RSS

Arxiu d'etiquetes: The Economist

The Economist, MAFO… i Dubai

080625-el-roto-sindicats.png

Coincidències diàries, que no paren. Fa un parell de dies va ser de nou el Governador del Banc d’Espanya, Miguel Angel Fernandez Ordoñez (MAFO pels enterats) qui repetia (ho va fent habitualment, com un rite gairebé religiós) que a Espanya s’ha de flexibilitzar el mercat laboral (vol dir: fer més fàcil i barat l’acomiadament i baixar sous i salaris).

I ahir  la revista británica “The Economist”  ens volia fer por, dient que España és “el nou germanet pobre d’Europa”, perquè els efectes de la crisi en el mercat de treball són més intensos que enlloc i calen, doncs, que s’emprenguin en el món laboral “reformes radicals”.

MAFO i “The Economist” segueixen les consignes, i no s’adonen ni es volen adonar que la crisi econòmica financera i internacional es deu també, pel que fa al cantó de la demanda, a que la pèrdua de drets i capacitat negociadora de la classe obrera i els seus sindicats que s’ha traduit en una insuficient capacitat adquisitiva de la majoria de la població (és a dir, que els sous no han crescut en els darrers 20 anys com la producció i els beneficis i les famílies no arriben a poder comprar de manera solvent  tot el que aquest sistema produeix, malgrat l’augment de la població assalariada). Però la recepta de MAFO i The Economist és que augmenti la precarietat de les condicions laborals i la inseguretat a la feina. Ens venen a dir, en un deliri neoliberal que no s’ajusta a cap realitat: si  l’atur a Espanya ha arribat al 19%, la segona taxa més alta de la U.E. desprès de Letònia,  el que cal és empitjorar encara més la situació de les persones que tenen feina…

I quin és el motiu que els fa dir el que diuen? I per què s’haurien de seguir els seus consells, que ja s’han demostrat tantes vegades equivocats?  Perquè qui encara té una feina, de la qualitat que sigui,  no s’atreveixi a protestar tot i que empitjorin les condicions de seguretat, les jornades es saltin tots els convenis i els salaris no siguin dignes i no creixin –ni de bon troç– al mateix ritme que els beneficis privats?

“The Economist” parla també encara de que no hem superat  la bombolla immobiliària del 2007, i fa bé, perquè és un gran desajust complex i profund –amb implicacions de corrupció i mala gestió dels cabdals públics– que no permet que l’economia espanyola es recuperi  com ho han fet d’altres… però caldria analitzar el model en el seu conjunt i veure que quan el sistema per al que es vol la recuperació representa uns peus de fang perillosament inestables, més valdria seguir amb les idees de revisió en profunditat que varen caracteritzar les primeres reaccions de polítics i autoritats econòmiques incloses, davant la crisi.  Reaccions que poc a poc han anat reculant en el temps, engroguint en les pàgines dels diaris, per guanyar de nou protagonisme el model d’explotació que arriba als seus límits.

dubai.jpegL’enfonsament de l’economia de Dubai ens hauria de fer veure que la crisi internacional no ha acabat, i que el capitalisme va nu… Les conseqüències per a l’economia mundial tornaran a crear pànic… Però hi ha qui (com The Economist  i el governador del Banc d’Espanya), vol encara salvar el capitalisme a costa de les condicions salarials i laborals dels treballadors i treballadores. I no s’adonen que fenòmens massa estesos com els de “la feminització de la pobresa”, els”treballadors pobres”, i l’increment d’ajudes demanades per part de massa famíles per poder menjar alguna cosa cada dia, vol dir que l’explotació ja està arribant a la seva fi… que no n’hi ha més…. No s’adonen que la llimona no té més suc, i la vaca està seca. Que ja hi ha massa gent al món que mor de desnutrició. Que no podem seguir tolerant que se’ns prengui lo públic perquè les empreses més importants segueixin presentant beneficis i poder gaudir d’una comptabilitat B (la real) d’escàndol, amb tot el botí arrabassat a l’estil de les velles pirataries i els temps d’esclavatge….  I que o repartim millor la renda i la riquesa, regulem a fons i fem callar als poca vergonyes que volen seguir enganyant-nos, o comencem a canviar de model econòmic… i amb una certa urgència.

 
5 comentaris

Publicat per a 27 Novembre 2009 in Economia crítica

 

Etiquetes: , , , , , , , ,

 
A %d bloguers els agrada això: