RSS

Arxiu d'etiquetes: sanitat pública

Aire fresc al Parlament: Albano Dante, el candidat revelació de la campanya del #27S

imageA aquestes alçades ja saben totes i tots qui és l’Albano Dante Fachín, com ha anat creixent en la campanya i com representa una certesa de que gent com ell és la que ha d’estar a partir del 27 de setembre al Parlament. Perquè encara crec en la política i en les persones dignes i honestes, crec en el gran paper que ferà l’Albano com a parlamentari. I, n’estic segura també, que mai perdrà la frescor i sinceritat que demostra en aquest video de Blanes…

Aquí trobeu l’Albano en estat pur… I us asseguro que val la pena veure’l més d’una vegada…


Y si en volen més (val la pena) a Crític, per exemple, en aquesta entrevista de Yeray S. Iborra:

Albano Dante (Bahía Blanca, Argentina, 1976) és el MacGyver de l’activisme català. Amb un xiclet i un clip va fundar ‘Cafèambllet’. Una investigació sense precedents sobre corrupció a la sanitat, ‘Artur Mas: on són els meus diners?’ (2013), el posa en boca de tots. Dante, quasi filòleg en llengua anglesa –40 crèdits de ‘delay’–, ha estat, amb Marta Sibina, garant del periodisme/activisme. Cita el 15-M com un “clic”. Ara inicia la carrera política amb Podem, tot i les simpaties cap a Procés Constituent i la camaraderia amb molts cupaires. Acaba 5è en la llista de Catalunya Sí que es Pot (CSQEP). Ara el xiclet i el clip no li serveixen: necessita també un ‘smartphone’.

Em fa mal que em diguin que vaig contra Catalunya i que m’aprofito dels moviments socials (…)

Em seràs sincer, o ja ets un polític professional?

Al final, la campanya és un exercici de proposar solucions col·lectives a problemes col·lectius, la qual cosa suposa… [s’ho pensa].

…Ai, que t’estàs tornant un polític.

No t’estic responent com un polític. Si no, no m’ho pensaria tant [riu]. Però, seriosament, una campanya suposa fer-te teves moltes sensibilitats i donar-hi articulació política. Com en una assemblea, que mai deixes de ser tu, però formes part d’una cosa àmplia, que t’obliga a entendre l’altre. Això es pot interpretar com parlar amb consignes.

A tu te’n passen, de consignes?

Hum… Jo no les faig servir. Per sort, estic en una organització amb la qual comparteixo molt i no em toca dir coses que no m’agraden. Quan hi vaig entrar, ja vaig dir: “Sempre he dit el que m’ha donat la gana. Suposarà això deixar de fer-ho?”. Si fos així, estaria perdent el temps.

I com va?

De moment no ha estat així. A més, en campanya, els reptes polítics obliguen a elaborar discursos al moment, i jo ho estic fent sense pressió. Les campanyes, en principi, serveixen per tancar files; però, en aquesta candidatura on participo, si se l’escolta amb atenció, hi ha polifonia.

Fa anys que prens part en la política de carrer; ara fas el traspàs a la política institucional. Què et motiva a fer-ho en un sentit personal? Quins agents hi intervenen?

A nivell personal: les coses que vaig descobrir amb el tema de la sanitat… Que en un hospital desapareguin 2,4 milions: això ve de decisions que es prenen en parlaments. Arreglar això no depèn només dels parlaments, però cal intentar anar-hi. I hem vist els avantatges de la lluita del carrer en parlaments. A més, quan va sortir Podem, em va interpel·lar la idea de la participació. Em feia mandra fer carrera política de partit. Podem em va fer sentir: “Que maco! Em sento interpel·lat”. Molta de la gent implicada en Podem o la coneixia abans o la vaig conèixer després, em trucaven per participar en debats sobre sanitat (com també ho feien la CUP i altres formacions). La meva entrada a Podem va ser a partir del Cercle de Sanitat.

Però alguna correlació més de forces ha d’haver-hi fins a establir-te com el candidat, no?

Bé, em vaig implicar en una cosa concreta. A partir d’aquí, coneixes gent. Quan jo vaig veure que hi havia una força que tenia al seu ADN la defensa de la sanitat, ho vaig veure una eina més. Vaig pensar en com ajudar-los. Fins que va haver-hi un moment en què aquest mateix grup em va dir: “Presenta-t’hi”.

Quina relació hi ha hagut amb Madrid? Se us ha abandonat?

Una cosa que es tira per la cara a Podem és: “Aquests són una sucursal de Madrid”. Jo amb en Pablo [Iglesias] o amb l’Íñigo [Errejón] he parlat, sumant minuts… Cinc minuts? A mi també em va sorprendre. Ja vaig dir que no arribava aquí a dir el que em diguessin. I en un cert sentit, en el de posar-nos a elaborar, em va semblar fantàstic que encara avui ningú m’hagi dit res. Ho hem construït des d’aquí, als cercles. Que ningú es pensi que cada missatge està mil·limetrat…

Deixa’m donar-te una altra lectura: més enllà de la –beneficiosa– autonomia dels cercles, aquesta llibertat no respon també al centralisme de Podem? Més que donar llibertat, fa la sensació que se’n despreocupen…

Bé, jo més que com a candidat et dic com Cercle: jo no he preguntat a ningú si podia criticar els càrrecs de confiança, per exemple. Ens deixen fer. Per a mi, com saps, el TTIP és fonamental; hi ha qui em diu que és un tema complicat per explicar en campanya; jo he decidit explicar-ho. A mi, els números 50 (m’ho invento) de la llista de CSQEP em pregunten: “Escolta, per on he d’atacar, què he de dir…”. I els dic que facin la seva. Jo creia que en els partits polítics això estava més pactat… En aquest no.

Potser per això Pablo Iglesias ve a Catalunya i desperta tant recel…

Vaig veure l’altre dia l’enrenou. Vaig mirar el míting a Internet. Entenc que en campanya es busquen les pessigolles a l’altre, com a part del joc, però jo, sincerament, això de l’”etnicisme” i tal, no ho vaig veure. Vaig llegir una apel·lació a la participació electoral; hi ha una part de la població catalana que no se sent interpel·lada en les autonòmiques. D’altra banda, crec que això també parla de la pluralitat. (…) Crec que està assumint un risc pel que fa a Catalunya. És un tema ben complicat, i més a l’Espanya d’avui. Ja vam veure Pedro Sánchez amb la bandera ‘a tope’. Si algú vol que Podem sigui una força independentista, no té sentit. Quan s’aïlla Podem en el bloc del ‘no’, el que passa és que hi ha una por a l’independentisme que a Espanya hi hagi alguna cosa més que Morenés i García-Margallo. No és veritat que no hi hagi res a fer mirant a Espanya. Aquesta via no la dóna per morta ni Convergència, eh. Si escoltes Artur Mas, l’objectiu és negociar; a veure si el problema serà que el que volen és negociar només ells. Recordo Pujol que es presentava com l’únic interlocutor vàlid. Aquí el que està en joc és qui té la clau de la negociació(…)

Per què la gent encara no sap (o no vol) separar ‘Cafèambllet’ i Albano?

Que és difícil separar el ‘Cafèambllet’ de l’Albano? Això és gairebé instrumental; si haguéssim estat cinc a la redacció, hauria estat més plural i molt més fàcil que jo me’n desvinculés. Però allò no donava més que per treballar-hi una persona. Però bé, no sóc periodista de formació i potser m’he saltat moltes de les barreres de l’ofici. I per això vaig marxar abans d’anunciar la meva candidatura. M’encantaria, de fet, que, si un dia dic una ximpleria molt gran, la portada del ‘Cafèambllet’ ho reflecteixi.

“La sanitat pública és la meva pàtria pura i dura”

Mira, per a mi la sanitat pública és la meva pàtria pura i dura(…) Jo, com molta altra gent, m’he deixat la pell amb una cosa fonamental per a tothom. I que vingui gent que ha estat amb Convergència a mort i et doni lliçons… Jo no sé qui està equivocat, però fa mal que gent com Turull o Albert Batet intentin donar lliçons; no a mi, a tots els que estiguem intentant un canvi. En aquest cas: “Albert, patriota, que tu estaves defensant Xavier Crespo quan eres al Parlament; Turull, Geli, que tots dos heu estat treballant perquè no es descobrissin els 2,4 milions que van desaparèixer de l’Hospital de Blanes…”. Que aquesta gent et doni lliçons…

Aquest capítol ofusca especialment Albano, que canvia el gest. Des que va descobrir amb Marta Sibina el forat de la sanitat a Blanes, no ha transigit amb el tema. ‘Artur Mas: on són els meus diners?’ és la crònica de tota aquella investigació, per la qual van rebre una denúncia per valor de 10.000 euros. La seva obsessió per la sanitat neix abans, quan un dels seus fills va tenir un problema de salut greu. “Vam veure la importància d’un sistema sanitari públic; sense aquest, nosaltres no hauríem pogut fer front a això. La diferència entre tenir un fill amb tu o no tenir-lo només sobre la base de tenir diners o no… Això marca”.
(…)

La política oficial és apagar focs. Si Catalunya Sí que es Pot hagués tingut més temps, s’hauria plantejat d’una altra manera?

El procés de primàries va ser… un procés. I el de confluència un altre. Es van superposar, van anar de la mà. Això va generar un debat molt ric per a mi. I continua el debat. Com reflectir els diferents actors? Jo conec el debat de dins Podem… Bé, tots assumim el repte de tenir poc temps.

(L’entrevista és molt més llarga, i poden llegir-la sencera a Crític. Però no em resisteixo a com Albano conclou les seves respostes:)

albano-dante-fachin-candidato-oficialista-las-primarias-podem-para-27-s-1433502622397Prop de casa dels meus pares hi ha una paret amb un grafit ben gran que diu: “Polítics de merda”. Quan ho vaig comentar a casa, els meus germans em van dir: “Hòstia, Albano, el que vulguis, però no siguis ‘un polític de merda’, fes-ho d’una altra manera”. Igual que en el seu dia vaig pensar que el periodisme era una eina, avui dia confio en això com una eina. Veurem els límits.

Bona sort, Albano! Te la mereixes (i la gent de Catalunya també ens la mereixem) I tranquil… Mai seràs un “polític” d’aquest que ens prenen per menors d’edat. Mai deixeràs de ser un ciutadà despert, que pensa pel seu cap, i un gran activista pels drets humans i de ciutadania.

 
1 comentari

Publicat per a 23 Setembre 2015 in Ciutadania/Política

 

Etiquetes: , , , ,

Sanidad pública menos pública “gracias” a Boi Ruiz

Boi riuEscribe hoy Jéssica Mouzo Quintans en la edición de Catalunya de ElPais que el consejero de Salud de la Generalitat, Boi Ruiz, retaba desafiante a la oposición en el Parlament: “¡Díganme algo que yo haya privatizado!”. Y no sólo reta al Parlament. También tuve oportunidad en 8tv de ver a Boi Ruiz blasonar de su defensa de la sanidad pública, de la ausencia de imputados en sanidad (?), de que la Oficina Antifrau sólo pedía “pequeños retoques”… y de lo contenta que la gente estaba con su gestión!

Boi Ruiz se especializa en cruzar los límites y “quedarse” también con la buena relación y agradecimiento de las personas enfermas hacia quienes les tratan -en circunstancias laborales adversas gracias al señor Ruiz en gran medida- con toda su entrega y buen nivel profesional. Convierte el alivio y respeto de las personas enfermas tratadas en la sanidad pública en aplauso a su gestión. Si antes Pujol era Catalunya (y ahora lo quiere ser Mas), Boi Ruiz es la sanidad. Porque puestos a quedarnos con lo que es de todos, esos señores de Convergencia no se andan con chiquitas en las maniobras de desposesión: Boi Ruiz se apunta en su haber, directamente, la estima de las personas enfermas a los profesionales que las atienden.

Para su arte de trilerío este conseller usa y abusa de los medios de comunicación. Nadie como Boi Ruiz pretende utilizar sus repetidas y melifluas apariciones en radio y televisión para mentir, mientras se hace la víctima incomprendida ante unas cámaras que, a su pesar, no le “quieren” nada y dejan filtrar su hipocresía de gran devastador… Y ahora cuenta la periodista cómo Boi Ruiz llevó su ya usadísimo “yo no he sido” ante el Parlament, negando la privatización sanitaria global de la que se le acusa por todas partes menos por una: la que se beneficia de sus atropellos. Y si bien es cierto que Boi Ruiz, al frente de su conselleria, no ha “vendido” (que se sepa) nada a entes privados, ni los pacientes tienen que pagar (REPAGAR) en el momento de ser atendidos en un centro público, las empresas privadas sí tienen cada vez más peso en el sector público a través de dos grandes eufemismos: la externalización de servicios y las alianzas estratégicas.

Y sigue: “La cúpula de Salud puso sobre la mesa desde el inicio de la legislatura un cambio de modelo del sistema sanitario. Dos informes de la consultora PriceWaterHouse Coopers (PWC) a petición del Departamento dibujaban la hoja de ruta del equipo de Boi Ruiz: el primero pasaba por trocear el Instituto Catalán de la Salud en una veintena de empresas abiertas al capital privado. El segundo sugería dejar en manos de entes con afán de lucro a 18 hospitales de la red pública propiedad de fundaciones y consorcios, y subastar 30 laboratorios y las ambulancias.”

MÁS INFORMACIÓN

Catalunya ultima un plan para vender datos de la sanidad pública
100.000 catalanes reclaman la devolución del euro por receta
Los hospitales del ICS derivan este año 2.500 operaciones a la privada
Salud externaliza parte del servicio de alergias de Girona
Salud privatiza la atención oftalmológica de 126.000 personas del Baix Llobregat
PWC recomendaba hacer esta transición a través de las llamadas alianzas estratégicas —acuerdos entre hospitales independientemente de su titularidad, para transferirse la gestión de servicios—.

imageCon la excusa de la falta de recursos, los centros sanitarios también podían externalizar algunas actividades a empresas privadas a través de concursos públicos o por adjudicación directa. Al final, fueron más los intentos que los hechos consumados de entrada de capital privado en la sanidad pública. La presión social frenó el desmantelamiento del ICS y tiró atrás los proyectos sanitarios más controvertidos.

VISC+. El plan de vender datos sanitarios anónimos está a punto de activarse pero poco tiene que ver con su génesis. Salud pretendía sacar a concurso la gestión del VISC+ por 25 millones de euros durante ocho años. Sin embargo, por esa presión social, Salud descartó el concurso, asumió toda la gestión del VISC+ y redujo la venta, en una primera fase, sólo a entes públicos. En la segunda podrán entrar empresas privadas.

Privatización CAP. Uno de los grandes conflictos surgió cuando Salud sacó a concurso la gestión de varios centros de atención primaria (CAP). El ICS controla el 80% de ellos, pero el otro 20% depende de consorcios públicos, fundaciones privadas y entidades de base asociativa gestionadas por los sanitarios. La adjudicación del CAP de L’Escala a EULEN, una empresa ajena a la atención sanitaria directa, levantó todas las alarmas de privatización. Se impugnó la licitación y Salud frenó los concursos de otros 20 CAP.

Euro por receta. Seis meses duró la medida por la que Salud obligaba a pagar un euro por cada receta dispensada. El Constitucional la declaró inconstitucional. La recaudación fue, según Salud, de 45,7 millones de euros. Unos 100.000 catalanes ya han reclamado la devolución de la tasa.

Derivaciones. Para reducir listas de espera, Salud optó por derivar pacientes a otros centros de la red pública, en la que desde 2012 están tres hospitales propiedad de la compañía privada, IDC Salud. Sólo en 2014, el Departamento derivó 16.253 pacientes, casi el 50% de ellos a estos tres centros.

Convenio Clínic-Sagrat Cor. Un acuerdo entre el Clínic y el Sagrat Cor, de IDC Salud, permitió que el primero cediese pacientes de traumatología al segundo e incluso médicos que iban a operar directamente a las instalaciones del Sagrat Cor para reducir lista de espera. El proyecto se paralizó después de que los médicos se posicionasen en contra de estas prácticas.

Oftalmología en Viladecans. Salud derivó a más de 126.600 pacientes de oftalmología del hospital de Viladecans (ICS) al de Sant Boi, de una orden religiosa. Estos pacientes serían atendidos en el Instituto Catalán de la Retina (ICR), de titularidad privada, que mantiene acuerdos de colaboración con el de Sant Boi.

Alergología en el Trueta. El proyecto CIMS permitió que Salud externalizase parte del servicio de alergología del Josep Trueta a una empresa privada a través de un concurso licitado por el IAS. Sindicatos y alergólogos denuncian que con este movimiento, el Trueta amortizó una de sus dos plazas de alergología.

 
2 comentaris

Publicat per a 2 Agost 2015 in Salut

 

Etiquetes: , , , , , ,

Pel dret a decidir també la nostra salut i el Sistema Sanitari de Catalunya

Pel dret a decidir també la nostra salut i el Sistema Sanitari de Catalunya

Cada dia ens colpeja la noticia d’una nova retallada en salut, de tancament de llits, quiròfans i serveis, d’increment de les llistes d’espera, de noves precaritzacions en les condicions de treball del personal del sector i de derivacions injustificables de la sanitat pública a la privada. Cada dia apareix una nova amenaça contra la integritat del sistema de salut català, com l’intent de desballestament de l’ICS a Lleida i a Tarragona, o es desafia el nostre enteniment i raó amb declaracions del tot irreals sobre l “estat del benestar” que gaudim o que qualsevol empitjorament en la qualitat i atenció a la sanitat pública és un mite. Però la realitat és la que és, poc transparent i amb nínxols de corrupció que corquen el sistema de salut, com demostren les demandes judicials a qui exigeix transparència, o el menysteniment de qui vol i fa els comptes clars, i darrerament també, cada dia, represàlies de tota mena contra les persones que expliquen la veritat sobre les urgències col•lapsades, o les retallades a la dependència, i que, malgrat les seves limitacions, s’organitzen per defensar un sistema de salut realment universal i pels drets i la dignitat en l’atenció i el tracte a les persones malaltes.

El nostre sistema sanitari públic està travessant un moment crític que pot fer impossible la seva recuperació. Creiem que cal dir prou i denunciar el desballestament del sistema de salut, així com el servilisme als interessos de la indústria farmacèutica i de productes sanitaris, i als fons d’inversió que han convertit la sanitat en el seu objectiu de negoci. No sols cal denunciar les polítiques contràries a la salut i del bé comú del conseller Boi Ruiz (que ja va deixar clares les seves fidelitats des del primer moment en recomanar-nos que ens féssim d’una mútua) sinó denunciar també la pretensió de confondre la sobirania del poble de Catalunya amb el propi interès particular i de classe d’una minoria que elabora Manifestos(1) i proclames recorrent als tòpics de sempre del món empresarial privat de la sanitat. La propaganda ideològica no pot amagar de qui són els arguments i per què serveixen les eines pretesament apolítiques dels autors que molt poc tenen a veure amb la salut pública i la sobirania del poble de Catalunya i el benestar de la seva gent.

Per conquerir la sobirania també en salut i sanitat: actuar sobre els veritables determinants de la salut.

La salut no és una qüestió individual, exclusiva de cada persona. La salut col•lectiva, de tots i totes, depèn sobre tot de condicions socials, econòmiques i polítiques. El Congrés de Metges i Biòlegs de Perpinyà de 1976 va definir la salut «com aquella manera de viure autònoma, solidària i joiosa», descripció que posa en evidència que la salut és una via de promoció de la llibertat i l’equitat. Lamentablement, la majoria de persones tampoc a Catalunya no tenen una situació vital, econòmica o laboral adequada amb la qual poder gaudir i compartir una vida plenament saludable, independent, fraternal i alegre, i menys en temps de crisi. I ara, quan els determinants de salut s’ensorren, es pren la determinació de reduir el sistema de suport social i el sector sanitari que podrien, com a mínim, pal•liar els seus efectes més devastadors. La malnutrició de la canalla, els desnonaments continuats i l’increment de suïcidis a Catalunya ens estan dient que no es fan les polítiques que la població necessita ni les inversions socials i de reforçament dels serveis públics. I tampoc s’emprenen les mesures que poden afectar en positiu a les persones, doncs la sanitat només contribueix en una part de la nostra salut.

Les decisions crucials relacionades amb valors sobre el que és bo o dolent per a la societat i per a la salut es prenen en el terreny de la política. És per aquest motiu que, fora de l’àmbit sanitari (com, per exemple, economia, treball, urbanisme, educació, etc., i també a l’hora d’elaborar els pressupostos) s’ha de tenir en compte, ara més que mai, el seu impacte en la salut, en una aproximació que s’ha denominat «salut en totes les polítiques».(2)

Punts bàsics de sanitat i salut per una Catalunya de totes i tots

Per tots els arguments anteriors volem sotmetre a ampli debat uns punts bàsics que considerem rellevants per donar alternativa a la privatització-mercantilització i biomedicalització de la salut pública, apartant-la de la influència del complex industrial médico-farmacéutic i biotecnològic.(3) Volem bastir una proposta de programa per a la Salut i la Sanitat Pública a Catalunya que pugui ser, si s’escau, un punt de trobada i confluència per a la majoria d’organitzacions que defensen la salut i una sanitat pública per a totes i tots, de qualitat i accés garantit, al servei de la població de Catalunya.

1.- En aquest sentit, cal garantir el Dret a la protecció de la salut i a un model d’assistència sanitària públic, de cobertura universal i sense exclusions, equitatiu i finançat suficientment per impostos progressius. No és cert que la sanitat pública sigui deficitària. En la mesura que ha de respondre a costos i beneficis públics, el seu dèficit el provoca, entre altres qüestions, un finançament insuficient, les mancances en l’execució i control pressupostari. El dèficit en la sanitat pública es deu també a la seva poca transparència i és, per tant, de responsabilitat política, també a Catalunya.(4) Garantir aquest punt suposa la derogació de les lleis, decrets i altres instruments jurídics que s’oposin a aquests principis generals.

2.- Pla de Nacionalització dels serveis públics de salut. Convertir el Servei Català de la Salut (SCS) en el Servei Nacional de Salut de Catalunya (SNSC), amb funcions de planificació, finançament, gestió i avaluació dels serveis de salut públics, integrals i integrats de Catalunya. La sanitat pública te un valor social indubtable perquè conté, cohesiona i crea sinergies en la investigació, formació, docència, prevenció, atenció, rehabilitació i cures i és la única que permet treballar per a millorar els determinants de la salut i la malaltia. Entenem que la sanitat privada s`ha de finançar privadament, i que la col•laboració pública-privada existent ha d’anar limitant el seu àmbit, on existeixi, fins a la seva total separació i definitiva eliminació, atenint-se mentrestant als interessos de la sanitat pública.

3.- Amb el criteri de que tot el que es paga amb diners públics ha de ser públic, cal la definició i declaració, per part del SNSC dels proveïdors públics com a medi propi del SNSC: Progressivament la totalitat de les entitats SISCAT, amb hospitals de la XHUP i/o amb equips d’atenció primària hauran de passar a ser entitats que siguin mitjà propi de la Generalitat.(5) Aquest punt implica també l’eliminació de les portes giratòries en la sanitat pública i que les persones incriminades per corrupció siguin jutjades i castigades.

En aquest sentit, alertem de la proposta de la sectorial de sanitat de la ANC (en la que hi ha participat Helena Ris actual directora general de la Unió Catalana d’Hospitals, i que ja havíem llegit de l’assessor d’Artur Mas, Josep María Via) de no comptabilitzar com “administració pública” els consorcis sanitaris, quan és precisament aquesta consideració la que permet el control de la gestió que fan dels fons públics per part de les institucions democràtiques, i que es demostra totalment necessari a tenor de les gravíssimes irregularitats descobertes al sector concertat en els últims anys. De no seguir-se la directriu europea de la SEC-95 d’integrar les EPIC en el sector públic a efectes comptables, les irregularitats detectades, encara que il•legítimes, haurien pogut tenir cobertura legal.(6)

4.- Sobre política dels medicaments: Volem un sistema de salut sense la omnipresència de la indústria farmacèutica, i en el que es regulin i es vigilin els conflictes d’interessos de polítics, gestors i prescriptors, i s’ hi seleccionin els que de veritat són necessaris, de manera que es deixi de comprar fum a preu d’or en el mercat internacional de les tecnologies. La indústria farmacèutica no pot ser màrqueting disfressat de formació mèdica.

5.- Reforçament de l’Atenció Primària i Comunitària, com a instrument bàsic per la resolució i integració dels circuits i intervencions que es realitzen sobre la ciutadania del territori amb una direcció general única per tots els equips d’atenció primària del territori.. Sobre aquest punt, insistint en assegurar la transparència, equitat, universalitat, eficiència, autonomia de gestió, avaluació independent i preeminència de l’Atenció Primària amb un Codi ètic comú de tots els serveis, autonomia de gestió (no autogestió) dels governs sanitaris territorials, centres i professionals. I avaluació independent (7) amb transparència absoluta de resultats en salut i despeses.

6.- Restauració de l’Agència Catalana de Salut Pública amb les funcions de la Llei General de salut Pública de Catalunya, reforçant els programes de prevenció, promoció i protecció de la salut (com per exemple: aliments, medi ambient, salut laboral, salut mental), promovent l’enfocament de salut en totes les polítiques, per tal d’orientar les prioritats no només als principals problemes de salut, sinó als determinants socials de la salut.

7.- Derogació de coREpagaments sanitaris i farmacèutics i compromís de no imposició de noves taxes com l’euro per medicament que, com s’ha demostrat, signifiquen barreres d’accés al tractament. Són impostos a la malaltia, especialment injustos i regressius perquè res tenen a veure amb la renda o la riquesa de les persones malaltes.

8.- Dret a la interrupció voluntària de l’embaràs en el sistema públic, com a mínim en els terminis actualment en vigor, i sense penalització en el Codi Penal, que apoderi a les dones com a persones autònomes i amb dret a decidir, i que vagi acompanyada d’accions d’educació sexual i afectiva per a tota la població (homes i dones).

9.- En una visió molt més integral de la sanitat i la salut que incorpori els aspectes biològic, psicològic i social, cal posar l’accent en el paper del treballador/a social, que juntament amb el personal sanitari mèdic i d’infermeria d’atenció primària, constitueix una figura local molt propera als sectors més vulnerables i que requereixen més solidaritat social.

Entenem, finalment, que cal fomentar la participació ciutadana apoderada en sanitat i salut en el sentir d’afavorir la democràcia real per millorar la sanitat a Catalunya, però també democratitzar la Salut Pública a partir de l’anàlisi i seguiment dels Determinants Socials i per reduir les desigualtats.

La participació: clau de volta de la sobirania dels pobles en salut

De manera similar a com ara ens alerten amb el Manifest “Ultima llamada” que la via de creixement que segueix el sistema és un genocidi en càmera lenta, ja l’any 2000 a la Conferència de Bangladesh es va valorar que una gran part de la població mundial no tenia accés ni a la terra ni als seus recursos, ni tampoc a aliments, ensenyament, aigua potable, sanejament, habitatge, ocupació i serveis de salut.

Bangladesh es va sumar a la denúncia de que els recursos s’estaven esgotant a una velocitat esfereïdora, i que la degradació de la natura significava una amenaça per a tot el món, incrementant les desigualtats en salut amb la «concentració dels recursos en mans de poques empreses que s’esforcen a maximitzar els seus guanys privats». Les directrius de les polítiques econòmiques s’allunyaven de les institucions democràtiques i quedaven en mans d’un petit grup de governs poderosos, i institucions internacionals com el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i l’Organització Mundial del Comerç. Les mesures imposades, que signifiquen deute en molts casos impropi, juntament amb les activitats no regulades de les empreses transnacionals, han tingut efectes severs en les vides i en les formes de guanyar-se el jornal, en la salut i el benestar de poblacions, tant en països del sud com del nord. La política desatén les necessitats de la població en reduir el finançament pressupostari als serveis públics i en concret a la sanitat, encara més amenaçada amb la negociació secreta de la TTIP.

No és estrany, doncs, que les organitzacions i moviments dels pobles es considerin «fonamentals perquè els processos de presa de decisions siguin més democràtics, responsables i transparents» i es puguin garantir els drets cívics, polítics, econòmics, socials i culturals, amb un nou paper dels mitjans de comunicació acompanyant la societat civil en el control de la implementació, desenvolupament i impacte de les polítiques. Perquè val també avui per Catalunya, i per tota la riquesa de l’anàlisi polític, de gènere i de classe de la Conferència de Bangladesh, volem acabar aquest text amb la seva definició de salut, que és una de les més colpidores que s’han escrit i de les que més crida a la reflexió i a l’acció:

«La salut és un assumpte social, econòmic i polític, i és, sobretot, un dret humà fonamental. La desigualtat, la pobresa, l’explotació, la violència i la injustícia són a l’arrel de la mala salut i de les morts dels pobres i els marginats. La salut per a totes les persones significa que s’han de desafiar els interessos dels poderosos, que cal fer front a la globalització i que les prioritats polítiques i econòmiques s’han de canviar de forma dràstica.»

Notes:
1 https://assemblea.cat/sites/default/files/documents/DTSalut.pdf
2 Veure Borrell, C., i Benach, J., “Els determinants socials de la salut” a http://espaifabrica.cat/index.php/el-preu-de-la-salut/item/794-els-determinants-socials-de-la-salut#footnote-13124-6
3 En aquest sentit, també, Martínez, Ana i Vergara, M., (coord.) i Benach, J i Borrell, C., (dir. científics) (2014) Cómo comercian con tu salud, Privatización y mercantilización de la sanidad en Catalunya, Icaria.
4 Veure de Sibina, M., i Dante, A., (2013) Artur Mas, on són els meus diners?
5 En aquest sentit, s’hauran de prendre les següents mesures:
-Que consti en els estatuts de l’entitat que es medi propi del SNSC
-Que sigui acreditat pel Sistema amb les garanties de qualitat i sostenibilitat
-Que el proveïdor accepti majoria de representats del SNSC en el seu consell d’administració
-Que signi el codi ètic i accepti explícitament els valors del proveïdor públic (servei públic, no ànim de lucre, no pràctica privada en centres públics, incompatibilitats, no portes giratòries)
6 La SEC-95 és percebuda pels sectors que la denigren com un atac al model d’autonomia de gestió. Una autonomia que gestió que, de manera acreditada, ha facilitat la comissió d’irregularitats molt greus. La proposta de fugir del SEC-95 no només no aporta cap solució a aquesta situació sinó que aprofundeix l’opacitat i la manca de retiment de comptes que la faciliten La proposta de l’ANC, doncs, persegueix una fugida del dret públic que tant molesta als gestors dels diners públics. De fer-se realitat, aquests gestors tindrien les portes obertes per aprofundir en una manera de gestió que allunya la sanitat del control democràtic i que deixa les mans lliures per a que coses com l’opacitat, les portes giratòries i els concursos a mida per a les empreses dels amics tinguin carta de naturalesa.
7 Agència de Qualitat i Avaluació Sanitària (AQAS)

Primeres signatures:

Josep Martí (CAPS)
Olga Quiroga Fernández (CAPS)
Carme Borrell (CAPS)
Angels Martínez Castells (Dempeus per la Salut Pública)
Sergi Raventós Panyella (Dempeus per la Salut Pública)
Vanessa Puig (Dempeus per la Salut Pública)
Antoni Barbarà Molina (Dempeus per la Salut Pública)
Gemma Tarafa (GREDS-EMCONET, UPF)
Joan Benach (GREDS-EMCONET,UPF)
Joan-Ramon Laporte (Fundació Institut Català de Farmacologia)
Montse Vergara (Dempeus per la Salut Pública)
Joan-Ramon Lladós (Dempeus per la Salut Pública)
Albano Dante-Fachin (Cafeambllet)
Marta Sibina (Cafeambllet)
José Aznar (advocat)
Luisa Blanco Delgado (advocada)
Matilde Barrabès (advocada)
Elena Alvarez (Dempeus per la Salut Pública)
José Alberto Moreira da Silva (Dempeus per la Salut Pública)
Alex Bosso Gaspar (UPF)
Maria Eugènia Sanchez Carreté (Dempeus per la Salut Pública)
Josep Cabayol (SICOM)
Frederic Pahisa (SICOM)
Siscu Baiges (SICOM)
Carmina Olivé (Dempeus per la Salut Pública)
Carlos García Vera (SICOM)
Carlos Collazos (SICOM)
Adela Castellanos (SICOM)
Jordi Escofet (SICOM)
Antonio Cera Rodríguez (Federació AA.VV de Montcada i Reixac. FAVMiR)

 
6 comentaris

Publicat per a 17 Juliol 2014 in Salut

 

Etiquetes: , , , , , , ,

En defensa de la sanitat pública, passem a l’acció!

image En un article anterior la Plataforma pel Dret a la Salut i SICOM presentaven el nou cas detectat al Vendrell que si feu clic aquí tornareu a veure. Però a la roda de premsa varen dir més coses Jaume Pavía, Pep Martí, Enric Feliu, Josep Cabayol i altres membres de la PDS, i també de SICOM que van explicar als periodistes presents que les “retallades” en sanitat han comportat augment de les llistes d’espera i aquestes són el camí cap a la privatització de la sanitat.

 Les retallades de pressupostos sanitaris han comportat tancaments de llits, quiròfans, serveis i precarietat laboral, això ha augmentat les llistes d’espera de tot tipus: intervencions quirúrgiques, proves diagnòstiques, tractaments i visites a l’especialista.

Segons les dades oficials del CatSalut, en tres anys, els pacients de Catalunya en espera per ser operats d’un dels 14 procediments amb garantia de 6 mesos, han passat de 50.000 al 2009 a 80.000 al 2011. Això representa un augment del 60%. D’altra banda les dades de 2013 segueixen sent de 79.900 pacients. Aquests són només el 40% dels que esperen alguna intervenció (fins a 100 procediments quirúrgics són comuns) el que vol dir que a Catalunya hi ha 200.000 malats esperant una intervenció en el sistema públic.

Això no voldria dir massa cosa si els temps d’espera fossin raonables, però aquests temps ja no eren raonables abans i ho son menys actualment. Les mitges de temps d’espera publicades en la Web del CatSalut, que es poden consultar per Centres, amaguen els extrems. Així, hem agafat dos hospitals com a mostra, un d’alta tecnologia i l’altre un comarcal i veiem que dos dels procediments amb garantia que estan de mitja sobre els 6 mesos tenen casi la meitat dels pacients que estan esperant més d’un any:

-Galindó 338 pacients i 164 dels quals porten més d’un any. 

-Pròtesi de genoll 346 pacients dels quals 169 porten més d’un any.

Però si mirem els procediments que no tenen garantia de 6 mesos, la situació encara és més dramàtica:

-Operacions de mà: 298 pacients, dels que 170 porten més d’un any i dels quals 46 en porten tres esperant. 

-Fusió raquídia:  559 pacients, 361 amb més d’un any i 104 d’ells de més de tres anys d’espera. Això és mala gestió dels Centres sanitaris.

Aquesta situació, injusta, d’angoixa, dolor, de  pèrdua de salut i qualitat de vida per molts pacients ha donat l’entrada a la via de privatització de la sanitat pública. Els mecanismes de “derivació” de pacients de la sanitat pública a la privada es donen al menys de dues maneres:

-Una per manca de ètica d’alguns professionals (inclús de delicte) com hem llegit recentment als mitjans de comunicació “Denuncian a un médico público por cobrar por operaren el mismo hospital publico”. Cas d’una pacient de l’hospital del Vendrell que es suma als dos ja denunciats recentment de la Mutua de Terrassa.

-L’altre mecanisme es més institucional, organitzatiu, de “gestió”, l’explica molt bé la periodista del País (18/5/2013) “Salud ordena a hospitales públicos enviar pacientes a centros privados”.

Es tracta de l’hospital de Mataró que ha enviat per operar-se a 240 pacients des de Mataró a Barcelona, als centres del Sagrat Cor (privat d’una multinacional) i a la Plató (privat). Pagant el CatSalut, ja que són centres concertats, amb l’excusa de tenir molta llista d’espera,.

Si a l’hospital de Mataró, en comptes de tancar-li plantes i quiròfans (“retallar”) li donessin els cèntims que li han de donar a aquests centres privats per fer aquesta feina, no caldria derivar a aquests malalts amb totes les molèsties i perills que aquesta derivació comporta: desplaçaments del pacient i família; pèrdua del seu metge especialista que ha fet la indicació d’operar; tornar a Mataró si hi ha complicacions, ja que el CatSalut només paga el procediment quirúrgic  i el procés és més car que en el sistema públic perquè el privat voldrà donar dividends als seus accionistes (és ha dir, negoci amb la salut i la malaltia).

Què podem fer els ciutadans i ciutadanes en front d’aquesta situació de pèrdua de drets, degradació i desmuntatge dels sistema públic de salut? Doncs passar de la indignació i la protesta de “prou retallades” a l’acció:

-Detecció de problemes, denúncia, reclamació i solució. Acompanyament dels afectats mentre anem dibuixant, entre tots i totes, el Sistema Nacional de Salut de Catalunya regenerat,   que no permeti aquestes situacions.

 Què volem fer la Plataforma pel dret a la Salut (PDS)  amb la campanya que ja hem començat de detecció, reclamació i denuncia de problemes de pacients amb llistes d’espera a Sanitat?

Detectarem problemes de pacients amb tot tipus de llistes d’espera.

Reclamarem al centres sanitaris i ajudarem a solucionar-los fent acompanyament dels pacients.

Denunciarem els professionals corruptes que passen malalts del sistema públic a l’activitat privada fent negoci amb la malaltia.

Denunciarem als mals gestors del sistema públic que deriven pacients als centres privats, pagats pel CatSalut en comptes de millorar la gestió de les seves llistes d’espera; en darrer terme denunciarem a les direccions del CatSalut i del Departament de Salut que permeten aquestes situacions.

Si aquestes denúncies i reclamacions no solucionen els problemes les portarem per via judicial

Bases legals per aquesta campanya:

“Carta de Drets i Deures dels ciutadans en relació a la salut i a l’atenció sanitària. Març 2002. Departament de Sanitat i Seguretat Social” que diu:

Art. 8. Drets relacionats amb l’accés a l’atenció sanitària

8.1.Dret d’accés als serveis sanitaris públics

En el marc de l’assegurament públic,  el ciutadà té dret a accedir a una atenció sanitària  de qualitat en el seu lloc de residència  i comptar amb una oferta integrada de serveis de referència.  

 8.4. Dret a ser atès, dins d’un temps adequat a la condició patològica i d’acord a criteris d’equitat

Els serveis de salut i els dispositius assistencials s’han d’organitzar de la manera més eficient possible, per tal que el pacient pugui ser atès al més aviat possible, i d’acord amb criteris d’equitat, adequació i disponibilitat de recursos, tipus de patologia, prioritat d’urgència, temps d’espera raonable i prèviament establert i amb què es garanteixi la continuïtat assistencial.

 9.2. Dret a rebre informació general i sobre les prestacions i els serveis

L’usuari té dret que se l’informi sobre els serveis i els requisits per a la seva utilització, les normes de funcionament del centre, els procediments d’accés i la informació útil, com també la informació assistencial comparada sobre la tecnologia disponible, els resultats de l’assistència i les llistes d’espera, entre d’altres.

Demanem als bons professionals i gestors, igual que ho demanem als ciutadans,  que ens ajudin en aquesta campanya de neteja dels Sistema Sanitari Públic, no permetent i denunciant procediments incorrectes.

 
Deixa un comentari

Publicat per a 16 Març 2014 in Salut

 

Etiquetes: , , ,

Punts clau per una sanitat de propietat i provisió pública, universal i de qualitat

imageESQUEMA presentat sobre les Bases d’un Nou Model Sanitari i Punts clau en la construcció d’una sanitat de propietat i provisió pública, universal i de qualitat.

Desprès d’agrair ser convidada per CUP-Sanitat, calia recordar el FONAMENTAL, és a dir, que ens hem de creure que PODEM construir-la, i que cal saludar i aprendre de la Marea Blanca de Madrid. (La meva aportació, necessariament breu, podia ajudar a desconfiar del paper d’alguns economistes en el procès de privatització de la sanitat).

imageCom deia José Luis Sampedro: “Hay dos tipos de economistas: los que trabajan para hacer más ricos a los ricos y los que trabajamos para hacer menos pobres a los pobres”.

En el món de la sanitat i la salut també hi són, i cal distingir entre els que argumenten, investiguen i actúen en favor de les persones, la SALUT i la sanitat pública, i els mercenaris dels laboratoris, mútues i fons voltors.

UN PUNT FONAMENTAL d’entrada: la sanitat pública és la única que permet ACTUAR sobre els determinants socials i compensar les tensions que condicionen l’estat de salut d’una societat: és un autèntic DELICTE SOCIAL PRIVATITZAR LA SANITAT PÚBLICA QUAN ELS DETERMINANTS DE SALUT ES DESMORONEN.

primers punts CLAU FONAMENTALS: ENTENDRE col.lectivament PER QUÈ la sanitat ha de ser pública:

-SOSTENIBILITAT DE LA SOCIETAT (i no a l’inrevès)
-COMPENSADORA DE DESIQUILIBRIS (funció redistributiva + assignativa)
-FINANÇAMENT PÚBLIC PER IMPOSTOS i SUFICIÈNCIA PRESSUPOSTARIA (considerant el Pressupost com un tot, al servei de les necessitats de la gent, i lluny de repagaments, euros per visita o recepta, taxes i altres “mordidas” institucionalitzades)
-La sanitat pública és fonamental, bàsica, imprescindible, perquè es pugui parlar de SOBIRANIA SANITARIA.

Segons punts clau, “de base”:

Tornar a parlar de la sanitat pública amb els conceptes que li pertoquen: així, cal triar entre entendre la sanitat com:

1) la sanitat no és un COST, sinó una INVERSIÓ no sols econòmica, sinó també social i política.
2) no s’ha de valorar pels PREUS, sinò pel seu VALOR, que n’incorpora molts d’altres (inclós el de la SOLIDARITAT i el de la INSUMISSIÓ per defensar la sanitat per totes les persones).
3) ha de tenir la SANITAT un VALOR D’US, al servei de les persones, o un VALOR DE CANVI, al marge de la seva efectivitat, en una mercantilització al servei del benefici privat?
4) En lloc d’enfrontar EFICIÈNCIA-EQUITAT, utilitzar l’eficiència, juntament amb l’equitat, per combatre les desigualtats.
5) els DRETS HUMANS mai es poden retallar ni sotmetre a la maximització del benefici.

Tercers punts clau especialment actuals pels que cal que la sanitat sigui pública en el s/XXI

1) PREVENIR i promocionar salut més que CURAR/ reparar / ATENCIÓ PRIMÀRIA PERÒ TAMBÉ TREBALL SOCIAL i ESCOLA.
2) INVESTIGAR NO PER RENDIMENT sinó INVESTIGAR PER PREVENIR I CURAR i en funció de la necessitat social i no del sector o la indústria, i això vol dir incloure TOTES les “patologies bio-psico-socials”.
3) CURAR / CUIDAR en COL.LECTIU (biaix de gènere que s’uneix al de classe).
4) FORMAR i fer DOCÈNCIA en base a les necessitats socials i el treball científic honest, no als interessos de les farmacèutiques.

I finalment, punts a exigir PER ASSEGURAR SANITAT PÚBLICA:

1)TRANSPARENCIA El dret a la informació és bàsic en el control de la corrupció, i gairebé s’ha convertit ja en un determinant de salut per dret propi. No sols en llistes d’espera, també en gestió i portes giratòries. Cap més cas com el de CaféAMBllet!
2)RENDIMENT POLÍTIC, SOCIAL I ECONOMIC DE COMPTES ( amb dret de revocació de baix a dalt al marge del cicle electoral)
3)PARTICIPACIÓ REAL, empoderada (no peix mort), posant a l’agenda política les necessitats reals de les persones.

Des de Dempeus posem especial ènfasi en la participació de la ciutadania i considerem fonamental la prioritat del Servei Públic i el Dret a la salut pel damunt del benefici, el “mercat” i els criteris economicistes. Els Drets Humans s’han de preservar de les urpes de gavines i voltors perquè ens hi va la salut, que és tant com dir que ens hi va la vida.

 

Etiquetes: , , , ,

La sanitat no ha de ser un negoci!

Natalia i David

50 entidats de tot Catalunya s’han sumat per manifestar-se contra la corrupció i less recortallades. A la idea original de la CUP en Reus (Baix Camp) s’hi uneixen, entre moltes d’altres, Esquerra Unida i Alternativa, la secció local de Reus d’Iniciativa per Catalunya-Els Verds (ICV), la Plataforma de Afectados por los Recortes Sanitarios (PARS), Can Ruti Diu Prou, Badalona Indignada, els sindicats UGT de les comarques de Tarragona, CCOO del Baix Camp, CGT, Metges de Catalunya, la revista Cafè amb Llet, Dempeus per la Salut Pública i Procés Constituent.

Boi Ruiz a Reus Llegim en El Pais: El pasado martes representantes de estas organizaciones quisieron mostrar su unidad realizando un acto público en el antiguo Hospital Sant Joan de Reus. La encargada de ejercer de portavoz fue Natàlia Fuertes, que denunció que su madre “murió por los recortes” sanitarios. “Mi madre murió en 2011 por un aneurisma, no la intervinieron en el hospital de la Vall d’Hebron hasta al cabo de 65 horas, y finalmente fue al hospital Clínic y allí murió. En los hospitales nos decían que los quirófanos estaban llenos, que había gente tan enferma como ella”, relató Fuertes. “La máquina que podía salvarle la vida estaba averiada desde hacía meses. Los mismos médicos nos dijeron que no tenían medios. Tardé unos días en denunciarlo, hasta que vi al consejero de Salud, Boi Ruiz, diciendo en la televisión que los recortes no afectan a las urgencias”, explicó Fuertes, que fue la encargada de leer el manifiesto de la marcha, consensuado entre todos los participantes. El texto alerta de que “con la excusa de la crisis” Ruiz ha encontrado “el momento oportuno para empezar a desmantelar la sanidad para regalarla al sector privado” (seguir leyendo aquí)

MANIFESTACIÓ: LA SANITAT NO HA DE SER UN NEGOCI

19h Mercat Central REUS

Ens trobem en un moment crucial per garantir els nostres drets i serveis públics, i especialment, la sanitat. Tot i que no ve de nou: els teòrics de la privatització dels serveis públics –i la sanitat- començaren la seva tasca als anys 80 i 90; ara, amb l’excusa de la crisi que ells han provocat, el senyor Boi Ruiz i la seva colla han trobat el moment oportú per començar a desmantellar la sanitat i embolicar-la a trossets per regalar-la al sector privat.

La manca de control per part de les institucions, el sistema gerencial i la gestió privada, entre d’altres, sumat a l’externalització dels serveis no-assistencials per part de l’ICS, han generat grans negocis privats al llarg d’aquestes dècades i han propiciat que molts s’hagin embutxacat els nostres diners. I, ara, els carronyers de la crisi, pretenen convertir el sistema sanitari (el gran pastís del sistema públic) en el seu negoci privat, ja sigui a través de mútues o d’empreses proveïdores de serveis.

cartellreusencdimecresCom sempre, amb els nostres impostos paguem la inversió i els concerts público-privats, i ells es queden amb els beneficis. Uns beneficis que estan per sobre de la qualitat del servei que rebem i dels drets dels treballadors i treballadores. A mesura que s’apliquen retallades pressupostàries i en els sous dels mal pagats professionals de la sanitat, la qualitat de la sanitat pública es deteriora i les mútues cada cop tenen el camí més pla per anar captant nova clientela, farta de llargues llistes d’espera i manca d’atenció.

D’aquesta manera, es va creant progressivament un doble sistema sanitari. Un per a pobres, que hem d’esperar dos anys per rebre una operació quirúrgica. I, un per als rics, que en un mes són operats per professionals pagats amb els nostres diners, en hospitals pagats amb els nostres impostos i amb maquinària comprada amb els pressupostos públics.

Davant d’aquesta situació, cal més que mai que els i les professionals de la sanitat prenguem un paper actiu en defensa de la sanitat pública, així com que els usuaris i usuàries ens hi impliquem. Perquè quan hi ha retallades, hi ha menys prevenció, menys servei i menys professionals. I, això, vol dir més llistes d’espera, més mortalitat i més negoci privat.

El que ha passat a Reus, no és un fet aïllat. És una peça més d’aquesta gran xarxa que es diu sistema públic sanitari català. Cal exigir responsabilitats a tots i totes les que han fet de la sanitat un negoci, però sobretot, cal unir-se per salvar el que ens ha costat tantes dècades de lluita aconseguir, i posar les bases d’un nou model públic, universal i de qualitat que ens garanteixi l’accés a la sanitat a tots i totes, més enllà del nostre lloc d’origen o dels diners que tinguem.

Si ens roben la sanitat, ens retallen la vida!

 

Etiquetes: , , , , ,

LA CONTRA-REFORMA SANITARIA A DEBATE

image

L’Associació Catalana en Defensa de la Sanitat PúblicaDempeus per la salut pública y el Grup de Recerca en Desigualtats en la Salut  de la UPF se complacen en invitarles a la presentación-debate del libro

LA CONTRARREFORMA SANITARIA. Análisis y alternativas a la privatización de la sanidad pública

El acto será presentado por la Dra. Carme Borrell i Thió, investigadora y colaboradora del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) e intervendrán el Dr. Marciano Sánchez Bayle  (editor de libro y portavoz de la FADSP) y el Dr. Josep Martí Valls, colaborador y portavoz de CAPS y co-autor del libro.

La presentación-debate  tendrá lugar el próximo 28 de noviembre de 18:00 a 20:00 en la Sala de Grados “Albert Casamiglia” en el Edificio Roger de Llúria del Campus de la Ciutadella de la Universidad Pompeu Fabra (Barcelona)

[Los organizadores de esta actividad apoyan y agradecen cualquier colaboración (económica o de difusión) en el proyecto de “crowdfunding”: Privatizando la Sanidad. Impacto en la salud de la privatización de la sanidad en Catalunya]

 

 

Etiquetes: , , , ,

 
%d bloggers like this: