RSS

Arxiu d'etiquetes: transgènics

En defensa de la ciència i la salut pública

somloquesembrem4.jpg

Punts de Vista es suma al suport al professor Séralini i a la seva campanya de defensa amb els amics i amigues de Som lo que Sembrem. Crec que sols podem posar un fre a les arbitrarietats i mentides reiterades  de Monsanto si cada vegada som més les persones que ens pronunciem per una  investigació i  ciència lliures de pressions de les grans multinacionals, per posar en primer pla la salut pública –per sobre dels interesssos comercials– i per afavorir la bona feina de la pagesia i dels investigadors i investigadores que treballen defensant la terra i el bé comú. Us demano, doncs, amb Som lo que Sembrem, que signeu la carta i difoneu la campanya.

Setembre 2010

CARTA EN DEFENSA DEL PROFESSOR SÉRALINI

Des de Som Lo Que Sembrem fem una crida a totes les persones que defensen una ciència íntegra i independent,  i la necessitat  d’uns mecanismes que ofereixin suficient transparència dels interessos en les investigacions i  avaluacions, a donar suport al professor Séralini.

Gilles-Eric Séralini és doctor en bioquímica i  professor de biologia molecular a la Universitat de Caen i és codirector del panell científic del CRII-GEN (comitè d’investigació científica independent i informació en enginyeria genètica) . El Dr. Seralini va ser membre de dues comissions governamentals a França sobre OMG, en els càrrecs  d’avaluador de risc: la Comissió d’enginyeria biomolecular (CGB) i el Comitè de Biovigilància al 1998. Al 2003 se’l va anomenar com a expert de la Comissió Europea en la disputa entre Estats Units/l’Argentina/Canadà, i la Unió Europea, sobre la moratòria en la comercialització de OMG.

 

El professor Seralini és investigador  en la interfase entre  càncer i endocrinologia. Te publicats més de 100 articles científics i contribucions a conferències especialitzades internacionals, i lidera un equip d’investigació associat al CNRS (Centre Nacional per la Investigació Científica) i al INRA.  Ha treballat en  mol.lècules per la prevenció i tractament del càncer de pit i ha  estudiat els efectes dels disruptors endocrins. A causa dels seus estudis sobre càncer i hormones es va interessar en les causes del càncer i els disruptors endocrins, de la pol.lució associada al aire, aigua i als aliments, i els efectes sobre la salut de les diferents contaminacions.

Séralini i els seus col·laboradors van realitzar una re-avaluació de les dades aportades per Monsanto per a justificar la comercialització de tres blats de moro transgènics (MON 863, MON 810, NK603). Aquesta re-anàlisi qüestiona la fiabilitat de les dades de Monsanto sobre la seguretat d’aquests OMG. A conseqüència de la seva integritat, el professor Séralini està sent víctima d’atacs difamatoris i ha esdevingut el blanc d’una campanya de desacreditació per part de certs sectors de la comunitat científica que amenaça no només la seva carrera com a científic, sinó també el finançament per continuar amb una investigació pública de qualitat.

Recordant que dins de l’àmbit de la investigació sobre  els riscos per la salut, mediambientals i per la biodiversitat dels OMG,  això s’ha repetit en nombroses ocasions,  us demanem el vostre recolzament signant  el document en defensa del professor Séralini per una ciència íntegra i uns mecanismes d’avaluació transparents:

A continuació teniu accés a la carta d’adhesió traduïda:

Els dies 6 i 7 de març de 2009 vam poder escoltar a Barcelona les seves paraules, durant la seva intervenció a les Jornades Internacionals sobre els OGM, on va explicar  les seves investigacions sobre la   toxicitat del Roundup de Monsanto present a la soja transgènica http://www.somloquesembrem.org/index3.php?actual=7&actual2=100, i va denunciar els riscos associats al model transgènic. En aquestes jornades van assistir diversos científics europeus experts en la temàtica que van exposar els seus arguments per una agricultura sense transgènics. Podeu trobar l’àudio de totes les ponències a www.somloquesembrem.org/index.php

El panís NK 603 que Seralini va reavaluar està a punt de ser autoritzat per la CE, i la EFSA (Agencia europea de seguretat alimentaria) ha donat ja el seu vist i plau, tot i que no ha passat tampoc estudis mediambientals com els que va reclamar el Consell de Ministres europeu de medi ambient el 4 de desembre del 2008, i que seran requeriments a cumplir per altres possibles transgènics autoritzats en el futur.


Més informació a:
http://www.somloquesembrem.org

 

 
Deixa un comentari

Publicat per a 21 Setembre 2010 in ILP transgènics, Salut

 

Etiquetes: , ,

Verònica Miró ens parla dels transgènics

És una bona noticia que el diari Avui+ElPunt publiqui, amb signatura de Jordi Garriga, les informacions sempre ben documentades de la Verónica MiróPunts de Vista volem fer-nos ressó de les opinions de la Verònica i mantindrem obert i atent el bloc al desenvolupament de les normatives que els estats legislin… sobre transgènics i, en aquest cas concret, sobre la recomanació de la Comissió Europea en cerca del que per ara és un impossible: “la compatibilització de cultius transgènics amb els convencionals i ecològics”. 

 

somloquesembrem3.jpg

“Si per a uns està a l’avantguarda d’Europa, per d’altres, Catalunya ha negligit en enfrontar-se a la complicada qüestió sobre què cal fer amb els organismes modificats genèticament (OMG), altrament dits transgènics. La recent decisió de la Comissió Europea d’instar els estats que elaborin una norma de coexistència de cultius transgènics amb convencionals i ecològics obliga la Generalitat a tirar definitivament endavant el decret que va ser aparcat davant el debat que va suscitar.

En opinió de Verònica Miró, de la plataforma Som lo que Sembrem, que va dur al Parlament una iniciativa legislativa popular (ILP) per eradicar del territori català els OMG, “aquesta mesura, de fet, pressiona tant l’administració catalana com l’espanyola perquè hi hagi un decret de coexistència, ara que la majoria d’estats han regulat sobre la qüestió”. Catalunya, amb 20.000 hectàrees de blat de moro conreat, és a hores d’ara una de les zones en què aquesta mena de cultius han tingut més penetració arreu de l’Estat. En tot cas, Miró adverteix que la recomanació de Brussel·les de prendre mesures per evitar la presència accidental d’OMG en altres productes, com ara aplicar controls per sota del llindar d’etiquetatge del 0,9%, o els 200 metres de separació entre conreus, “potser no són suficients si realment es vol cultivar lliure de l’amenaça dels transgènics, el cost dels quals l’acabem assumint els agricultors ecològics i els distribuïdors de productes ecològics”. Afegeix que “hi ha un model que s’obre camí, el de l’agricultura ecològica, però que li barra el pas el model productivista dels transgènics”.

Una altra decisió de certa transcendència ha estat permetre als estats membres, i de forma explícita, limitar o prohibir el cultiu d’OMG als seus territoris. Aquesta recomanació, que obre una porta als col·lectius pagesos que, com Som lo que Sembrem, desitgen la prohibició dels OMG, és vista amb preocupació per la comunitat empresarial i científica. Juan Quintana, de la Fundació Antama, que aplega empreses i institucions del món de la biotecnologia, creu que “en nacionalitzar la presa de decisions de cada estat sobre els cultius, hi ha el perill que generin greuges entre estats membres, de tipus comercial”. Tot i que actualment hi ha un conjunt d’estats (Àustria, Hongria, França, Grècia, Alemanya i Luxemburg) que s’han acollit a la clàusula de salvaguarda per prohibir el cultiu del blat de moro MON810, Quintana està convençut que “aniran obrint els seus marcs normatius a mesura que el mercat necessiti llavors. Angela Merkel, a la vista de la demanda de la llavor de la patata transgènica Amflora, estudia replantejar totalment la política del seu país”. França, a parer d’Antama, és prohibicionista per tal de preservar la condició de ser el primer exportador europeu de blat de moro convencional. Antama denuncia que hi hagut un abús de la clàusula de salvaguarda, que s’ha d’aplicar només si hi ha indicis, justificats científicament, que un cultiu planteja dubtes de seguretat alimentària, i ha d’anar acompanyat d’un dictamen de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), òrgan consultor de la Comissió per avaluar riscos mediambientals. En el cas francès, el dictamen favorable al cultiu per part de l’EFSA no va suposar que l’estat aixequés la salvaguarda. És clar que ara, en donar llibertat als estats sobre prohibir o autoritzar aquests cultius, la Comissió, de fet, ha salvat la qüestió.

A Antama esperen que l’informe socioeconòmic sobre els OMG que ha d’emetre l’EFSA a finals d’any demostri, com diu Quintana, que “a Europa els nostres pagesos poden perdre oportunitats econòmiques, ja que no podran disposar de llavors que, per exemple, sí que podran tenir pagesos del Brasil que competeixen amb ells. A Espanya, per exemple, el cotó convencional té un baix rendiment per les plagues i això, amb els transgènics, no passaria”.

somloquesembrem-025.jpg

Fascinació per la tecnologia i els models sostenibles

Per què Catalunya ha esdevingut una mena de reserva europea del transgènic?

Verònica Miró pensa que “al nostre país, en què s’ha imposat des de fa anys un model industrialista de l’agricultura, hi ha una obsessió per la tecnologia, en què la indústria agroalimentària inverteix molts diners”. En opinió de la representant de Som lo que Sembrem, l’administració, si realment vol que no es perdi el camp català, “hauria d’obrir polítiques encaminades cap al desenvolupament rural i mantenir el pagès al territori, tot”. Creu que la pretensió dels grans grups multinacionals del negoci dels OMG de “voler mantenir captiu el negoci d’unes quantes llavors” xoca contra un corrent global de recuperar la biodiversitat, una onada a la qual no és aliena Catalunya, on en els darrers temps s’ha fet un important esforç en recuperació del gran ventall de llavors dels productes d’horta. (…)”

Podeu veure la resta de l’article a Avui+El Punt

 
Deixa un comentari

Publicat per a 3 Agost 2010 in ILP transgènics

 

Etiquetes: , , ,

En solidaritat amb Josep Pàmies

receta_flores2.jpg

L’Agència de Protecció de la Salut ha prohibit l’activitat de venda de flors comestibles a l’empresa de l’amic Pàmies. Josep Pàmies és una de les persones més actives del grup Som lo que Sembrem, de la defensa dels continguts de la Iniciativa Legislativa Popular per lliurar a Catalunya del cultiu dels transgènics (ILP que va ser vergonyosament rebutjada en el Parlament de Catalunya pels vots de CiU, el PSOE i el PP) i explica que s’estranya molt de que li apliquin a ell precisament, una persona que defensa la naturalesa i la no mistificació ni cap mena d’agressió química en el nostre procés alimentari, un Reglament pensat per regular l’accés al mercat d’aliments transgènics o d’estructura molecular primària modificada de forma intencionada (Artícle 1er).

En tant que es posen impediments al desenvolupament d’una agricultura respectuosa amb el medi i no agressiva, es permet, ens diu, l’entrada salvatge de productes nocius a tots els supermercats… I es prohibeix la venda de flors comestibles que des de fa anys i anys s’han utilitzat en moltes societats sense cap mena de problema –i sense que el Reglament que s’esgrimeix per prohibir la seva activitat doni a entendre que hi ha cap element de sospita en relació a les flors comestibles.

Jo personalment recordo un dinar especialment sa, divertit i de meravellosa descoberta al Jardí Botànic de Cuba, on un amable guia ens va oferir tota una lliçó sobre les propietats alimentàries i d’enriquiment de sabor dels aliments d’algunes plantes que hem oblidat que tenen més mèrit que l’ornamental.

Josep Pàmies considera “indecent” el comportament de les nostres “autoritats democràtiques”, que autoritzen en el mateix Reglament que impedeix la venda de flors, l’arsenal químic de la indústria dels additius, aromes, dissolvents d’extracció, colorants , conservants , saboritzants, radiacions nuclears anomenades cínicament radiacions ionitzants), edulcorants sintètics , etc. ja que mols d’ells tenen demostrades (i el que encara queda per demostrar) propietats tòxiques i cancerígenes.

En Josep Pàmies acaba afirmant que no pensa obeir el requeriment i seguirà venent les flors comestibles que no fan cap mal a ningú, de la mateixa manera que comercialitza la Stevia Rebaudiana, molt més beneficiosa per a la salut que tants altres medicaments agressius que voldrien que fos prohibida.

I des de Punts de Vista, avui i aquí, tota la nostra solidaritat amb en Josep Pàmies.

.

flores-comestibles-5-20070116_500.jpg

 
2 comentaris

Publicat per a 15 Juny 2010 in ILP transgènics, Salut

 

Etiquetes: , , ,

Vandana Shiva, l’ecofeminisme i els transgènics

vandana-shiva1.jpgDempeus per la Salut Pública es fa ressò de la notícia publicada a diversa premsa de tot l’estat en el sentit que el Tribunal Europeu de Justícia obliga al Govern espanyol a publicar un directori amb les ubicacions de les parcel·les on s’està experimentant amb OMG. L’Alt Tribunal recorda, a més, que Espanya és l’únic pais de la UE on es produeixen aquests cultius a gran escala.

Vandana Shiva, en aquest sentit, ha fet unes declaraciones dient que no pot entendre com “un govern progressista com el de Espanya” doni suport als transgènics… Segurament Vanda Shiva ho entendrà millor si lliga aquesta cessió davant Monsanto amb les altres concessions fetes als grans poders del món (com l’aprovació de les mesures antisocials) imposades pel FMI.

Sobre l’evolució de l’agricultura, les patents d’essers vius, la ingenieria genètica i dels transgènics podeu veure:

Alguns punts destacats de les declaracions de Vandana Shiva:

“El mayor reto de hoy en día es controlar el poder ilegítimo de las multinacionales”
“Es el poder de la ‘British Petroleum’ lo que permite que aún se vierta fuel en el Golfo de México”.

“Hoy el mundo entero está en crisis y el planeta nos está pidiendo que nos integremos en un sólo movimiento masivo en defensa de la madre tierra”.

“La necesidad de cooperación y unión entre los movimientos en defensa del medio ambiente es el segundo reto más importante para la conservación”.

Vandana Shiva, una de les fundadores de “´l’ecofeminisme” ha reclamat la recuperació de la “sobirania alimentària” per a les dones front les multinacionals, perquè està convençuda de que “els coneixements i habilitats de les àvies” han de ser la base sobre la que home si dones organitzin el sistema alimentari internacional… I a més, afegeix que la conservació de la naturalesa i que les dones recuperin poder comparteixen tambén la mateixa arrel.

Més sobre Vandana Shiva en aquest bloc:

  1. VIDEOTECA BASICA (V). De nou, Vandana Shiva
  2. VIDEOTECA BASICA (II)
  3. Vandana Shiva i el International Day of Climate Action
  4. Transgènics: Prashant Bhusan, del Tribunal Suprem de la Índia, creu que es pot demandar al Govern espanyol.
  5. Vandana Shiva i les llavors (seeds, semillas)
  6. Una visión sobre el consumo desde una perspectiva de género
  7. Globalització i gènere
 

Etiquetes: , , ,

Marie-Monique Robin: contra Monsanto i el menjar “light”

Una magnífica entrevista que va sortir al Periódico de Catalunya amb Marie-Monique Robin, desprès de que a  l’Institut Francès, es projectès el documental El Món Segons Monsanto. La gran afluència de públic demostra fins a quin punt la gent, a Catalunya –i no sols– està preocupada  pels transgènics agrícoles

En el debat, com a l’entrevista,  Marie-Monique  Robin “es va presentar com a filla de pagesos i va descriure les conseqüències derivades de la Revolució Verda,  tant econòmiques com de salut, a la seva família i la gran decepció que han suposat pel camp  les promeses de la indústria. També va desemmascarar les pràctiques habituals de la corporació Monsanto, com a exemple del que la indústria agroalimentària està portant a terme al món: monopoli, patentabilitat de la vida, falses promeses, contaminació. I va dir que a Espanya calia molta feina de conscienciació, degut a  què és el principal país de la UE amb grans quantitats de transgènics al camp, i a on hi ha més desinformació entre la  població.

logo-som-lo-ksembrem.jpg Recordem que al juliol PSC I CiU  no els va interessar debatre el tema dels transgènics agrícoles  a la cambra catalana, i van rebutjar la proposta de llei popular  portada per Som lo que Sembrem i recolzada amb més de 100 000 signatures, afavorint així a les grans empreses del sector com Monsanto, propietària del MON 810 que es conrea a Catalunya. 

Marie-Monique Robin: «El menjar ‘light’ porta aspartam, un verí»

El 2008 va desemmascarar al documental ‘El mundo según Monsanto’ la multinacional de les llavors transgèniques. Segueix investigant el que mengem i encara està més alarmada.

 Foto: CARLOS MONTAÑÉS
Foto: CARLOS MONTAÑÉS
NÚRIA NAVARRO

L’obsessiona el que mengem, entre altres coses perquè és filla de pagesos de Gourgé, un poble pròxim a Poitiers (França), però també perquè té tres filles a les quals no vol «enverinar». Amb una cinquantena de reportatges en el seu expedient, entre els més reconeguts figura el documental sobre Monsanto, produït per la cadena Arte, que aquesta setmana es va tornar a projectar a l’Institut Francès de Barcelona. (Península n’ha editat la versió llibre).
–No s’ha demostrat que els transgènics siguin nocius.
–No s’ha pogut. El doctor Arped Pusztai, de l’Institut Rowett, d’Aberdeen, va descobrir que les rates alimentades amb patata transgènica van desenvolupar defectes al sistema immunològic. ¡Van desmantellar el laboratori! Va passar una cosa semblant amb Manuela Malatesta, a Itàlia, que estudiava la soja transgènica.

–El seu demonitzat Monsanto sí que ha fet estudis.
–Són estudis realitzats durant tres mesos, un termini adequat per valorar la toxicitat aguda. Però per mesurar la toxicitat crònica s’hi ha de dedicar almenys dos anys de feina i 10 milions d’euros. Tot i així, Europa està en contra dels transgènics, excepte Espanya.

–¿Per què Espanya és diferent?
–Com es pot dir per no ofendre…

–Deixi-ho anar.
–Espanya es troba en una situació similar a la de França fa 30 anys, quan va arribar l’anomenada revolució verda. La modernitat per a vostès és important, i creuen que és modern l’ús de transgènics.

–Estem endarrerits, vaja.
–Diguem que la preocupació mediambiental que sacseja França i Alemanya aquí no hi ha arribat. Ara treballo en la relació entre l’exposició a productes químics que entren en la cadena alimentària (herbicides, pesticides, plàstics, additius) i el càncer, l’esterilitat, el Parkinson, l’obesitat… ¡Està totalment confirmada! I Espanya és el país amb més càncer de testicles associat als pesticides.

–Vist el panorama, ¿vostè què no es fica a la boca?
–Una cola light, per exemple. A tot el menjar light, des dels iogurts fins al xiclet sense sucre, hi ha aspartam, que és un autèntic verí. S’ha demostrat que en animals provoca leucèmia i tumors cerebrals.

–Més troballes per no dormir.
–S’han d’evitar envasos que continguin bisfenol A, una hormona sintètica que s’injecta al plàstic per endurir-lo. El seu ús és freqüent en biberons, ampolles d’aigua, carmanyoles, a l’interior de les llaunes de blat de moro… ¡D’aquí un any se’n parlarà molt d’aquesta molècula! És un pertorbador endocrí perillós, en especial per a les embarassades.

–¿Perillós fins a quin punt?
–Els residus de l’hormona sintètica travessen la placenta –que no és la barrera inexpugnable que crèiem– i el fetus les absorbeix. Durant la formació dels òrgans, l’hormona sintètica usurpa el lloc de les naturals, i activa el creixement, però malament. De manera que el nen neix bé, però a la llarga pateix càncer, obesitat, diabetis. I també hi ha els herbicides…
–No sé si preguntar-li més.
– Després de la segona guerra mundial es van posar al mercat uns 80.000 productes químics . A Espanya, el franquisme va funcionar com a barrera protectora; però la resta de països va abraçar amb alegria la vida moderna. No va ser fins a finals dels 50 quan toxicòlegs de l’OMS van començar a estudiar additius i pesticides i van traçar el codi alimentari.

–La dosi fa el verí.
–Això ho va dir Paracels al segle XVI, i en funció d’aquesta premissa es va traçar la reglamentació de químics. Però ara sabem que les hormones sintètiques actuen a un nivell que no s’havia testat mai. Pot ser que amb un no passi res i amb una mil·lèsima resulti letal. A més a més, dels 80.000 productes químics només se n’ha estudiat un 8%. Els toxicòlegs han de treballar en un altre paradigma.

–I mentrestant, ¿què fem?
–Repensar-ho tot. El 90% de les malalties cròniques estan lligades al medi ambient i a l’estil de vida tòxic que portem. El director de l’Agència Internacional d’Investigació sobre el Càncer de Lió diu que en els últims 20 anys s’ha duplicat el càncer. A l’Índia gairebé no hi ha càncers, perquè no mengen escombraries, no consumeixen en plàstic, no fan servir pesticides (excepte al Panjab).

–Siguem positius. ¿Què mengem?
–¡Només orgànic!

–¿Tot això no és un passatemps de rics? ¿Un substitut ideològic?
–Hi ha massa dades científiques que demostren el que dic.

–El menjar orgànic és més car.
–No es calcula mai el preu real de l’agricultura intensiva. L’equip és car, el terra mor a base de fertilitzants, i després hi ha les llavors, el transport, l’impacte en el medi ambient. Des de fa poc el Banque Agricole, reticent a tot això, aposta fort pels agricultors orgànics. Miri, vostè i jo estem acabades, però no hem d’hipotecar les generacions futures.

Més informació a:

DOSSIER DE PREMSA MARIE.pdf

Nota de Premsa Marie.pdf


Font: Som Lo Que Sembrem

Dempeus per la salut pública

 
Deixa un comentari

Publicat per a 24 Març 2010 in Salut

 

Etiquetes: , , ,

Rosa Binimelis i la coexistencia impossible amb transgènics

Rosa Binimelis, investigadora de l’ICTA (Universitat Autònoma de Barcelona)  és l’autora del primer estudi de camp  fet a Europa sobre la convivència impossible dels cultius tradicionals i ecològics  amb els transgènics. Quina llàstima que la majoria PSC-CpC, CiU y PP del Parlament de Catalunya no en volès saber rès de les seves investigacions abans de votar tan alegrement en  contra de la ILP per lliurar  Catalunya de transgènics. 

Rosa Binimelis,  que està també en el projecte europeu  ALARM (Assessing Large Scale Risks for Biodiversity with Tested Methods) i ha publicat les seves conclusions en la revista “Journal of Agricultural and Environmental Ethics”, i demostra que el cultiu del blat-de-moro genèticament  modificat està fent desaparèixer el cultiu ecológic d’aquest cereal a Catalunya i l’Aragó,  que són les principals productores europees d’aliments transgènics. 

L’estat espanyol, el 1998, va permetre els  Organismes Modificats Genèticamente (OMG) , i des d’aleshores no s’ha fet cap estudi concluent sobre la possible coexistència d’aquests OMG amb els models de cultiu tradicional i ecològic. De fet, aquest concepte de “coexistència”, del que Binimelis ha demostrat  la seva inviabilitat, va ser aprovat per la Comissió Europea l’any 2002 per facilitar la fi de les moratòries europees –no oficials, però si reals– a la introducció dels cultius transgènics.

El treball de Rosa Binimelis, fet sobre el terreny on hi ha més cultiu comercial d’OMG des de l’any 1998, representa una  investigació única i molt reveladora per l’evaluació que ha de fer la Comissió Europea… i potser ha estat decisiu perque Irlanda diguès no als transgènics!

Per a saber-ne més: clickeu aquí!

pagesos-contra-transgenics.JPG

 
Deixa un comentari

Publicat per a 13 Novembre 2009 in ILP transgènics, Salut

 

Etiquetes: , ,

Per la diversitat, per la vida… NO als transgènics!

p1010060-pp.jpgDesprès de la roda de premsa d’ahir dels companys i companyes de Som lo que sembrem que tan poc ressò ha tingut en els mitjans de comunicació, convidem a llegir la seva valoració i el reportatge que també n’ha fet l’Elena Alvarez a Dempeus per la Salut Pública. A més, segurament serà força útil llegir també aquest resum d’un article de Joya Parsons publicat a Alternet i que denuncia el comportament d’empreses com Monsanto i Dupont.

coleccion_semillas.jpg
Tot i que la qüestió de les llavors pot semblar poca cosa en comparació amb els grans i complexos problemes que enfronta el món – el canvi climàtic, la pobresa, la guerra, la fam, l’esgotament del petroli i l’explosió demogràfica, es tracta de la pedra angular de la nostra cadena alimentària, l’element bàsic del nostre suport. Si fossin a desaparèixer d’un dia per l’altre, nosaltres desapareixeríem també a la velocitat del llamp. I, la qüestió més urgent i que la gent desconeix és que les llavors estan sota una amenaça directa i greu.

La resposta que Joya Parsons dóna a aquesta qüestió és doble: En primer lloc, hem estat testimonis d’una considerable pèrdua de diversitat genètica. Amb la globalització, l’estandardització i el monocultiu, l’agricultura mundial ha perdut el 75% de la seva diversitat genètica, i s’han extingit el 95% de les varietats de tomàquet que existien el 1909, i el 91% de les varietats de blat de moro… entre moltes altres diversitats. I això pot significar la diferencia entre la vida i la fam.

La diversitat genètica assegura que hi ha prou varietats de qualsevol planta per respondre a qualsevol situació de crisi, com una malaltia per fongs, o una greu sequera… la diversitat genètica significa que algunes varietats tenen gens que els permeten resistir i transmetre els seus punts forts genètics a la generació següent. Sense aquesta diversitat, amb un grup de gens bastant menor, els cultius i les plantes poden quedar totalment aniquilades per noves amenaces, en un desastre que no té precedents.

De fet, la fam irlandesa de la dècada de 1840 va tenir un efecte devastador entre la població d’Irlanda perquè confiaven en una sola varietat. I fa molt menys temps, a la dècada de 1970, als Estats Units s’ha tornar a veure els perills de la falta de diversitat pel que fa al blat de moro.

La segona amenaça a les llavors prové del recent accés de l’agricultura industrial en relació a les patents, així com d’organismes modificats genèticament, i el creixement de les empreses de llavors que s’ha consolidat com una indústria massa poderosa. Des del 1930, quan es va aprovar als Estats Units la Llei de Patents Vegetals –que permetia als criadors de plantes obtenir la patent d’una varietat creada per ells– fins l’aprovació a 1970 de la Llei de Protecció d’Obtencions Vegetals –que dona dret de patent a tota una varietat de plantes genèticament similars, així com de les seves llavors i totes les generacions posteriors– s’ha fet un gran pas a favor de la nova industria, que es consolida el 1980 quan el Tribunal Suprem dels USA va donar a particulars –i corporacions que actuen com a particulars– el dret a patentar organismes genèticament modificats en laboratoris, incloent les llavors…

El signficat d’aquesta llei és que ara, entitats com Monsanto i DuPont poden controlar l’accés i fixar el preu dels éssers vius. I absorbint als altres proveïdor de llavors més importants, eliminen sistemàticament les varietats de la competència i aconsegueixen que les seves pròpies llavors patentades siguin l’única opció en el mercat.

Lamentablement, això no és tot. El dret a la vida i la capacitat de la patent s’estén fins al nivell genètic.. Una societat, com Monsanto, per exemple, pot ser propietari d’un sol gen i, per extensió, de tot tipus de vida que conté aquest gen. I això és un problema en el món de les plantes, perquè polititzen arreu…. Així, el blat de moro modificat genèticament que conté la seqüència genètica patentada per Monsanto pot contaminar un camp proper… i transformar tot el blat de moro de l’altra empresa en propietat de Monsanto!

Joya Parsons proposa fer front a la situació recreant de nou la diversitat perduda en el nostre propi pati, amb les nostres pròpies mans, per servir a les nostres comunitats i els seus interessos. Heus aquí com …

sos.jpgEn primer lloc, hem d’aprendre a evitar les plantes i les llavors que ja estan sota patent, cosa que pot ser difícil. Si hi ha sort, hi haurà un número al costat de la llista de plantes en el catàleg de llavors, o una consulta ràpida a Google ens pot ajudar…. Si les lletres PVP estan al davant, pot buscar a la base de dades Protecció de Varietats Vegetals. Però per a informació més detallada, consultar l’article original.

No obstant això, la plantació de patents i empreses de llavors és només el primer pas. El següent pas és on realment comença a recuperar les nostres llavors. Diu Joya Parsons: “Hem de salvar-les d’una temporada a una altra. Hem de tornar a aprendre el que els nostres avis sabien i posar fre el domini empresarial cultivant per nosaltres mateixos i per vendre a les nostres comunitats -tomàquets, pebrots, cols, raves, enciams i més. Quan vam començar a fer això, la màgia va succeir….”

Joya Parsons és també l’autora del bloc Quite Contrary Gardens

 
6 comentaris

Publicat per a 15 Octubre 2009 in ILP transgènics, Salut

 

Etiquetes: , , , ,

Una història d’ocells i abraçades

Vist en el bloc de l’amic Josep Pàmies a qui per cert ben aviat tindrem l’oportunitat d’abraçar personalment –i amb ell, a tots els amics de la ILP sobre els Transgènics– a la fira SLOW FOOD de l’Slow Lleida els propers dies 3 i 4 d’octubre.

slow_p.jpg El diumenge 4, a les 10 del matí, està previst que Dempeus per la Salut Pública intervingui amb Dolça Revolució i José Calvo en un debat que porta el títol de “La Dolça Revolució de les Teràpies Complementàries i Alternatives”. Quan tingui el programa definitiu, el publicarem també al bloc de Dempeus per la Salut Pública.

Mentrestant, una mica d’emoció amb aquest videu que parla també del poder terapeutic de les abraçades.

 
5 comentaris

Publicat per a 12 Setembre 2009 in Benestar, Salut

 

Etiquetes: , , , ,

Vaga de fam a les portes del Parlament!

Per una Catalunya lliure de transgènics

Comunicat de la Plataforma Som lo que sembrem

Som lo que Sembrem és la Plataforma creada per donar suport a una Iniciativa Legislativa Popular que aturi els cultius i aliments transgènics a Catalunya. Es tracta d’una proposta que sorgeix des d’Assemblea Pagesa de Catalunya per constituir un espai comú de treball amb totes aquelles persones i organitzacions d’àmbit nacional disposades a col·laborar en la campanya.

Imagen 008

Diumenge, després de la manifestació 5 persones vam iniciar una vaga de fam reclamant respecte al Parlament de Catalunya cap a la ILP per una Catalunya LLiure de Transgènics.  Volem que PSC, CiU i PP retirin les esmenes a la totalitat que han presentat per vetar  la Llei de Som lo que Sembrem, presentada amb l’aval de 106.000 signatures i amb tots els requeriments legals.

Ahir se’ns va sumar l’Oriol i ara ja som 6 persones. De moment, estem molt animats i ens trobem bé. En bona mesura és per les moltes visites de persones d’arreu de Catalunya que ens venen a mostrar la seva solidaritat i a oferir-nos tot tipus d’ajuda i companyia. També per les trucades i missatges dels que no us podeu desplaçar.

Estem a escassos 50 metres de la porta del Parlament i, fins ara, no ens deixen entrar a fer un riu, ni ens han concedit altres peticions que hem fet com ara utilitzar un connexió a internet. Si que tenim el compromís de que el dia de la votació podrem habilitar una sala per, al voltant 100 persones, perquè puguin seguir el debat a l’interior de l’edifici. També un grup més reduït podrà ser a dins de l’emicicle.

En  reunió amb el President del Parlament de Catalunya no ens ha autoritzat a tenir dret a rèplica en la votació de dijous. Només podrem intervenir al principi i deixar pas després als grups parlamentaris i a la votació.

Us animem a venir el dijous a les 9:00h del matí per tal de donar suport al company que intervindrà al Ple. Així mateix, si voleu acompamyar-nos la nit abans dormint amb nosaltres us ho agrairem (abans de les 22:00)

Jordi Rafel, Josep Pàmies, Montserrat Esquerda, Carles Amela, Oriol Grau i Gerard Batalla

 

Etiquetes: , , ,

 
%d bloggers like this: