contribueixin a millorar la salut dels individus i de la societat. S’ha d’utilitzar els recursos de forma eficient i no ens referim només a una eficiència econòmica sinó també i sobretot a una eficiència social.”

Associació Catalana per a la Defensa de la Sanitat Pública (ACDSP-FADSP)

Mira també:
http://www.nodo50.org/fadsp/
 
Deixa un comentari

Publicat per a 17 Setembre 2009 in Salut, Serveis Públics

 

Etiquetes: , ,

Crisi econòmica i salut pública

desnutricion_g.jpg

No agraden massa a les autoritats responsables de gestionar l’actual crisi que es facin comparacions amb la que va començar el 1929, segurament perquè aquella crisi es va resoldre amb un increment molt considerable de les regulacions econòmiques sobre un capitalisme fins aleshores salvatge, mesures importants contra l’atur, increment de sous per als treballadors i treballadores… i també, dissortadament, la II Guerra Mundial de la que en va sortir un món dividit i una esperança (fallida, però no derrotada) per fer realitat un sistema econòmic alternatiu.

Pel que fa als estralls en la salut de la crisi econòmica, ara comencen a publicar-se alguns estudis que recorden l’impacte de la crisi de 1929:

— la desnutrició, per exemple, que va afectar als Estats Units a una tercera part de tots els nens i nenes, i una quarta part de la població adulta;

— els problemes mentals, especialment impactants en la canalla i en els milers de dones que varen perdre la seva llar (mentre departaments de salut dels USA reduïen pressupostos o fins i tot tancaven serveis de salut fonamentals…)

Altres estudis posteriors relacionen crisi econòmica i salut amb:
— increment de mortalitat per cardiopaties isquèmiques, (especialment rellevants a Austràlia)
— empitjorament de l’estat general de la salut en mares solteres en atur a Suècia.

Focus d’atenció en la crisi actual:

Pel que fa a la crisi actual, i en base al que es coneix de les crisis anteriors, es recomana posar una atenció especial als problemes de

1)desnutrició (en especial en població infantil, dones embraçades o mares lactants, persones diabètiques o amb malalties cròniques, etc…

2) condicions de vida de les persones que han perdut la seva llar, pel increment que suposa de malalties infeccioses, problemes de salut mental i violència…

3) Relació entre atur i pobresa relativa, aïllament social, pèrdua d’auto-estima i comportaments poc saludables (alcoholisme, addicció a psicotròpics…)

4) Drograddicció, depresió i altres problemes de salut mental, ja que a la recessió augmenten els desnonaments i la taxa de divorcis i de suïcidis (especialment en els països més explotats…)

5) Augment de la mortalitat, a conseqÜència de la desnutrició, drograddicció… i la reducció dels programes i dels serveis mèdics de salut.

6) Deteriorament de la salut infantil, en especial pel que fa referència als serveis no coberts pel sector públic de salut.

7) Violència (en especial, violència de gènere també per un previsible increment dels conflictes armats i la violència que generen sobre les dones.)

8.- Problemes de salut ambiental i laboral (amb la precarització de les relacions socials i laborals que la crisi imposa a les condicions de vida i treball de les persones més febles)….

9) Injustícia social i violació dels drets humans, en especial contra les persones immigrades i altres minories…

Tot això val la pena tenir-ho present per estar ben alerta sobre els retalls que des de les diverses Patronals espanyoles i catalanes, l’Informe Vilardell i la Conselleria de Salut es volen fer a les condicions de vida dels treballadors i treballadores i la salut pública!

(Aquestes recomanacions d’han tret del treball de Barry S. Levy i Victor W. Sindel “Crisis económica y salud pública” publicat a Medicina Social.)

 
Deixa un comentari

Publicat per a 5 Juliol 2009 in Economia crítica, Salut

 

Etiquetes: , , ,

Vaga de fam a les portes del Parlament!

Per una Catalunya lliure de transgènics

Comunicat de la Plataforma Som lo que sembrem

Som lo que Sembrem és la Plataforma creada per donar suport a una Iniciativa Legislativa Popular que aturi els cultius i aliments transgènics a Catalunya. Es tracta d’una proposta que sorgeix des d’Assemblea Pagesa de Catalunya per constituir un espai comú de treball amb totes aquelles persones i organitzacions d’àmbit nacional disposades a col·laborar en la campanya.

Imagen 008

Diumenge, després de la manifestació 5 persones vam iniciar una vaga de fam reclamant respecte al Parlament de Catalunya cap a la ILP per una Catalunya LLiure de Transgènics.  Volem que PSC, CiU i PP retirin les esmenes a la totalitat que han presentat per vetar  la Llei de Som lo que Sembrem, presentada amb l’aval de 106.000 signatures i amb tots els requeriments legals.

Ahir se’ns va sumar l’Oriol i ara ja som 6 persones. De moment, estem molt animats i ens trobem bé. En bona mesura és per les moltes visites de persones d’arreu de Catalunya que ens venen a mostrar la seva solidaritat i a oferir-nos tot tipus d’ajuda i companyia. També per les trucades i missatges dels que no us podeu desplaçar.

Estem a escassos 50 metres de la porta del Parlament i, fins ara, no ens deixen entrar a fer un riu, ni ens han concedit altres peticions que hem fet com ara utilitzar un connexió a internet. Si que tenim el compromís de que el dia de la votació podrem habilitar una sala per, al voltant 100 persones, perquè puguin seguir el debat a l’interior de l’edifici. També un grup més reduït podrà ser a dins de l’emicicle.

En  reunió amb el President del Parlament de Catalunya no ens ha autoritzat a tenir dret a rèplica en la votació de dijous. Només podrem intervenir al principi i deixar pas després als grups parlamentaris i a la votació.

Us animem a venir el dijous a les 9:00h del matí per tal de donar suport al company que intervindrà al Ple. Així mateix, si voleu acompamyar-nos la nit abans dormint amb nosaltres us ho agrairem (abans de les 22:00)

Jordi Rafel, Josep Pàmies, Montserrat Esquerda, Carles Amela, Oriol Grau i Gerard Batalla

 

Etiquetes: , , ,

Castelldefels DEMPEUS!

Acte de presentació de DEMPEUS a Castelldefels.


DEMPEUS creix i creix.
El passat 17 de juny Castelldefels es posava DEMPEUS fent camí i tot caminant. Gairebé una seixantena de persones vingudes de diferents col.lectius de la població, des de veïnals, ecologistes, socials,c ulturals, institucionals ens vàrem trobar en aquesta bonica ciutat de la Mediterrània  per clamar i fins i tot alguns declamar per la SALUT. Per un sistema just on tothom pugui gaudir d´una vida digna… i d´una mort digna. Perquè això és la SALUT en majúscules, el respecte al medi ambient, el respecte a l’ésser humà, i a la sostenibilitat de tot l´ecosistema. I com fer-ho? doncs a DEMPEUS tenim clar que el camí és llarg i feixuc, però també sabem que és un camí públic i universal. Es el camí de l´empoderament del poble, de la ciutadania entesa en el concepte més noble i republicà. És el camí de dir prou a les polítiques neo-liberals que promouen amb els diners de tots els beneficis de butxaques privades, que fan conxorxa amb les multinacionals farmacèutiques, que volen que re-paguem els medicaments… que imposen un model de creixement que passa pel ciment i la totxana,  destruint el territori. I ja n´hi ha prou d’aquesta cançó enfadosa i de deixar-los fer! La música que sonava a Castelldefels, pel contrarri, era una tonada saludable, amb una lletra que parlava de llibertat, igualtat, fraternitat i solidaritat. Que és on rau la SALUT.

Obria la xerrada l’ amiga Àngels Martínez Castells, que va parlar del col.lectiu, i ens introduïa a la raó de ser de DEMPEUS. Tot seguit va presentar un grup d´amics i amigues que varen donar els seus arguments per ser allí –i que de fet eren els nostres, d’arguments!
En Toni Barbarà,  va fer una defensa encesa de la SALUT con un concepte superior que inclou i supera la sanitat   Va convidar a la mateixa gent de Castelldefels a portar endavant DEMPEUS, doncs nomès assumint el protagonisme ciutadà i des de l’acció local/global la lluita per la salut pública té sentit i perspectiva
La Rosalia Manzano Céspedes de la Associació d’afectats d’Stress, Ansietat i Fibromialgia de Castelldefels, va llegir un emocionant comunicat de suport fil per randa al Manifest de DEMPEUS.

En Joan Ramon Lladós va centrar la seva xerrada en la necessitat d´integrar les farmàcies en el sistema públic de salut. Antonio Cardozo, cantautor uruguaià, va començar dient unes paraules de suport del  Manifest de DEMPEUS i va explicar la seva visió com immigrant de la sanitat a Catalunya mentre acompanyat de la seva guitarra ens va cantar un parell de cançons, que és una de les formes més agradables de fer SALUT. La darrera de les intervencions va correspondre a Ramon Morera Castell,  regidor de Salut de Castelldefels, que va agraïr l´existència de Dempeus, tot reconeixent les dificultats que de vegades tenen els polítics institucionals per conviure amb aquests col.lectius. En Ramon Morera va  voler fer palesa  la seva convicció que organitzacions ciutadanes com Dempeus són del tot necessàries.
També un grup de poetes locals que pertanyen a l’associació ALGA (la Goya, la Imma, l’Ignàcio i en Moisès) ens varen portar els poemes de Martí i Pol, Machado, Espriu, Benedetti. La Goya, a més, ens fa gaudir d´un poema de collita pròpia, finalitzant en Moisès amb  el que gairebé ja és un estandart per la gent de DEMPEUS, “Tot l´enyor del demá” de Joan Salvat-Papasseit.

Varen cloure la trobada en Xavier Carreras i l´Àngels llegint el Manifest a dues veus. En acabar, tota la gent de Castelldefels que havia acudit  a l’acte es va posar DEMPEUS !

Finalment, gràcies Zé, perquè has estat fonamental en l’organització d’aquesta trobada de DEMPEUS.

(Des de “punts de vista”  agraeixo també de manera especial la redacció d’aquesta crònica al company Artur.)

 
 

Etiquetes: , ,

El dret a la salut i la responsabilitat de la indústria farmacèutica

The Lancet (Vol. 373 Number 9680 June 13-19, 2009) es dedica un editorial a comentar les responsabilitats de la indústria farmacèutica per fer realitat el dret a la salut.

health care rigthGairebé 2.000 milions de persones a tot el món no tenen accès als medicaments essencials. La responsabilitat de que es respectin els drets humans recau de manera fonamental en els estats. Tanmateix, hi ha altres actors no estatals, com la indústria farmacèutica, que també tenen una part de responsabilitat. El 3 de juny es va presentar al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides un informe independent sobre les pràctiques i polítiques  de GlaxoSmithKline (GSK) en relació a la seva responsabilitat amb el dret a la salut i l’accés als medicaments.

L’any 2008, Paul Hunt, Relator Especial de Nacions Unides va preparar unes  directrius sobre drets humans per a la indústria farmacèutica on analiza la transparència, la gestió, la supervisió i el rendiment de comptes, la fixació de preus i la ètica en la comercialització. Hunt recomava a la GSK sobre aquests punts — però les seves recomanacions podien aplicar-se igualmente a altres empreses: una major transparència a fi de garantir informació fidedigna sobre els medicaments, un rendiment de comptes més gran en relació al dret a la salut, i millorar l’accés als medicaments, en especial a les poblacions marginades. Finalment, en tant que  propietaris de patents de medicaments que salven vides, han de fer possible que el medicament sigui accessible, i quan abans millor, a totes les persones que el necessiten, en un model viable. Més concretament, les empreses han d’afavorir l’us voluntari de llicències comercials.

pharmLa GSK no es va sentir còmode amb aquestes recomanacions. Va insistir en que el dret a la salut no està ben definit per als actors no estatals i, per tant, que no han de retre comptes d’aquest dret humà internacional.  Contrariament al que deia, ja són dos els informes de les Naciones Unides que estableixen amb un grau de precisió força raonable com s’aplica a la indústria farmacèutica el dret a la salut en el marc internacional dels drets humans, i en els dos es fan requeriments de tipus operatiu molt específics.

 

Vist a Dempeus
 
3 comentaris

Publicat per a 15 Juny 2009 in Salut, Serveis Públics

 

Etiquetes: , ,

Dempeus a Castelldefels!

PRESENTACIÓ DE DEMPEUS A CASTELLDEFELScastelldels.jpg

Desprès d’una breu però intensa gestació, el passat 19 de febrer de 2009 es presentava en societat una nova entitat anomenada DEMPEUS per la Salut Pública.

Al saló d’actes de l’Ateneu Barcelonès uns centenars de persones procedents de diversos fronts i experiències al voltant del món de la salut ens aplegàvem de forma pública i notòria en suport explícit al Manifest fundacional de Dempeus que us convidem a llegir i signar. Un document coral i participatiu on ens posicionem nítidament en posicions empoderades i actives en les seves tres línies de reflexió i d’acció:
1.- la defensa del caràcter  públic del sistema nacional de salut,
2.- la participació social de màxima qualitat a totes les polítiques des de la salut pública,
i 3.- la deguda atenció sanitària i social envers noves malalties emergents especialment dures i sovint encara negades i menystingudes, patologies complexes de gran prevalença i agressivitat com ara la fibromiàlgia o la síndrome de fatiga crònica.

En aquestes setmanes transcorregudes fins aquí, Dempeus, no ha parat de créixer i d’obrir contactes i sinèrgies tal com es plantejava el seu manifest.  No pas competint però sumant amb moltes altres organitzacions i associacions de semblants tipus i a territoris amb qui coincidim en defensa d’allò públic i front la creixent onada privatitzadora i mercantilista que pateix el sector salut i el seu ample entorn.

La pàgina web de Dempeus   no ha deixat d’incrementar visites i contactes, de linkar-se amb blocs i webs de prestigi nacional, estatal i internacional (la mateixa British Medical Journal recollia l’irrupció de Dempeus). Hores d’ara les persones que integrem Dempeus de forma entusiasta, multidisciplinària, des del rigor i amb la força que donen les idees clares i les causes justes i necessàries, venim de participar a Jornades i activitats sobre el tema ( Participació social en Salut del CAPS, o a la presentació del document de la OMS sobre Desigualtats en Salut al Ministeri de Sanitat a Madrid). Hem conegut altres entitats, col·lectius i persones, hem visitat ciutats com Reus o Madrid, on es treballa i es lluita per la salut que volem molt més enllà de l’absència de malaltia. Hem redactat i publicat, les persones del  segell “Dempeus”, articles i comunicacions que han estat reproduïts a revistes, diaris i profusament al ciberespai.  I mentre tant no hem deixat ni un dia de donar el nostre suport més solidari a les persones afectades de les mencionades malalties fibrofatigades, que  aquest 21 de maig feien anàlisi i valoració de l’aplicació de la Resolució que el Parlament de Catalunya va votar per unanimitat i com a resposta a una ILP signada per 140.00 ciutadanes i ciutadans.  Tota aquesta activitat tant intensa (que no “febril”) com gratificant ha estat possible per la generositat de moltes persones altruistes i conscients que aquesta és una situació en la que no podem perdre ni mutilar el dret a la salut.

I ara toca presentar Dempeus a Castelldefels, a la Sala Margarida Xirgu (c/.Bisbe Urquinaona, 21 -Pl. de la Cultura) el dia 17 de juny, a les 7 de la tarda.

 

No és una casualitat ni l’atzar. Castelldefels és la ciutat on viuen i treballen diverses persones integrants de la Junta de Dempeus. L’associació mateixa hi té avui per avui la seva seu. Diversos professionals del sector salut són i treballen a Castelldefels, però sobretot d’aquesta ciutat són algunes persones pacients-impacients i sens dubte no passives, i algunes associacions ciutadanes i participatives.  És molt raonable, doncs, convocar-nos a una trobada oberta i engrescadora on escoltarem i parlarem, on no debatrem sobre pastilles ni malalties sinó sobre persones i salut. On esperem que la música i la poesia ens acompanyin … i on, en acabar, tots i totes DEMPEUS aixecarem ACTA de la nostra determinació, insurgent i democràtica, per la salut i la sanitat publiques.


 
US HI ESPEREM !!

 

Etiquetes: , ,

La transversalitat de les polítiques de salut

Poc a poc va guanyant terreny la concepció de que les polítiques de salut han de ser transversals. A la presentació de l’Informe de la Comissió sobre Determinants Socials de la Salut (que podeu trobar en el post anterior) la seva necessitat va quedar molt palesa, i la Ministra de Sanitat ho va entomar amb determinació. Sembla com si poc a poc conceptes fonamentals per a una bona formació, aplicació i valoració de les polítiques que més afecten la vida quotidiana s’anessin transformant en un sentit positiu que, a la vegada, les fa més properes, més democràtiques (en el sentit de l’abast i les vies de participació política que obren) i molt més efectives.

L’antecedent immediant és la transversalitat de les polítiques de gènere. No és encara un objectiu plenament aconseguit, però poc a poc es va imposant. Com a mínim, ja no és políticament correcte dubtar del biaix de gènere de la nostra societat, l’economia que la governa i els valors tradicionals que cal anar canviant per a millorar la qualitat democràtica de la vida. Manca la seva traducció concreta a moltes mesures que es prenen des dels diferents nivells de govern, però s’ha avançat de forma important en la recollida de dades estadístiques que, com a mínim, ens ajuda a fer-mos més visibles com a dones, i en lleis per a la igualtat que ajuden a compensar l’impacte de gènere d’altres decisions polítiques, socials i econòmiques que encara són “cegues” des d’un punt de vista de gènere.

2027632-original.jpg

Ara el pas cap a la transversalitat s’està donant en el camp de la salut, i no hi ha dubte que també des del gènere –per les mateixes funcions de cura tant assumides per les dones– és un avanç important. Encara que ja fa molt de temps que des dels sectors socialment més conscients s’està insistint en aquesta visió, finalment, la proposta sembla obrir-se pas en les instàncies des d’on es determinen les directrius de les polítiques de salut. I així, es reconeix que per a portar a terme les prioritats fonamentals que entenen la salut molt més enllà de “l’absència de malaltia” els responsables de les polítiques de treball, de gènere, d’agricultura, sobre el medi, i naturalment, d’economia i hisenda, hi havien d’estar profundament implicats. I tant de bo així sigui, perquè és massa superficial, a hores d’ara, parlar de polítiques laborals sense mencionar les seves repercusions sobre vida i salut, o parlar de la introducció de determinats cultius o de polítiques urbanístiques i sobre el medi sense valorar-ne les seves conseqüències a mig i llarg termini sobre les taxes de morbilitat.

El mal exemple de Catalunya

Tot el contrari del que passa a Catalunya, i en donaré dos exemples del que en podríem anomenar –des de la transversalitat i el nou enfocament– “mala praxis”: fa poc temps, i en una de les moltes vegades que va decebre de nou la negociació amb Madrid sobre el finançament, el conseller Castells va demanar reunió urgent de la Comissió Vilardell per retallar despeses en el sector sanitari. Aquesta és la transversalitat “al revès”, o sia, la salut al servei de l’economia –quan hauria de ser tot el contrari, perquè la salut de les persones –i els serveis públics de salut públics, de qualitat i universals– han de tenir prioritat sobre les estrafolàries normes neoliberals –imposades de manera interessada– i que condueixen economia i societat cap a la crisi. I l’altre exemple del que no s’ha de fer és el que passa amb el “compliment” de la Resolució 203/VIII per a un millor tractament de la fibromiàlgia i la SFC: NO habilitar en el seu moment les partides econòmiques necessàries en els Pressupostos de la Generalitat. (Ara, amb presses per complir la Resolució, o com a mínim fer-ho veure, les tensions recauen sobre l’esforç i la voluntat d’uns bons professionals que s’han d’enginyar i tensionar per a la creació d’unes Unitats per a les que no hi ha un mínim finançament.)

Esperem que aquesta “nova” concepció transversal de la salut faci canviar algunes coses… i ben aviat. Perquè és del tot incompatible amb aquest sistema del màxim guany privat a costa –també, i sobre tot– de la salut de les persones.

 

Etiquetes: , , , ,

 
%d bloggers like this: