RSS

Arxiu d'etiquetes: serveis públics

Avís per la gent més jove: ensenyament i salut, una mateixa lluita!

Els companys i companyes de la revista Jovent m’han publicat aquestes reflexions que voldria compartir:

Com si d’una mena de divisió de l’activisme social es tractés, els joves i les noies són molt més actius en la defensa de l’educació pública i en contra de les reformes universitàries classistes que no pas en les lluites per la defensa de la salut pública. Sembla del tot lògic perquè viuen de manera quotidiana, i durant moltes hores al dia, les barrabassades del ministre Wert o la precarització a escoles i instituts. Les retallades han afectat la qualitat de la seva formació i és, doncs, massa comprensible que aquest sigui el seu camp d’acció prioritari

“La joventut té més motius que ningú per comprometre’s en la lluita per la salut pública”

Tanmateix, si anem una mica més enllà, crec que la joventut té més motius que ningú per comprometre’s en la lluita per la salut pública. I aquests en serien, esquemàticament, alguns dels punts clau:

1. Els determinants de la salut que afecten la joventut són els pitjors: altes taxes de fracàs escolar, taxes d’atur per a menors de 25 anys superiors al 51%, manca d’accés al subsidi d’atur per la impossibilitat massa generalitzada d’haver pogut tenir abans una primera feina amb drets, salaris de pobresa (quan s’aconsegueixen) que fan impossible una vida independent, i degradació de les condicions d’habitatge (no són sols els desnonaments, també la pobresa energètica i l’estat d’abandonament de barris populars afecten la majoria de joves, i fan impossible aconseguir un habitatge propi…). I tot plegat s’ajunta en una trampa difícil de superar per aconseguir autonomia i elaborar un projecte de vida fora de la família. És a dir, seguint la definició del Congrés de Metges i Biòlegs Catalans a Perpinyà de l’any 1976: viure la salut com un estat d’autonomia personal que permet també ser feliç.

2. Al mateix temps, el sistema sanitari, que juntament amb el d’ensenyament són els dos pilars fonamentals de les polítiques socials de l’Estat, és atacat per les polítiques d’austericidi, responent a les mateixes causes que afecten l’educació: privatització, privilegis injustos per a les elits que deixen sense l’imprescindible a la majoria, mercantilització dels seus valors en el vessant ideològic i de funcionament. El que havia de ser un exercici de professionals amb vocació (tant l’ensenyament com la sanitat) es converteix en una carrera competitiva per la supervivència de qui hi treballa, fent impossible el tracte humà, tancant els ulls al bulling i malmetent l’atenció que requereixen la cura i la formació per a la població més jove.

3. Pel que fa en concret a la sanitat, que hauria de vetllar per evitar, amb accions preventives abans que res, que el deteriorament dels determinants de la salut acabi fent-se evident en malalties de tot tipus entre els joves (entre les quals les mentals, les infectocontagioses, les drogodependències i els desordres nutricionals), acaba per amenaçar el dret de les noies i dones a decidir sobre el seu cos, i tanca els serveis d’atenció sexual, afectiva i reproductiva, i la necessària posada al dia de la detecció i l’ajuda a la violència de gènere entre els i les més joves.

Els joves i les noies han de saber que el Sistema Nacional de Salut contra el qual ara s’han conxorxat PP i CiU per destruir va ser una victòria important de les lluites dels anys 70 i 80, i que en aquells anys es varen donar els primers passos cap a la universalització del sistema sanitari. Una tendència a la universalitat de l’atenció i a la dignificació de la ciutadania que va destruir de forma indigna la ministra d’infausta memòria Ana Mato, proposant el Real Decreto-Ley 16/2012, que va modificar radicalment el règim del dret a la salut a l’Estat. Aquesta llei, que tenia també com a punt de mira les persones joves que no haguessin aconseguit cap feina, ja ha costat la vida de persones migrades con Alpha Pam (una mort del tot evitable amb atenció sanitària adient), dóna tota la credibilitat a l’afirmació que les polítiques austericides i neoliberals maten… de manera literal.

“Les polítiques austericides i neoliberals maten… de manera literal”

 

Crec que ara que es juga a la confusió social i nacional, i massa sovint es mal interpreta el que és la sobirania dels pobles,  els joves i les noies tenen molt a dir en com construir un futur en què la salut s’entengui  de manera semblant a com es va fer a la Conferència de Bangladesh, amb tota la riquesa de matisos de l’anàlisi política, de gènere i de classe, cridant amb encert i de forma lúcida a la reflexió i a l’acció:

«La salut és un assumpte social, econòmic i polític, i és, sobretot, un dret humà fonamental. La desigualtat, la pobresa, l’explotació, la violència i la injustícia són a l’arrel de la mala salut i de les morts dels pobres i els marginats. La salut per a totes les persones significa que s’han de desafiar els interessos dels poderosos, que cal fer front a la globalització i que les prioritats polítiques i econòmiques s’han de canviar de forma dràstica

Com diria el poeta, queda molt (o tot) per fer encara…

 

Àngels Martínez i Castells @angelsmcastells
Dempeus per la Salut Pública @dempeus

 

Etiquetes: , , , ,

Govern, escolta: prou privatitzacions AIGUA ES VIDA!

nena bebent aigua La plataforma  ha fet pública aquesta carta que avui Dempeus per la Salut Pública recolza i difon, en la defensa d’un servei públic absolutament imprescindible per una vida amable amb les persones, respectuosa en relació al medi i que permeti que la salut (començant per un determinant tan fonamental com és l’accès a l’aigua) no sigui una mercaderia més al servei d’una minoria. També des d’aquest bloc, que tants arguments ha donat contra les privatitzacions de tota mena, em sumo a la campanya de denúncia i reivindicació, amb la indignació que mereix l’atemptat barruer, gasiu i prepotent contra l’aigua de totes, un bé d’accès garantit al servei de la comunitat.

logo AeV 3

Carta oberta d’Aigua és Vida al President, al Govern i al Parlament de Catalunya

Molt Honorable President, Honorables Conselleres i Consellers del Govern, Il·lustres diputades i diputats del Parlament de Catalunya,

Coneixedors que el pròxim dia 29 d’agost la Diputació Permanent del Parlament celebrarà una sessió per tractar la crisi oberta arran de la privatització de l’empresa pública d’abastament en alta Aigües Ter–Llobregat (ATL), la Plataforma Aigua és Vida vol fer-vos arribar les reflexions següents.

En primer lloc, recordar-vos que ATL era l’empresa pública responsable de la gestió de l’aigua en alta per a més de 120 municipis, els quals subministraven aquest bé essencial, fràgil i finit a gairebé 5 milions de catalans i catalanes. La gestió d’ATL era excel·lent, tal i com fou reconegut el dia 18 d’abril de 2010 a Berlín, quan el Sr. Kofi Annan va lliurar als representants d’ATL el segon premi com a millor empresa pública d’aigua del món. Ben lluny de preservar la gestió pública del servei i, així, assegurar la qualitat d’un recurs bàsic per al ciutadà i indispensable per als nostres ecosistemes, s’optà per la privatització d’una estructura d’estat imprescindible per a Catalunya.  Difícilment pot governar-se un país si la gestió i el control dels nostres recursos naturals més essencials són a les ordres de les fluctuacions dels mercats. Uns mercats que, per cert, s’han mostrat incapaços d’administrar els serveis bàsics i fonamentals en nombroses ocasions. De què serveix disposar de plenes competències si menystenim les eines de govern per a poder exercir-les?

En segon lloc, heu de saber que des de la Plataforma Aigua és Vida, formada per més de 40 organitzacions veïnals, socials, sindicals, ecologistes i de solidaritat de Catalunya, i conjuntament amb d’altres organitzacions europees i de la resta del món, seguim amb molta preocupació els processos de privatització de l’aigua endegats arreu del país. La transformació d’un bé essencial per a la vida de les persones i del medi natural com és l’aigua en un actiu financer que ajudi a resoldre les grans dificultats econòmiques que afronten les nostres institucions, mai no solucionarà la tresoreria de la Generalitat o de qualsevol Ajuntament. Els serveis públics de l’aigua tenen un valor incalculable perquè esdevenen necessaris per a la cohesió social i indispensables per assegurar l’equitat i la igualtat entre tots i totes. Catalunya és a les portes d’una fractura social i ecològica sense precedents i mercadejar amb els serveis més bàsics no fa altra cosa que empènyer-nos a l’abisme, agreujant i fomentant a curt i mig termini l’aflorament de bosses de pobresa, l’aparició de guetos i l’exclusió social.

En conseqüència, pot afirmar-se categòricament que la privatització d’ATL no respon a una mala gestió, ni tampoc a la necessitat de sanejar l’endeutament –que no ha estat traspassat a la nova concessionària, sinó que segueix sent públic-, sinó que la raó de la privatització del servei només respon a la urgència d’aconseguir diners per reduir el dèficit públic pressupostari. Però és que tampoc aquesta necessitat imperiosa sembla avui justificada, més si es compara la xifra dels 300 milions d’euros ingressats per la concessió davant els més de 44.000 milions d’euros de deute de la Generalitat. Els serveis públics són fruit del més gran dels consensos socials, essència de la democràcia, i no poden ser instrumentalitzats per finançar operacions de tot tipus. Si per salvar el país ens l’hem de vendre, quin país ens quedarà per viure-hi?

En tercer lloc, indicar-vos que la ciutadania no només haurà de pagar aquests 300 milions, sinó que en pagarà molts més degut al benefici industrial de la concessionària i a una sèrie de sobrecostos derivats de la privatització, elements totalment innecessaris si es rescatés la concessió i es mantingués la gestió pública d’ATL. Així, als costos polítics i de governança cal afegir els costos econòmics esmentats i també els costos socials; no només perquè suposa un espoli de l’economia familiar sinó perquè avui a Catalunya està en joc poder garantir el dret humà a l’aigua i al sanejament, dret que aprovà l’Assemblea General de les Nacions Unides el juliol de 2010. En aquest sentit, anunciar-vos que en pocs mesos el Parlament Europeu debatrà la primera Iniciativa Ciutadana Europea de la seva història: més d’un milió set-centes mil signatures que clamen que l’aigua és un dret humà i no pas un bé comercial.

En quart lloc, i per acabar, heu de prendre consciència que els costos d’aquesta privatització són tan grans que cal que reviseu la idoneïtat i necessitat del procés de  privatització d’ATL. Rectificar és de savis, i és per les raons breument exposades que sol·licitem al Molt Honorable President, als Honorables Conselleres i Consellers del Govern i a les Il·lustres Diputades i Diputats de totes les forces polítiques del Parlament de Catalunya la configuració d’una unitat política que, aliena als interessos partidistes o ideològics, sigui capaç de recuperar la gestió pública de l’aigua en alta, amb transparència i de forma participativa amb l’únic propòsit de prestar el millor servei al ciutadà i als nostres ecosistemes. La gestió mercantil ens aboca a una política de l’aigua que s’escriu a base de plets i recursos contenciosos administratius, on el nostre Parlament és només un espectador. Un Parlament que pot i ha de recuperar l’esperit que va fer possible que l’any 1990 aprovés per unanimitat la creació d’un ens públic d’aigua, anomenat Aigües Ter-Llobregat.

…. Vols rebre més informació? Contacta amb AIGUA ES VIDA!

 

Etiquetes: , ,

“Atento” una externalització amb repressió laboral i pitjor servei públic

atento2.jpgDes de les posicions, valors i conceptes que venim defensant a DEMPEUS, volem denunciar les pràctiques anti-sindicals i anti-socials, la repressió sindical pura i dura que es practica en serveis públics fonamentals i de forma incomprensible en un Govern d’esquerres. Estem parlant de massa casos de subcontractació o externalització amb “ajustos” de plantilla i acomiadaments sistemàtics. En el cas que ara ens indigna, l’antiga “empresa” és substituida per una de nova de trista història laboral: “Atento”, que redimensiona plantilla i naturalment i impune, elimina aquelles persones que són particularment reivindicatives i/o ostenten una representació sindical. Més encara si s’han distingit per una tasca en ferm en defensa de les condicions de treball (ara, una delegada de CC.OO i una d’UGT, més 6 persones més).

I en aquest cas estem parlant del servei d’emergències, dels serveis d’atenció telefònica dels serveis 112 i 061, un tipus de treball que és capital per un bon resultat de tot l’equip i determinant per la rapidesa i eficàcia de l’ actuació sanitària i/o emergent condicionant sovint la mateixa supervivència de la persona damnificada o la seva mort. O l’aparició de seqüeles, o no, directament relacionades amb la demora en l’atenció sanitària.
Una millor discriminació i atenció orientadora des del servei telefònic de recepció de l’avís d’urgència pot ser vital per una bona pràctica–i de fet tota la bibliografia (European Resuscitation Council) sobre el tema ho demostra.

I aquesta idoneïtat en la primera recepció no és producte de la casualitat ni l’atzar. Només professionals especialment preparats i formats per a una tasca de tal responsabilitat poden respondre amb unes mínimes garanties a la situació, sempre colpidora, d’una sol·licitut d’atenció d’emergència. Encara més, la mateixa experiència professional esdevé un valor de veritable transcendència. Una orientació-cribat correcte en cada cas permet una optimització de cada intervenció amb tota la complexitat humana, i tècnica que suposa aquest tipus d’intervencions vitals.

Qualsevol perversió pretesament “estalviadora” representarà en tots els casos un “mal començament” del protocol assistencial i l’ argumentat objectiu de “racionalització de despesa” significarà tot el contrari: serà l’origen d’una mala resposta, quan no d’una tragèdia, impossible de reparar en termes de vida humana, de salut personal i social. Una simple “incorrecció” en l’aplicació dels protocols d’atenció en cada cas és doncs la causa d’un veritable daltabaix. I a més sovint pot acabar sent mortal.

Però la irracionalitat que s’estila, disfressada de “nova forma de gestió”, es situa en la línea d’aquesta pràctica ara també en fase d’implantació de substituir el clàssic “metge de porta” a les urgències d’un hospital per una persona d’infermeria… I això sense la capacitació i la formació imprescindible per atendre una de les tasques més difícils i rellevants de tot el servei d’urgències: pre-classificar el grau d’importància i emergència de cada cas que arriba a la porta d’entrada. Una feina que requereix les màximes virtuts d’ull clínic, d’experiència en profunditat, de capacitat de pronòstic, de formació i preparació professional i humana… I pretenen “estalviar” tot baixant el salari- qualificació del o de la professional que atén aquesta dura labor. I generant necessariament un seguit d’errors evitables, una incertesa que es contagia a tot el col·lectiu, una angoixa insuperable i patològica en el professional que ha d’atendre una tasca per la que no ha estat preparat, amb un increment demostrable de males practiques, Massa sovint, tractant-se de serveis d’alta especialització i sofisticació, aquestes situacions seran irreversibles i suposaran el fracàs de l’assistència.

no_a_los_despidos_en_atento_barracas_4.jpgAmb independència de qualsevol altra consideració de segon ordre en la qüestió que tractem, la única forma d’assistir i d’atendre el procés d’una emergència és fent-ho bé des del primer – i decisiu – pas de recepció telefònica. Els departaments i els sistemes intel·ligents no solament no se’n desfan d’aquestes persones experimentades i formades sinó que se’n asseguren la seva fidelitat i continuïtat: internalitzen aquestes prestacions i així asseguren una bona praxis de forma demostrada i contrastada.

A Catalunya, i a d’altres llocs, no se’n enteren i resulta dolorós de veure com un “govern d’esquerres” és capaç de protagonitzar aquestes externalitzacions que passen per l’acomiadament de persones difícilment substituibles… No se’n volen assabentar i cauen en les practiques de les dretes més arcaiques. Volen ser moderns i estalviadors i són pures còpies del pitxor mercadeig dels serveis públics. No és tolerable.

Des de les posicions, els valors i els conceptes que venim defensant a DEMPEUS donem tot el suport a les persones injustament acomiadades i denuciem aquest nou atac depredador del sistema públic de salut. Exigim la readmissió immediata d’aquestes treballadores així com la definitiva eradicació d’aquestes pèssimes practiques per a una societat que atengui millor les necessitats de les persones… en especial, en els moments més difícils.

 
9 comentaris

Publicat per a 11 Juliol 2009 in Serveis Públics

 

Etiquetes: , , ,

 
%d bloggers like this: