RSS

Arxiu d'etiquetes: sanitat

TV3, la servitut dels mitjans, i la tasca impossible de rentar la cara a Boi Ruiz

boi-ruizQuan es va presentar el programa .CAT, a l’abril del 2014, deia la seva subdirectoria i també presentadora, Ariadna Oltra: “Som molt ambiciosos, abordarem un tema amb més profunditat i més veus que altres programes d’informatius de la casa”. I des de TV3 declaraven que volia ser un punt de trobada i de confrontació d’idees, amb la vocació de convertir-se en un dels principals referents mediàtics de l’actualitat política i social al país. I insistien: .CAT és “un debat amb arguments”. El públic venia garantit, per poc bé que ho féssin, en seguir el “Polònia”.

Totes aquestes afirmacions varen ser poc més que un fóc d’encenalls en el programa (més aviat publireportatge pre-electoral) que podeu veure aqui, esperant la resposta que ens promet CafeambLlet i el programa de LÁlternativa.tv el proper dia 10, a les 12:30, amb Marta Ribas Frías, Isabel Vallet, Albano Dante Fachin de Cafeambllet i jo mateixa, si no accepta a darrera hora la invitació que han fet i reiterat els companys de SICOM al conseller Boi Ruiz. Però molt em temo que si no manega el cotarro el senyor Ruiz, acabarè sortint al programa!

I mentrestant, recupero aquest article de ElCritic que ja té unes quantes setmanes, però que manté una vigència total pel que fa a aspectes destacats de les penoses condicions de la sanitat pública a Catalunya (gràcies a com es beneficia, de manera especial amb Boi Ruiz, la sanitat privada):

13-sanitat-privada-publica-2-990x380

Boi Ruiz augmenta les subvencions al grup privat IDCsalud mentre retalla un 16% a la sanitat pública

La sanitat privada avança en temps de retallades. El hòlding sanitari IDCsalud, controlat per un fons de capital de risc, ha augmentat les partides que reben els seus tres hospitals concertats per part del Servei Català de la Salut. Segons dades a les quals ha tingut accés en exclusiva CRÍTIC, ha rebut prop de 300 milions d’euros en els darrers quatre anys. Dels 64 milions del 2010 ha crescut fins als 79 milions el 2013. Mentrestant, el pressupost de CatSalut s’ha reduït en un 16%.

CatSalut ha destinat prop de 300 milions d’euros als tres hospitals propietat de l’empresa en els últims quatre anys

“Recomanaria als catalans que es fessin una mútua privada?”. Pregunta del periodista Xavier Bosch al conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, en el marc del desaparegut programa Àgora, de Televisió de Catalunya. “Evidentment, sí. Una mútua privada és una solució pel sistema de salut pública”, va respondre. La resposta és del gener de 2011. Quatre anys després, les paraules de Boi Ruiz agafen més sentit que mai. Plataformes, sindicats i associacions defensores de la sanitat pública alerten contra la tendència del Servei Català de la Salut (CatSalut) d’augmentar les partides destinades a empreses i entitats de caràcter privat mentre s’han disminuït les inversions en el 100% públic Institut Català de la Salut (ICS). El conseller Boi Ruiz sovint ha justificat l’augment de la sanitat concertada pels moments actuals de recessió econòmica i per la dificultat d’assumir dins el sistema netament públic tota la demanda.

El pressupost de CatSalut ha passat de 9.547 milions d’euros el 2010 a 8.044 aquest darrer any, cosa que suposa una reducció del 16%. L’Institut Català de la Salut també ha vist reduït en un 13% el seu pressupost en aquest període, passant de 2.915 milions el 2010 a 2.518. Mentrestant, hi ha entitats sanitàries que han augmentat la seva activitat —i beneficis— a través de la concertació amb el servei públic català. És el cas d’IDCsalud, un hòlding sanitari obert a l’ànim de lucre en mans del fons internacional de capital de risc CVC Capital Partners. El grup ha rebut gairebé 288 milions d’euros en quatre anys de contractació amb CatSalut. La tendència, a més, ha anat a l’alça. Segons les dades del Departament de Salut a les quals ha tingut accés CRÍTIC, l’any 2010, moment en què Boi Ruiz entrava com a conseller de Salut, IDCsalud va rebre 64 milions d’euros de les arques públiques i quatre anys després, el 2013, la xifra pujava a quasi 79 milions. Aquesta subvenció és per a tres centres concertats: l’Hospital Universitari Sagrat Cor, la Clínica del Vallès i l’Hospital General de Catalunya. Actualment, el mateix grup IDCsalud reconeix que el 39% de la seva activitat a Catalunya prové de la sanitat concertada amb CatSalut.

Inicialment el Registre de convenis i contractes en l’àmbit de l’assistència sanitària pública de CatSalut mostrava que el 2012 IDCsalud hauria doblat els seus ingressos a través de la concertació passant de 63,7 milions el 2010 a gairebé 127 milions el 2012.

A preguntes de CRÍTIC, el departament de comunicació d’IDCsalud a Catalunya nega que la seva companyia hagi incrementat els concerts amb CatSalut. De fet, afirmen que han patit una rebaixa, com la resta de centres. Una afirmació que contrasta amb les dades facilitades per la mateixa Generalitat. Des del Servei Català de la Salut es justifica la concertació a IDCsalud estrictament per criteris tècnics. Un portaveu del departament assegura que “la gestió d’un servei sanitari s’adjudica a través d’un concurs i, per tant, qualsevol licitador pot presentar-s’hi. Si al final IDCsalud en aquest cas és qui guanya el concurs es deu al fet que és la millor oferta que s’hi presenta”.

Un aspecte discutit pels sindicats i la Plataforma d’Afectats per les Retallades Sanitàries ha estat el creixement d’IDCsalud per la derivació de pacients, a través d’aliances estratègiques i convenis de centres semipúblics a altres propietat directa de la mateixa empresa. A l’octubre de 2013, la CUP va dur a l’Oficina Antifrau de Catalunya els convenis entre l’Hospital Clínic de Barcelona i Capio (antiga denominació d’IDCsalud) signats l’any 2009, considerant que concorren en possibles irregularitats i que aquests convenis obren la porta a la “privatització encoberta” de l’hospital. L’any 2009, Capio va firmar una “aliança estratègica” de col·laboració amb l’Hospital Clínic per tal de cedir una part de l’activitat d’aquest centre a l’Hospital Universitari Sagrat Cor, propietat d’IDCsalud. En el moment de signar-se l’acord, el director general del Clínic era Raimon Belenes. Només dos anys més tard, Capio contractava Belenes com a director general d’innovació de la seva companyia. Mentrestant, el 2013, el Clínic va experimentar una retallada de 17,5 milions d’euros del seu pressupost.

També ICV-EUiA va preguntar aquest estiu al Govern català pels convenis entre IDCsalud i la Corporació Sanitària Parc Taulí, que, segons fonts parlamentàries, havia vist rebaixat el seu pressupost de 194,2 milions el 2010 a 173,9 el 2012, un 10,5% menys, mentre augmentaven els pacients derivats. Altres hospitals públics, segons càlculs de la diputada de la CUP Isabel Vallet sobre la base de les xifres emeses per CatSalut, han vist reduït el seu pressupost en els últims temps de retallades. El pressupost de l’Hospital de Bellvitge ha passat de 322,6 milions d’euros el 2010 a 288,9 milions el 2012, o el del Consorci Sanitari de Terrassa, de 100,7 milions el 2010 a 84,6 el 2011.

El mateix conseller de Salut, Boi Ruiz, admetia públicament l’any 2011 que les retallades en sanitat farien augmentar les llistes d’espera. Aquest estiu, però, Ruiz, responent a les preguntes de la diputada ecosocialista Marta Ribas al Parlament, confirmava que “bona part de la reducció de les llistes d’espera és atribuïble a l’activitat derivada a aquests centres hospitalaris”, amb referència als centres propietat d’IDCsalud. Segons un document al qual va tenir accés El País, 12 hospitals del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT) han derivat aquest any gairebé 5.000 pacients per ser operats al Sagrat Cor, propietat d’IDCsalud. D’aquests, la meitat dels pacients, uns 2.500, procedeixen de quatre hospitals de l’ICS.

En un altre context, Salut va inflar un 32% un servei adjudicat a dit al Sagrat Cor, segons una investigació del periodista Oriol Güell publicada a El País. La polèmica és una adjudicació directa feta el 2010 per part de CatSalut al Sagrat Cor, que hauria servit perquè aquest hospital d’IDCsalud subcontractés l’empresa Codebi BCN —exclosa de concurs públic i que va encarregar aquesta feina a professionals autònoms—, per prestar un servei que ha resultat ser un 32% més costós que la mateixa tasca portada a concurs sis anys abans. El sindicat CATAC-CTS ho ha denunciat a l’Oficina Antifrau, i el Síndic de Greuges ha obert una investigació “per presumptes adjudicacions irregulars del Departament de Salut i pel canvi de gestió d’alguns serveis”.

Per què tenir sanitat concertada?

La xarxa pública catalana, sota el paraigua del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT), ha estat conformada històricament per una àmplia cartera d’entitats de naturalesa i caràcter ben divers. A més de l’Institut Català de la Salut, l’organisme 100% públic de Catalunya, la xarxa catalana disposa també de la figura dels consorcis, empreses i societats mercantils, entitats benèfiques aparentment sense ànim de lucre —fundacions o centres eclesiàstics— i entitats privades obertes a l’ànim de lucre. Dins d’aquest últim grup s’hi troba IDCsalud, motiu pel qual ha estat font de polèmica en els darrers temps.

Catalunya és la comunitat autònoma que més gasta en la concertació de serveis privats. La partida sanitària és la més elevada del pressupost de la Generalitat —amb 8.290 milions d’euros aquest 2014, la qual cosa suposa un 40% del total. Generalment, a Catalunya es pot parlar d’un sistema sanitari mixt, conformat a base d’una forta dependència de col·laboracions publicoprivades. El gerent de l’Institut Català de la Salut, Pere Soley Bach, aclaria aquest concepte en una entrevista aquest estiu a Redacción Médica: “No hi ha secret. Hi ha una història i hi ha un concepte. No es pot parlar de sanitat privada a Catalunya perquè només adquireix aquesta condició des del punt de vista tècnic, però no conceptual o històric”.

IDCsalud, al punt de mira

Però, quin és l’origen de l’actual IDCsalud? El 2005, la multinacional sueca Capio entrava a l’Estat espanyol a través de la compra del Grupo IDC (Ibérica de Diagnóstico y Cirugía). Posteriorment, el 2011, el fons de capital de risc CVC Capital Partners adquiria els hospitals espanyols de Capio, en una operació que suposava la creació d’IDCsalud, desapareixent així la marca Capio. Pel que fa a Catalunya, a inicis del 2011 Capio va adquirir els hospitals de l’antic grup l’Aliança arran de la seva crisi —Hospital Sagrat Cor i Clínica del Vallès—, sumant-los a l’Hospital General de Catalunya, que ja gestionava.

A Catalunya, el model sanitari d’IDCsalud ha quallat amb èxit, i això s’ha reflectit en el creixement que ha anat experimentant any rere any. Fins al punt que actualment, segons dades de la mateixa entitat, el 39% de la seva activitat procedeix de la concertació amb el Servei Català de la Salut. De la resta del percentatge, un 53% prové d’asseguradores, un 5% d’altres serveis privats i un 3% de mútues d’accidents de trànsit. En total, IDCsalud gestiona a Catalunya l’Hospital Universitari Sagrat Cor —amb un 70% concertat amb CatSalut—, la Clínica del Vallès —amb un 47%—, l’Hospital General de Catalunya —amb un 18%— i la Clínica del Pilar —aquest darrer és l’únic dels tres centres que no té concert de CatSalut.

Catalunya, no obstant això, no és ni de bon tros l’únic territori on aquest model s’ha imposat amb èxit. Sense anar més lluny, en el global de l’Estat espanyol, l’any 2011, encara sota l’epígraf de Capio Sanidad, el grup multinacional va facturar més de 673 milions d’euros, i al voltant del 75% d’aquesta xifra provenia de les arques públiques. Per tant, més de 500 milions procedien de concerts amb les administracions públiques. Aquesta xifra el convertia en el principal proveïdor privat de serveis sanitaris públics de l’Estat.

 
3 comentaris

Publicat per a 7 Març 2015 in Mitjans de Comunicació, Salut

 

Etiquetes: , , , , , , , , ,

Albano de @_cafeambllet pregunta mentre es multipliquen els insubmisos

Diverses persones li pregunten a l’Albano, editor de la revista cafeAMBllet.com  que perquè no es suma a la sectorial de sanitat de l´ANC per aportar la seva visió. Però el fet és que ni l’Albano ni cap de les desenes d’entitats que fa anys defensen la sanitat pública hem rebut cap invitació a participar a la sectorial.

Aquests són els enllaços que l’Albano recomana a la senyora Forcadell que es llegeixi:

Carta oberta de la IAC a l’ANC
http://www.catacctsiac.cat/docs_obser…

Pel dret a decidir també la nostra salut i el Sistema Sanitari de Catalunya
http://dempeusperlasalut.wordpress.co…

Salut per la independència? Estem sorpreses
http://www.eldiario.es/catalunyaplura…

Dani Sierra va iniciar la insubmissió a traumatologia

Dani Sierra va iniciar la insubmissió a traumatologia de Bellvitge

No sé si al final la Sra. Forcadell llegirà aquests arguments i podrà contestar a l’Albano… el que sí sé és que hi ha cada dia més gent indignada, descontenta i insubmisa que perd la por. Fins i tot en el llit d’un hospital.

Per acabar, passin per la secció de Catalunya de El Pais i llegeixin el magnífic article de la Jessica Mouzo Quintans sobre els darrers (o potser primers?) mohicanos de Bellvitge… gent magnífica, davids per la salut que perden la por davant els Goliaths austericides.

El camí que passa per plantar-se i dir PROU per la salut i la veritat, contra la corrupció, llistes d’espera i tancaments, l’estant recorrent de fa temps l’Albano Dante i la Marta Sibina de Cafeambllet. Ells, que ja han aconseguit les seves primeres victòries, ja saben que es pot guanyar a qui, amb mentides i mesures indignes, transita i repta per les portes giratòries i ens vol arrabassar (per fer-ne negoci gens saludable) la nostra sanitat pública.

 

 

Etiquetes: , , , ,

Història no-nadalenca del @_cafeambllet imprescindible!

albano y marta “Desde su pequeña revista local, con muy pocos medios y utilizando las redes sociales, Marta y Albano han difundido su investigación de dos años que descubre la mala gestión y el desvío de fondos públicos en la Sanidad catalana. Mientras el gobierno recorta servicios básicos en la sanidad bajo la excusa de que no hay dinero, la investigación de Cafè amb Llet pone de manifiesto que no es la falta de fondos, sino la opacidad y la mala gestión la que permite casos de corrupción y malversación que benefician a una élite de políticos y empresarios en detrimento del resto de ciudadanos”. (Video subtitulado en castellano)

Ens diu eljornaldiari que “Una tassa de cafè amb llet” és la història d’Albano Dante i Marta Sibina, editors de la revista Cafè amb Llet. Una revista que ha denunciat pressumptes casos de corrupció a la sanitat pública catalana, i dels quals ens hem fet ressò des d’eljornal.cat pel seu interès de ser divulgat i com a mostra de suport al periodisme d’investigació:

Un molt bon treball de Núria Campabadal que forma part del projecte “Great Expectations”, un projecte de web documental que investiga la precarietat a Europa en el món de l’art i la cultura.

UNA TASSA DE CAFÈ AMB LLET from ncampa on Vimeo.

 
7 comentaris

Publicat per a 23 Desembre 2012 in Mitjans de comunicaci, Salut

 

Etiquetes: , , ,

Ahir TV3, avui farmàcies, i també el 27, en defensa de l’educació, “la gallina diu que NO”

Ahir, aturada parcial i manifestació de treballadors i treballadores de TV3 davant la seu de la CCMA. Avui, tancada de farmàcies. El 27, tot el sector de l’ensenyament al carrer.  Aquest govern dels Millet ho està aconseguint: sanitat, educació, informació…  tres sectors fonamentals per a la societat, el futur, la convivència, en protestes cada vegada més ben articulades, més massives, més properes a donar una alternativa no sols al seu sector, sinó a totes les polítiques econòmiques i socials…

I mentrestant, els de CiU es fan un bon embolic amb les senyeres, s’amaguen darrera paraules que no volen dir res, i juguen amb els sentiments nacionals de la gent. Que quedi ben palès per a totes les persones que “Catalonia is NOT CiU” i que l’Artur Mas no és cap Jaume I,  ni s’hi assembla, però mentrestant, els serveis públics (i la gent que hi treballa) pateixen el seu mal govern…. I així, amb el lema: “Per l’Educació Pública de Catalunya, cap retallada!“, el proper 27 d’octubre, a les 18h, reunirà a milers i milers de persones a la plaça Urquinaona (Barcelona). La convocatòria la signa el Marc Unitari de la Comunitat Educativa de Catalunya (MUCE), i convida a totes les organitzacions i entitats, moviments socials, assemblees i plataformes de Catalunya a que s’adhereixin.

Animen a les famílies, estudiants, professionals de l’educació, i a tota la ciutadania a afegir-se a la convocatòria per a expressar el rebuig a les retallades en educació, i signen, de moment, sota el nom de MUCE (Marc Unitari de la Comunitat Educativa) tots aquests col·lectius convocants:

Associació d’Estudiants Progressistes (AEP) – Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) – Associació de Mestres Rosa Sensat (AMRS) – Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes d’Educació Secundària (FAPAES) – Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC) – Federació d’Ensenyament de CCOO (FEC-CCOO ) -Federació d’Ensenyament de CGT(CGT ) – Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC) – FETE-UGT – Sindicat d’Estudiants (SE) – Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) – USTEC·STEs (IAC).

 
 

Etiquetes: , , ,

CiU no investiga ni a Dívar ni al Rey, pero castiga a Cafeambllet

Después de oponerse CiU en la Mesa del Congreso de Madrid a que Carlos Dívar rindiera cuentas de sus “gastos de representación” en Marbella y cuando todavía no hemos olvidado que votaron también en contra de la petición presentada por Izquierda Unida, ERC y BNG para arir una comisión de investigación sobre la Casa Real, en Catalunya siguen la tónica de no querer saber y no querer escuchar. Sin embargo, el tercero de los monitos sí que habla cuando mejor sería que callase. Ayer a mediodía publicaba El Pais que CiU no quiere saber nada ni “de los sobresueldos opacos del exalcalde de Lloret y diputado de CiU, Xavier Crespo, ni las presuntas irregularidades detectadas en la empresa pública Centros Médicos Selva Maresme (CMSM) que este dirigió, ni la pérdida de ingresos por 2,4 millones de euros en los hospitales públicos de Blanes y Calella (Maresme)” Francesc Homs, en su calidad de portavoz, ha hablado, para decir que “No vamos a pedir ninguna información complementaria, ya leemos EL PAÍS”.

Seguramente Francesc Homs piensa que es una nueva forma de austeridad. Leer El Pais sale más barato que investigar las irregularidades en la sanidad catalana, porque si se empieza, vaya usted a saber dónde se termina… Lo peor es que también se “austeriza” en democracia y en transparencia, y ello especialmente peligroso cuando se cargan las tintas en las denuncias, las peticiones de delación y la represión.

En cambio, no les duelen prendas para seguir representando ficciones para desnortear al personal, y sacarse de la manga la Societat Catalana de Mediació en Salut promovida por usuarios (la CUS), patronales de la sanidad y colegios profesionales para “solucionar” conflictos en la sanidad fuera del ámbito judicial. La presentación oficial tendrá lugar mañana, 7 de junio, en la Sala de Actos de la Mutual Médica de Barcelona, inaugurada por el conseller Boi Ruiz y presentada por el flamante Presidente de la Societat Catalana de Mediació en Salut, Francesc José Maria.

Las ganas de mediar y resolver conflictos del máximo responsable del nuevo artefacto, Francesc José María, quedan perfectamente demostradas como miembro del despacho de abogados que tramita la demanda de Josep Maria Via contra Marta Sibina y Albano Dante Fachin, de Cafeambllet. Pero se les entiende todo, porque Francesc José Maria, con el demandante Via y Ramón Bagó (otro nombre protagonista en esos turbios asuntos de la sanidad catalana) se han encontrado más de una vez formando parte del mismo Consell d’Administració, y además José Maria, ex-gerente del ICS, ejerció como secretario en las adjudicaciones que Ramon Bagó consiguió en el Hospital de Badalona, según explicaba también El País. Francesc José Maria ocupó también cargos de responsabilidad en la empresa Innova de Reus, cuando la dirigía Josep Prat: una empresa cuya gestión tan poco transparente como todo lo que tiene que ver con la sanidad catalana que esos señores manejan, ha dado mucho que investigar y denunciar a la CUP de Reus. Más detalles sobre el curriculum de estos señores, aquí.

ULTIMA HORA: Nuevas informaciones y el “Informe Crespo” al completo, en El Pais

 

Etiquetes: , , , , , , , , , , ,

Resistències a la UPEC en salut, ensenyament i pensions.


La crònica recollida per la UPEC sobre la sessió d’ahir matí, recull que “Envers les polítiques d’austeritat i de retallades que s’estan duent a terme tant a nivell nacional com internacional, la UPEC ha demostrat que hi ha vies alternatives per combatre la crisi que no perjudiquen l’Estat del Benestar. Així, a la conferència titulada “Els serveis públics en perill” l’exconsellera de Salut Marina Geli, la periodista Milagros Pérez i la presidenta de Dempeus per la Salut Pública, Àngels Martínez Castells, han reivindicat la necessitat d’uns serveis socials universals per aconseguir una societat més justa i igualitària”.

Des de l’UPEC segueixen dient que “L’exconsellera ha sentenciat que “quan algú diu que es poden retallar mil milions d’euros sense que passi res és que viu a un altre món” i ha afegit que a Catalunya “el sistema sanitari privat és pitjor que el públic”. A més, Geli ha reconegut que les esquerres “han perdut la batalla ideològica” i ha lamentat que la política “ha perdut pes enfront l’economia i la comunicació”. La metgessa ha assegurat que “la gent creu que la seguretat i les finances són cosa de dretes” i ha volgut matisar que “l’equitat està molt més garantida a la sanitat que a l’educació”. En la mateixa línia s’ha expressat Milagros Pérez que ha fet autocrítica i ha apuntat que no han sabut defensar amb “la contundència que calia la necessitat d’aquests serveis”. La periodista ha interpel•lat a “aquells que diuen que retallar és la solució” i ha assegurat que s’equivoquen, perquè així “l’economia s’empobreix”. Un exemple d’això, segons l’experta, “és que els països que estan suportant la crisi és perquè tenen una àmplia ocupació pública”. D’altra banda, Àngels Martínez s’ha mostrat en sintonia amb certes reivindicacions del moviment indignat ja que ha afirmat que “l’Estat Espanyol, li diuen democràcia i no ho és”. Ha denunciat, també, que “no es vol que es critiqui el president del Banc Santander, Emilio Botín, perquè és l’únic que dóna beques” i ha reivindicat que no se l’ha d’alabar perquè “si ho fa és perquè li surt molt econòmic”.”

Per la meva part, voldria afegir que, en el meu cas. mai havia cregut en la validesa de “terceres vies” i que, per honestedat intel.lectual, havia d’advertir que el meu pensament no procedia de la socialdemocràcia, sinò del marxisme (encara que, irònicament, semblava molt evident que avui erem els marxistes els darrers keynesians conseqüents)…. Vaig recordar el contrast entre les promeses electorals en educació o sanitat del programa de CiU i la realitat de les polítiques de retallades que es proten a terme,  tal com s’analitzen els companys i companyes de l’assemblea de sanitat de l’acampadabcn, que de nou posa en qüestió les mancances que existeixen en els processos de la democràcia representativa. No sols no es mantenen les promeses electorals, sinò que es fan polítiques contràries als drets de ciutadania… i fins i tot els drets humans.

També vaig recollir i denunciar el poder dels laboratoris i  l’ofensiva contra les pensions. A manera d’exemples, ho podeu veure sobre França i Equador en el post en castellà  “Avaricia sin límites en pensiones y salud”  . I em varen semblar adients algunes de les afirmacions més de fons del col.lectiu Inflexió sobre l’origen i desenvolupament del capitalisme. Finalment, vaig acabar recomanant les conclusions de la Jornada celebrada per l’Esquerra Europea sobre Serveis Públics (en castellà)  i que podeu llegir a  o el Manifest encara en construcció de Dempeus per la Salut Pública, per “Una Nova Cultura de la Salut”.

En qualsevol cas, agraïr sincerament a l’UPEC la invitació feta a Dempeus per la Salut Pública, felicitar-la per les Jornades i desitjar que en properes edicions siguin també de tanta oportunitat i interès.

 

Etiquetes: , , , , ,

Etica i salut

etica-i-salut-1.png

En un ambient molt agradable, es va celebrar dimecres dia 25 de maig la sessió tècnica CSC sobre l’ètica en l’àmbit de la salut en la que vaig participar en nom de Dempeus per la Salut Pública

En la seva intervenció, plantejada des del punt de vista del professional sanitari, el Dr. Broggi va fer una introducció a la llei de l’autonomia del pacient, en l’elaboració de la qual ha participat. En aquest marc, va posar èmfasi en el canvi de paradigma en la relació metge-pacient, que ha configurat un nou context ètic i legal tant per als professionals assistencials com per al malalt. En aquest sentit, Broggi argumenta que és necessari incloure en la formació dels professionals mèdics nous valors en ètica professional. També es va referir a la importància de l’assumpció de corresponsabilitat en les dues direccions.

Per la meva banda, i en nom de Dempeus per la Salut Pública, vaig presentar a l’auditori un seguit de propostes de millora de la legislació actual, repassant diferents aspectes ètics dels drets al pacient que actualment no estan contemplats en les cartes europees ni estatals. En acabar vaig convidar a totes les persones presents a acudir a la Jornada “Per una nova cultura de la salut”, en la que no podrem deixar de fer referència drets de les persones malaltes, en el sentit de fomentar l’equitat, la dignitat i l’apoderament de la ciutadania.

La intervenció presentada en nom de Dempeus per la Salut Pública es centrava en 10 punts que intentaven rellançar una visió actualitzada –en crisi económica i ofensiva de polítiques neoliberals—dels DRETS HUMANS en el camp de la sanitat i la salut, i dels DRETS DE CIUTADANIA , sumant als polítics i socials, els econòmics de l’Estat del Benestar i els aconseguits darrerament sota l’epígraf de drets de “4a. generació”.

Enteníem que la Carta existent permet lectures europees (com es va fer recentment per part de membres e la FASDP i en la que també varen participar investigadors de GREDS i de Dempeus) però també accepta els corrents dominants en aquest moments que s’anteposen a la fita europea d’un Estat del Benestar com a gran mecanisme polític i social de disminució de les desigualtat. Des de l’ètica a l’àmbit de la salut cal recórrer i frenar l’acceptació dominant de que el món dels costos i els preus es sobreposi i domini els VALORS que són ben propis –i des de ben antic– de les persones que es dediquen a la sanitat i la salut.

I aquest són, de forma resumida, els 10 DRETS que proposem reconsiderar o incorporar:

etica-i-salut-2.png

1.- DRETS DE GÈNERE (O drets específics de SALUT DE LES DONES, en els que l’àmbit sanitàri podría actuar també com empara (i on s’inclouria la violència de gènere, el dret al propi cos, en mutilacions, però també les agressions psico-estètiques…).

2.- DRET ESPECÍFIC D’EMPARA de les persones més desvalgudes i maltractades que des de treball social i primària es descobreixen: (ancians, nens, persones amb problemes de salut mental, discapacitats, etc…)

3.- DRETS a ser informat sobre RISCOS LABORALS I MALALTIES derivades . Cal difondre informació dels problemes relacionats amb la salut del món del treball. Significa bàsicament ampliar l’existent DRET 6è de la Carta actual sobre prevenció de la malaltia i protecció de la salut i on es parla de conèixer els perills relacionats amb aliments, aigua, etc. En opinió nostra, jo manquen com a factors determinants socials de la salut altres qüestions com les condicions laborals, el fet d’estar a l’atur i tenir o no subsidi, els riscos que l’evolució del mercat laboral implica per la salut, el perill de suïcidi… etc..

4.- DRET A NO EXPULSAR DELS DRETS LES MALALTIES EMERGENTS, MAL ATESES, INSUFICIENTMENT TRACTADES, POC INVESTIGADES.

5.- DRET A LLIURAR-NOS DE LES NOVES CONTAMINACIONS: A les tradicionals dificultats del llenguatge mèdic s’hi suma la contaminació d’un llenguatge invasiu i especialment nociu: el de la visió econòmica predominant que interfereix no sols en la relació sinó en l’organització i concepció mateixa de l’acte sanitari.

6.- DRET A UN TRACTE (i contacte) HUMÀ: L’impacta de les noves tecnologies i sofisticació sanitàries han interferit també en la comunicació no verbal entre metge i pacient. Desapareix progressivament el “tacte” el “contacte humà” com a potent agent comunicador (en algunes cultures considerat fins i tot sanador) i les noves tecnologies hi ajuden, substituint en alguns casos la pantalla de l’ordinador amb el seu historial pel rostre de la persona malalta.

<p>7.- DRET A la prevenció i TENIR CURA DE LES NOVES SOBREDOSI: Des del fenomen Dr. Google fins al model Dr. House, passant també per la diversitat de societats d’ajuda mútua que també abracen tot l’arc comunicatiu: d’una estreta i curosa relació amb les persones malaltes (que a vegades, per la seva concepció monotemàtica, poden ser fins i tot involuntàriament obsessives) fins als propostes redemptores virtuals, amb poca connexió amb la realitat. En aquest apartat volem fer constar en concret l’abús del voluntariat quan aquest representa de fet que la societat com un tot s’escapoleix d’un dret social i econòmic, carregant sobre la bona voluntat de moltes persones tasques sanitàries i de salut fonamentals, de manera semblant a com es manifesta el mateix fenomen a tota la societat pel biaix de gènere.

8.- DRET A UN SISTEMA PÚBLIC DE SANITAT, L’ÚNIC QUE POT GARANTIR L’EQUITAT EN SALUT i que desmunta el tòpic de que NI LA SANITAT NI LA SALUT són gratuïtes, ja que reivindiquem també el

9.- DRET A QUE ELS IMPOSTOS FINANCIÏN EL SISTEMA PÚBLIC i A QUE EL SISTEMA PÚBLIC NO SIGUI SUBISDIARI DEL PRIVAT (en aquest sentit, en tornar a pagar el que hem finançat amb els nostres impostos s’incrementa la manca d’equitat, es penalitza a les persones malaltes (cròniques) i les que tenen menys recursos.

10.- DRET A QUE ES DRETS DE SALUT DE LA CIUTADANIA no es condicionin per POLITIQUES POC SALUDABLES ( Culpabilització. Ni dels pacients ni del personal sanitari en relació als problemes d’un déficit que s’han de resoldre al marge de l’àmbit d ela sanitat i la salut. – Increment de les llistes d’espera. Que atempten contra el benestar quotidià de les persones, poden representar riscos greus per a la seva salut i fins i tot posar en risc la seva autonomía. – Co-REpagaments i desgravacions promeses de quotes a mútues, etc … El Repagament és una taxa sobre la malaltia que incrementa les desigualtats, respon a una concepció mercantil, incrementa la burocràcia, afecta la prevenció, i les desgravacions impliquen una triple desigualtat: per ingressos econòmics, per edat i per tipus de malaltia ja que les asseguradores privades pensen més en les persones sanes que no en les malaltes…)

Finalment, en nom de Dempeus per la salut pública convidem a totes les persones present a participar en la convenció per UNA NOVA CULTURA DE LA SALUT el proper dia 22 de juny, al matí, al Caixa-Fòrum de Barcelona.

votar

 

Etiquetes: , , ,

Defensar l’euro en contra de les persones

20090527elpepivin_4jpg.gif

Com ja totes les persones que tenen interès per l’economia saben, els ministres de Finances de la Unió Europea van acordar un paquet creditici sense precedents, que juntament amb el Fons Monetari Internacional (FMI) podria mobilitzar fins a 750.000 milions d’euros amb la finalitat de cobrir les necessitats dels socis amb problemes de solvència i defensar la moneda comuna. El Punt valora que “es tracta de l’operació financera més gran de la història, negociada contra rellotge, per tallar l’especulació contra el deute sobirà d’alguns estats membres i frenar la caiguda de l’euro. L’aprovació va desfermar l’eufòria en els mercats i l’Íbex-35 va registrar la pujada més forta dels seus 18 anys d’història, que es va situar en el 14,43%. Diversos bancs centrals de la zona de l’euro van començar ahir operacions de compra de deute europeu.”

La quantia total del rescat podria arribar 750.000 milions d’euros per tres anys, si es complissin, com demanava Angela Merkel, les condicions de l’FMI, i tot això per «defensar l’euro costi el que costi» de les bandades de llops (com va definir el ministre suec, Anders Borg als especuladors que aposten des de fa setmanes per la fallida d’un membre de la zona euro.

Defensar l’euro en contra de les persones?

En roda de premsa el portaveu comunitari Amadeu Altafaj va fer saber la satisfacció “comunitària” per l’acord, i va alertar de que «demonitzar els especuladors és massa simplista», ja que en la seva opinió, els “mercats” «especulen on hi ha risc»… La concatenació d’idees ens porta lluny, perquè per evitar incórrer el riscs el secretari d’estat d’Hisenda, Carlos Ocaña, va dir ahir que les comunitats autònomes hauran d’assumir part de la retallada del dèficit públic al que el Govern espanyol s’ha compromés (5000 M. d’euros aquest any i 10.000 M. més el proper) … I segons ens informa El Punt,s’estan buscant mesures normatives i de gestió per contribuir a la retallada, però sense afectar serveis com l’educació i la sanitat, que segons Ocaña, es poden donar igual, però gastant menys.

Però aquest matí mateix ja han començat les contradiccions. La consellera Marina Geli ha sortit als matins de TV3 parlant del Rei i l’Hospital Clínic, naturalment (tema que queda pendent per un altre dia) però repetint de nou, entre altres mesures “necessàries”, la seva habitual cantarella sobre el copagament…

Els mercats manen, i Angela Merkel (i tota la U.E. obeeix):

Angela Merkel ho va dir ahir amb tota claredat: perquè a Espanya i a Portugal no passi el que succeeix a Grècia, han de portar a terme “importants retallades en la despesa pública“. «Aquest és el missatge més important per als mercats, i la Comissió Europea serà l’encarregada de seguir aquest compliment».  Merkel va admetre que «donem suport a la nostra moneda amb mesures excepcionals, en una situació excepcional», i que la UE tractarà de manera immediata reformes que evitin errors excepcionals com ara els que atribueix a aquests països del sud d’Europa, amb el missatge que els estats han d’estalviar més, «quan ara tothom que vulgui atacar l’euro sap que tots som al darrere per donar-li suport».

Per què l’objecte de la retallada de la despesa són les CC.AA?

Que no s’hi busquin raons centralistes de cap mena. Senzillament, l’ensenyament i la salut són serveis transferits en gran mesura. I l’atac neo-conservador i dels capitals va contra el serveis públics d’aquests dos pilars fonamentals de l’Estat del Benestar… S’ha d’entendre bé la maniobra perquè ens adonem del que ens estem jugant. Sanitat i ensenyament poden oferir noves bosses de benefici als capitals privats a costa d’augmentar les desigualtats de rendes i d’ oportunitats… I per aquí va la Unió Europea amb Angela Merkel al capdavant… i per aquí, des de fa anys i anys el FMI i els neoliberals i neo-conservadors volen que hi passem abans que posar la més mínima regulació a aquestes “mercats” que dicten les nostres polítiques al marge de tot funcionament democràtic.

Segons Merkel, les decisions d’aquest cap de setmana han estat un triomf perquè s’ha aconseguit una gran unió per donar suport a l’euro, NO per combatre la crisi, NO per acabar amb l’atur, NO per disminuir la pobresa de la U.E.27, NO per aconseguir més equitat i disminuir les desigualtats: S’ha aconseguit una gran unió  per frustrar els intents dels especuladors contra una moneda que fomenta les desgualtats entre països i territoris de la eurozona  (però als que tampoc s’ha de culpar massa… de fet, fan la seva feina rapinyaire dins un sistema que necessita voltors, i són per tant coherents amb la lògica del sistema capitalista que els empara). L’únic que es pretén és que els “mercats especuladors” (com si n’hi haguessin que no ho fossin)  vagin a atacar altres països i monedes més febles en un món globalitzat que els ofereix innumerables oportunitats per enriquir-se jugant, amb la seva manca d’escrúpols habituals, amb el treball i la vida de les persones…

 
1 comentari

Publicat per a 11 Mai 2010 in Economia crítica, Europa

 

Etiquetes: , ,

 
%d bloggers like this: