RSS

Arxiu d'etiquetes: Sindicalisme

Angel Rozas: In Memoriam

angel-rozas.jpg

Angel Rozas, mestre de sindicalistes, amic de la lluita obrera i de la memòria de classe, un d’aquells que són imprescindibles, dels que cal fer viure sempre en el nostre record i del que cal seguir aprenent per anys i anys que passin, va morir el primer dia d’aquest mes, a l’edat de 83 anys.

L’ acte de comiat del company tindrà lloc el proper divendres, 4 de juny, a les 18:30 en el Saló d’Actes de CC.OO., Via Laietana, 16.

Aquestes són les paraules –vistes a Sin.Pelos— que va pronunciar Angel Rozas en el Palau de la Música Catalana en l’Acte de record a Gregorio López Raimundo, el 12 de Febrer del 2008, i que reflexen perfectament qué sentia i pensava en aquests darrers anys de la seva vida:

“A finales de los años cincuenta me encontré con Gregorio y con Guti. Debo decir que, en un primer momento, no conocí a ninguno de los dos. Al primero me sorprendió verlo allí, tal vez, y al segundo porque se había afeitado la perilla. Os estoy hablando de algo que sucedió hace cerca de medio siglo.

Todo ese tiempo transcurrido me hace pensar que la vida de una Vida es una fuente inagotable en sí misma. Quiero decir, contarla y contárnosla es inagotable. De hecho, este es un propósito que nos podemos plantear sabiendo de antemano que no llegaremos hasta el fondo de ese pozo en el que pretendemos penetrar en mi caso como en el de otras personas que intervienen hoy aquí con el único utensilio de nuestra memoria personal.

Recordando algunas palabras de nuestro añorado Manolo Vázquez Montalbán, es posible decir que la vida de Gregorio ha sido más Historia que Vida, desde aquellos lejanos años treinta del pasado siglo XX.

Y, este es el caso, como el mismo Gregorio insistía a menudo en decir, de muchos otros compañeros y otras compañeras de militancia comunista y de lucha antifranquista, algunos de los cuales se nos han ido ya. Un compromiso como aquel, de lucha y de espíritu revolucionario, nos cambió. Con el sentido que cada uno quiera darle a ello. Pero lo cierto es que cambió nuestras vidas de una manera prodigiosa; realmente la cambió para siempre.

Es posible que estemos en un siglo que empezó hace más de ocho o nueve años, como sostienen algunos reconocidos historiadores, y que nuestro pasado parezca ahora padecer alguna lejanía inexplicable para nosotros… ¡Pero de aquello hace ya mucho tiempo…! como dicen algunos a menudo. No obstante, y cada día más, mi impresión es que, en términos generales, el supuesto camino que hemos tomado para que nuestras vidas hayan pasado a ser más Vida –algo que está muy bien, por cierto– insisto, que hayan pasado a ser más Vida que historia, no parece conducir, por lo menos eso me parece a mí, a cambiar la vida, como decía el poeta, y ni siquiera la historia.

Claro que esto es lo que digo yo, un señor de ochenta años, que tiene mucho de urgencia biológica por cambiar una y otra; y todavía algo de fe en que sea posible hacerlo.

Por eso Gregorio y muchos camaradas permanecerán en mi recuerdo, en mis afectos, como un acicate para recordarme y recordarnos que, ante las cosas que pasan en este Planeta Humano, es necesario decirnos: Y sin embargo se mueve.”

Àngel, una abraçada molt forta, i fins sempre!

 
3 comentaris

Publicat per a 3 Juny 2010 in Persones a recordar

 

Etiquetes: , , ,

Jo també sóc sindicalista retrògrada i piquetera

union.jpegA Facebook s’ha creat el grup “Yo también soy sindicalista retrógrado y piquetero” en resposta a les “declaracions (?)” d’una Espe-rancia Aguirre que cada vegada s’assembla més a una caricatura del pitjor de sí mateixa. El grup s’inspira en el bon humor i està tenint un éxit notable d’adhesions.

Respon, a més, a la necessitat d’anar creant un estat d’ànim que reforci la ofensiva contra la crisi, i l’administra Andres Querol, el del bloc de “Les cosetes…”

Una de les coses que esmenaria de la pàgina del Facebook és que el nom del grup (com passa la majoria de vegades en els sindicats) és masclista. Però, per altra banda, estic totalment d’acord amb les raons de creació que exposa:

Porque no quiero que una crisis provocada por la especulación de los de arriba se pague con los derechos de los de abajo

Porque en tiempos de crisis la Seguridad Social debe ser reforzada y no debilitada

Porque para salir de la crisi debe reforzarse la responsabilidad de las empresas hacia sus trabajadores y la sociedad, en vez de seguir con el “coge el dinero y corre”

Porque los trabajadores debemos poder acudir a la justicia cuando se nos despide injustamente

Porque mejor “sindicalista piquetero” que “patrón sinvergüenza”

 
1 comentari

Publicat per a 31 Juliol 2009 in Igualtat

 

Etiquetes: , ,

L’economia al servei de les persones

1231751194759.jpg

El passat dissabte 4 d’abril va tenir lloc, a Copenhaguen, una nova reunió de la xarxa de sindicalistes del Partit de l’Esquerra Europea, que va comptar amb la participació de sindicalistes de diversos partits i països europeus — també de Catalunya. Aquesta és la seva RESOLUCIÓ:

PER UNA ECONOMIA AL SERVEI DE LES PERSONES.

POSEM LES PERSONES EN PRIMER PLÀNOL!

L’economia capitalista és la responsable de la crisi econòmica. Els governs neolliberals han creat, a tot el món, una economia de casino, on el capital financer ha capturat una part cada vegada més gran dels guanys, creats mitjançant la pressió exercida durant dècades sobre els salaris dels treballadors/es, i amb els que el capital ha especulat i invertit cada vegada de forma més arriscada.

Els mercats financers han fracassat a la seva missió principal, assegurar el finançament de l’economia real. Al seu lloc els diners han estat invertits en produccions dubtoses i arriscades, i en pura especulació. Els mercats financers d’avui es caracteritzen per una persecució incansable de guanys ràpids, en un context d’economia i liberalització financera desbocades.

Els treballadors i les treballadores estem pagant el preu de la crisi. Som el resultat de la divisió del mercat de treball. Som acomiadats/des. Perdem els nostres estalvis, i paguem les conseqüències quan l’estat retalla l’estat del benestar. La crisi del capitalisme financer, que ha provocat una crisi a l’economia real, ha enviat milions de treballadors/es a l’atur, i molts altres estan amenaçats pels acomiadaments massius i tancaments d’empreses. A la UE hi ha més 18 milions de persones sense feina, i hi ha el risc de que arribin a 26 milions al 2010.

Després d’anys d’especulació i enriquiment d’alguns, la crisis no ha de ser pagada pels treballadors/es com sempre, no volem pagar les seves conseqüències. Ha arribat el moment de construir un nou model econòmic que sigui social i mediambientalment sostenible, amb igualtat d’oportunitats per al desenvolupament de tothom. El creixement econòmic ha de crear ocupació digne i de qualitat i protegir el medi ambient, compartint els seus guanys, de forma que es redueixin l’indecent nivell de desigualtat d’avui en dia.

Nosaltres lluitem per:

• Un pla internacional de desenvolupament sostenible, per a crear llocs de treball i garantir la inversió pública.
• Inversions en llocs de treball de qualitat i oportunitats vitals per a les persones en educació, salut, educació infantil i cura de la gent gran.
• Inversions en eficiència energètica, energies renovables, transport públic i infrastructura verda.
• Reducció de la jornada de treball setmanal i de la durada de la vida laboral. Temps per a fer més coses i feina per a més gent.
• Nacionalització dels bancs insolvents.
• Si l’Estat és un propietari o copropietari, els representants socials haurien de tenir codecisió sobre la gestió de les empreses.
• Noves normatives financeres. Els mercats han de tornar al control de les autoritats públiques. Els centres financers extraterritorials i paradisos fiscals han de ser tancats. La tributació de les transaccions financeres pot aportar nous ingressos per a ajudar a corregir les desigualtats. Els salaris obscens d’executius, banquers i altres intermediaris financers no poden continuar.
• La construcció d’un sistema bancari públic, transformant els fons aportats pels Governs en participació pública en accions, que serveixin per a crear ocupació, avançar en benestar, evitar problemes climàtics i establir una transició socialment justa cap a formes de producció ecològicament sostenibles.

Per totes aquestes raons i més, és necessari denunciant, mobilitzant i organitzant alternatives europees, mitjançant la unió de les forces de l’esquerra política i social, molt especialment amb les organitzacions sindicals. L’economia ha d’estar al servei de les persones. Posem les persones en primer plànol!

Participa a la lluita per a un Pacte Social a Europa, els dies 14, 15 i 16 de maig a diverses capitals europees. MOBILITZA’T.

Copenhaguen, 4 d’abril de 2009

 
1 comentari

Publicat per a 6 Abril 2009 in Economia crítica, Europa, Igualtat

 

Etiquetes: , , , ,

 
%d bloggers like this: