El Suprem torna 30 anys enrera i dicta adaptar el sistema d’ensenyament a la sentència del Constitucional obligant a fer del castellà també llengua vehicular. Es carrega la bona feina feta en política d’integració lingüística que tenia un ampli suport a Catalunya. O són uns provocadors… o “ils sont fous, ces romains…”
Noticia a l’ara.cat, a l’Avui, vilaweb i a 3cat24.cat
Segons aquest darrer mitjà, “El Suprem adverteix que la Generalitat haurà de prendre les mesures que consideri oportunes per adaptar el sistema educatiu català a la nova situació creada arran de la sentència del TC. Això afecta el dret dels nens a rebre les classes en castellà si així ho demanen els seus pares.
D’aquesta manera els pares que havien presentat els recursos poden sol·licitar l’execució de la sentència. És a dir, adreçar-se al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que serà l’encarregat d’ordenar a la Generalitat els canvis que sol·licita el Suprem. Per tant, és el TSJC l’encarregat de fixar com es modifica el model lingüístic als centres educatius de Catalunya.
El Suprem ha acabat donant la raó a uns pares de centres concertats de Catalunya -a Tarragona, Sabadell i Barcelona- que van demanar a Ensenyament que considerés el castellà llengua vehicular per a l’educació. Ensenyament s’hi va negar i el cas ha acabat a l’alt tribunal.”
Aquesta sentència recorda el que va succeïr a finals del 2009 amb l’euskera al País Basc, que va deixar de ser llengua vehicular a les aules d’Euskadi després que l’executiu de Patxi López (PSE) modifiquès una sèrie de decrets educatius aprovats pel Govern anterior durant la darrera legislatura.
Veure també a Sírius, “Tornem al decret de Nova Planta”.