RSS

Arxiu d'etiquetes: Sostenibilitat

Verònica Miró ens parla dels transgènics

És una bona noticia que el diari Avui+ElPunt publiqui, amb signatura de Jordi Garriga, les informacions sempre ben documentades de la Verónica MiróPunts de Vista volem fer-nos ressó de les opinions de la Verònica i mantindrem obert i atent el bloc al desenvolupament de les normatives que els estats legislin… sobre transgènics i, en aquest cas concret, sobre la recomanació de la Comissió Europea en cerca del que per ara és un impossible: “la compatibilització de cultius transgènics amb els convencionals i ecològics”. 

 

somloquesembrem3.jpg

“Si per a uns està a l’avantguarda d’Europa, per d’altres, Catalunya ha negligit en enfrontar-se a la complicada qüestió sobre què cal fer amb els organismes modificats genèticament (OMG), altrament dits transgènics. La recent decisió de la Comissió Europea d’instar els estats que elaborin una norma de coexistència de cultius transgènics amb convencionals i ecològics obliga la Generalitat a tirar definitivament endavant el decret que va ser aparcat davant el debat que va suscitar.

En opinió de Verònica Miró, de la plataforma Som lo que Sembrem, que va dur al Parlament una iniciativa legislativa popular (ILP) per eradicar del territori català els OMG, “aquesta mesura, de fet, pressiona tant l’administració catalana com l’espanyola perquè hi hagi un decret de coexistència, ara que la majoria d’estats han regulat sobre la qüestió”. Catalunya, amb 20.000 hectàrees de blat de moro conreat, és a hores d’ara una de les zones en què aquesta mena de cultius han tingut més penetració arreu de l’Estat. En tot cas, Miró adverteix que la recomanació de Brussel·les de prendre mesures per evitar la presència accidental d’OMG en altres productes, com ara aplicar controls per sota del llindar d’etiquetatge del 0,9%, o els 200 metres de separació entre conreus, “potser no són suficients si realment es vol cultivar lliure de l’amenaça dels transgènics, el cost dels quals l’acabem assumint els agricultors ecològics i els distribuïdors de productes ecològics”. Afegeix que “hi ha un model que s’obre camí, el de l’agricultura ecològica, però que li barra el pas el model productivista dels transgènics”.

Una altra decisió de certa transcendència ha estat permetre als estats membres, i de forma explícita, limitar o prohibir el cultiu d’OMG als seus territoris. Aquesta recomanació, que obre una porta als col·lectius pagesos que, com Som lo que Sembrem, desitgen la prohibició dels OMG, és vista amb preocupació per la comunitat empresarial i científica. Juan Quintana, de la Fundació Antama, que aplega empreses i institucions del món de la biotecnologia, creu que “en nacionalitzar la presa de decisions de cada estat sobre els cultius, hi ha el perill que generin greuges entre estats membres, de tipus comercial”. Tot i que actualment hi ha un conjunt d’estats (Àustria, Hongria, França, Grècia, Alemanya i Luxemburg) que s’han acollit a la clàusula de salvaguarda per prohibir el cultiu del blat de moro MON810, Quintana està convençut que “aniran obrint els seus marcs normatius a mesura que el mercat necessiti llavors. Angela Merkel, a la vista de la demanda de la llavor de la patata transgènica Amflora, estudia replantejar totalment la política del seu país”. França, a parer d’Antama, és prohibicionista per tal de preservar la condició de ser el primer exportador europeu de blat de moro convencional. Antama denuncia que hi hagut un abús de la clàusula de salvaguarda, que s’ha d’aplicar només si hi ha indicis, justificats científicament, que un cultiu planteja dubtes de seguretat alimentària, i ha d’anar acompanyat d’un dictamen de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), òrgan consultor de la Comissió per avaluar riscos mediambientals. En el cas francès, el dictamen favorable al cultiu per part de l’EFSA no va suposar que l’estat aixequés la salvaguarda. És clar que ara, en donar llibertat als estats sobre prohibir o autoritzar aquests cultius, la Comissió, de fet, ha salvat la qüestió.

A Antama esperen que l’informe socioeconòmic sobre els OMG que ha d’emetre l’EFSA a finals d’any demostri, com diu Quintana, que “a Europa els nostres pagesos poden perdre oportunitats econòmiques, ja que no podran disposar de llavors que, per exemple, sí que podran tenir pagesos del Brasil que competeixen amb ells. A Espanya, per exemple, el cotó convencional té un baix rendiment per les plagues i això, amb els transgènics, no passaria”.

somloquesembrem-025.jpg

Fascinació per la tecnologia i els models sostenibles

Per què Catalunya ha esdevingut una mena de reserva europea del transgènic?

Verònica Miró pensa que “al nostre país, en què s’ha imposat des de fa anys un model industrialista de l’agricultura, hi ha una obsessió per la tecnologia, en què la indústria agroalimentària inverteix molts diners”. En opinió de la representant de Som lo que Sembrem, l’administració, si realment vol que no es perdi el camp català, “hauria d’obrir polítiques encaminades cap al desenvolupament rural i mantenir el pagès al territori, tot”. Creu que la pretensió dels grans grups multinacionals del negoci dels OMG de “voler mantenir captiu el negoci d’unes quantes llavors” xoca contra un corrent global de recuperar la biodiversitat, una onada a la qual no és aliena Catalunya, on en els darrers temps s’ha fet un important esforç en recuperació del gran ventall de llavors dels productes d’horta. (…)”

Podeu veure la resta de l’article a Avui+El Punt

 
Deixa un comentari

Publicat per a 3 Agost 2010 in ILP transgènics

 

Etiquetes: , , ,

Vandana Shiva, l’ecofeminisme i els transgènics

vandana-shiva1.jpgDempeus per la Salut Pública es fa ressò de la notícia publicada a diversa premsa de tot l’estat en el sentit que el Tribunal Europeu de Justícia obliga al Govern espanyol a publicar un directori amb les ubicacions de les parcel·les on s’està experimentant amb OMG. L’Alt Tribunal recorda, a més, que Espanya és l’únic pais de la UE on es produeixen aquests cultius a gran escala.

Vandana Shiva, en aquest sentit, ha fet unes declaraciones dient que no pot entendre com “un govern progressista com el de Espanya” doni suport als transgènics… Segurament Vanda Shiva ho entendrà millor si lliga aquesta cessió davant Monsanto amb les altres concessions fetes als grans poders del món (com l’aprovació de les mesures antisocials) imposades pel FMI.

Sobre l’evolució de l’agricultura, les patents d’essers vius, la ingenieria genètica i dels transgènics podeu veure:

Alguns punts destacats de les declaracions de Vandana Shiva:

“El mayor reto de hoy en día es controlar el poder ilegítimo de las multinacionales”
“Es el poder de la ‘British Petroleum’ lo que permite que aún se vierta fuel en el Golfo de México”.

“Hoy el mundo entero está en crisis y el planeta nos está pidiendo que nos integremos en un sólo movimiento masivo en defensa de la madre tierra”.

“La necesidad de cooperación y unión entre los movimientos en defensa del medio ambiente es el segundo reto más importante para la conservación”.

Vandana Shiva, una de les fundadores de “´l’ecofeminisme” ha reclamat la recuperació de la “sobirania alimentària” per a les dones front les multinacionals, perquè està convençuda de que “els coneixements i habilitats de les àvies” han de ser la base sobre la que home si dones organitzin el sistema alimentari internacional… I a més, afegeix que la conservació de la naturalesa i que les dones recuperin poder comparteixen tambén la mateixa arrel.

Més sobre Vandana Shiva en aquest bloc:

  1. VIDEOTECA BASICA (V). De nou, Vandana Shiva
  2. VIDEOTECA BASICA (II)
  3. Vandana Shiva i el International Day of Climate Action
  4. Transgènics: Prashant Bhusan, del Tribunal Suprem de la Índia, creu que es pot demandar al Govern espanyol.
  5. Vandana Shiva i les llavors (seeds, semillas)
  6. Una visión sobre el consumo desde una perspectiva de género
  7. Globalització i gènere
 

Etiquetes: , , ,

Impacte del canvi climàtic sobre la salut

Un video molt interessant d’una organizació australiana, Doctors for the Environment Australia, sobre com afecta el canvi climàtic a la salut de les persones.

Mentrestant, van arribant de Copenhague notícies que no són massa engrescadores. Els països pobres, amb raó, es revolten contra les imposicions dels països, rics, organitzacions feministes reivindiquen que la política ambiental no és “neutral” des del punt de vista del gènere, i a la Cimera no s’ha fet ni un sol esment al biaix que comporta, i finalment, l’Aliança Global per Alternatives a la Incineració (GAIA) denuncia que les indústries contaminants estan intentant mantenir els seus negocis maquillant la seva pèssima imatge a la cimera. La indústria incineradora, una de les més brutes, està intentant disfressar-se com a una “solució climàtica” per a captar els subsidis destinats a donar suport al desenvolupament de tecnologies netes.

Interessos de gènere i de classe que cal tenir presents a l’hora de seguir i valorar els resultats de Copenhague.

Video vist a Dempeus per la salut pública.

 
1 comentari

Publicat per a 9 Desembre 2009 in Salut

 

Etiquetes: , ,

Sostenibilitat del sistema sanitari a Catalunya

elpais20041223vinetaelroto-silespagamoslomerecidopediranmas.png

Vicente Ortún i Jaume Puig-Junoy varen publicar a la Revista Econòmica de Catalunya. núms. 49-50 del 2004, i en un monogràfic sobre reptes de futur de l’economia catalana,  l’article: És sostenible el model sanitari a Catalunya?. En la recerca de materials per “El model Sanitari a debat” que es celebrarà a la Festa d’Euia a l’edifici de l’INEF el proper dissabte, 3 d’octubre, a les 6:30 de la tarda, reprodueixo l’apartat sobre sostenibilitat del model, amb les seves llums i les seves ombres (i els seus inevitables “tics” acadèmics). Sols m’he permès posar en negreta les afirmacions que em semblen especialment destacables:

SOSTENIBILITAT DEL SISTEMA SANITARI

“Amb la disposicó a pagar dels individus pel guany d’un any de vida ajustat per qualitat no hi ha cap problema de sostenibilitat per a aquells que tenen renda i riquesa suficients. No hi ha problemes de sostenibilitat amb la demanda solvent: es tracta més aviat de mantenir un sistema on l’accés depengui de la necessitat, la qual cosa implica finançament impositiu. El que importa és la disposició social a pagar. I abans de fer projeccions de necessitats de despesa en un futur proper convé recordar estilitzadament alguns fets:

1. El finançament impositiu de la sanitat constitueix més una resposta a una fallida de mercat (impossibilitat d’un mercat d’asseguradores en competència per una prestació en què el 5% dels usuaris representen més del 50% de la despesa d’un any) que no pas una expressió de preocupació per l’equitat.

2. Es creu que uns impostos més elevats per finançar despeses socials redueixen la productivitat, però és una creença que no té cap fonament ni a les estadístiques ni a la història (Lindert, 2004). La despesa social finançada amb impostos no ha perjudicat els incentius ni el creixement econòmic. Els països amb estat de benestar més desenvolupat s’han beneficiat dels costos administratius més petits de l’universalisme i han controlat els incentius contraproduents a través de:
– Una combinació d’impostos poc progressiva (regressiva en el marge) i afavoridora del creixement (impostos sobre rendes de treball, sobre consum i sobre substàncies additives).
– Unes prestacions que no desestimulin ni la responsabilitat individual ni la necessitat de treballar.
– Sotmetre’s a la disciplina de la competència internacional en unes economies molt obertes.

3. La discussió sobre els avantatges i inconvenients de la redistribució a través de l’Estat té segles d’antiguitat i resulta ingenu pensar que els fets contundents al seu favor posaran punt i final al debat. Aquest continuarà i els països continuaran els seus recorreguts condicionats per la seva història i ideologia: diferent entre Suïssa i Suècia, per exemple.
La projecció de la despesa sanitària pública a Espanya pel que fa al PIB (Puig-Junoy, 2004) indica que en 10 anys es requerirà, molt probablement, una assignació superior a l’actual en 0,2-0,5 punts de PIB. En l’escenari base, la despesa sanitària pública augmentaria des del 5,46% del PIB l’any 2003 fins arribar al 5,7% l’any 2013, tot experimentant un augment de 0,24 punts del PIB en aquests deu anys. En l’escenari expansiu, la proporció del PIB destinada a finançar la despesa sanitària pública augmentaria en 0,53 punts. Aixó implica que, sense alterar la pressiò fiscal actual, caldria dedicar fins a una cinquena part de l’augment de la recaptació a sanitat.

La sostenibilitat, per tant, ha de plantejar-se una vegada que la societat està convençuda de la desitjabilitat de les prestacions sanitàries i constitueix més un problema polític -de mantenir una disposició social a pagar per les prestacions socials- que atorgui a la sanitat finançada públicament la prioritat que requereix perquè augmenti el seu pes al PIB.
Són nombroses les actuacions sobre ingressos i despeses públics que poden afavorir la sostenibilitat política d’un sistema nacional de salut (SNS). Ens equivocaríem greument si pensèssim només estretament en ingressos i despeses (encara que també ho farem). Però abans convé afirmar que:

1. Allò important no és la quantitat que es gasta sinò com es gasta. I aquí les consideracions clíniques i sanitàries són determinants.

2. La sostenibilitat política depèn del grau de transparència en els processos socials que porten a l’establiment de prioritats; en aquest apartat Catalunya està encara molt lluny de ser transparent. No cal anar al vergonyós, i massa aviat oblidat, episodi de la compra de “butlles” a mitjans de comunicació selectes -més de 3 euros per català i any per part de l’anterior Govern- per poder “pecar” impunement, n’hi ha prou d’observar la realitat quotidiana: són molt més accessibles les dades de les empreses privades que les dels organismes públics.

3. La planificació i regulació sanitàries han ser independents de les patronals (encara que sense patrons) i de les corporacions que confonen estat del benestar amb benestar dels qui treballen per a l’Estat.

Pel que fa a ingressos públics, els impostos sobre la renda (IRPF i impost sobre societats), sobre el consum en general (IVA) i sobre consums específics (impostos especials) representen més del 90% dels impostos. Quina possibilitat hi ha d’augmentar la recaptació procedent d’aquests tributs?   L’IVA és un impost relativament harmonitzat subjecte a directiva europea. En els impostos especials, bàsicament alcohol, tabac i hidrocarburs, existeix marge de maniobra.

L’IRPF ha anat evolucionant cap a un impost discriminatori segons l’origen de les rendes: les del treball possiblement superin el 80% del total (diem probablement perquè aquestes dades han estat curosament guardades). A banda de treball, a l’IRPF li queda guanys patrimonials i activitats econòmiques. Els guanys patrimonials tributen a un tipus més baix que les rendes del treball, la qual cosa no constitueix cap originalitat ja que d’altres països europeus tracten encara més favorablement les plusvàlues financeres. Recordi’s que el capital es deslocalitza am un clic de ratolí. I pel que fa a la capacitat recaptadora de les activitats econòmiques (professionals, empresarials, agrícoles, ramaderes i forestals) a l’IRPF, serveixi com a mostra una dada apareguda a la premsa als anys noranta: els rendiments declarats pels seus titulars eren, de mitjana, inferiors als del propis assalariats.

Queda com a marge d’actuació important per al sistema fiscal espanyol l’economia oculta (que inclou la criminal) estimada en més d’un 20% del PIB.  En la lluita contra el frau fiscal es requereixen reformes legals en les figures impositives i en els procediments tributaris per tancar les vies d’elusió fiscal, així com una administració fiscal amb les energies i el convenciment necessari per aplicar-les. Les reformes necessiten un consens parlamentari més difícil d’obtenir com més progressiva es pretén que sigui la reforma. Convé recordar aquí la lliçó dels països amb estats del benestar més desenvolupats en què essencialment els “pobres financen els pobres” (Sànchez, 2004).”

 
1 comentari

Publicat per a 29 Setembre 2009 in Salut, Serveis Públics

 

Etiquetes: , , , ,

Un matí que promet!

DISSABTES DEBAT:
TOTS ELS COLORS DEL ROIG 

Les esquerres donen resposta a una sèrie de lluites, que des del principi

 han assumit com a pròpies o que ja fa anys que són part de la seva lluita.

Tot partint de què sent roig s’assumeix la defensa de tota la resta de l´Arc de Sant Martí.

 

Dissabte 27 de juny de 2009 a les 10h

El verd també és roig 

 

Ecologisme d´esquerres. La voracitat del sistema capitalista impossibilita la sostenibilitat del medi ambient.

Un canvi d´accions és urgent. Analitzarem el punts de vista que defensem les esquerres 

 

Les esquerres en la construcció d’un futur sostenibilitat.jpgsostenible  

 

Salvador Milà, Conseller de Medi ambient i Habitatge del govern de Catalunya 2003-2006

 

 Àlex Casademunt President del Centre per a la Sostenibilitat Territorial

 

Presenta i modera: Romina Martínez, Fundació Pere Ardiaca

 

Inscripció prèvia:

fpereardiaca@fpereardiaca.org

(Nom, cognoms, professió, associació, telf i mail) 

Telf: 93 511 44 58

Preu: 10€ tot el cicle

3€ per sessió

Inclou esmorzar i materials

Lloc: Avda Portal de lÀngel 42 2n A 2n A. Barcelona

  

 
Deixa un comentari

Publicat per a 23 Juny 2009 in Economia crítica

 

Etiquetes: ,

 
%d bloggers like this: