Pau Llonch treu els colors a Sala-i-Martin

Vist, llegit i rellegit amb molt d’interès, de Pau Llonch, a La Directa

Foto: Jordi Borràs per Sentit Crític

La innovació originària (en colors)

“Ai Sala-i-Martín, Ai Sala-i-Martín, vull entendre-ho però no puc”.
(Escrit a la porta del lavabo d’un antre sabadellenc)

Un geni barbut de Trèveris, en el seu viatge teòric per desvetllar la llei econòmica fonamental de la societat moderna, va parir un dels passatges més absorbents i captivadors de la història de l’Economia Política, amb l’objectiu de desmuntar les mistificacions ideològiques sobre l’origen del capitalisme. En el capítol 24è d’El Capital -un fragment que segur que no ha llegit el destinatari d’aquesta columna, sa majestat Xavier Sala-i-Martín, vistos els malencerts sobre història que ja va demostrar a El convidat d’Albert Om-, Marx critica amb una prosa sublim la farsa que justificava l’acumulació originària de capital a mans d’uns pocs basada en una total poca-soltada, sostinguda per la resta d’economistes de l’època: “En un temps ja molt llunyà hi havia, d’una banda, una elit diligent, intel·ligent i per damunt de tot estalviadora i, de l’altra, un lumpen ociós i, particularment, desenfrenat.” A aquesta versió, que per Marx exerceix en l’Economia Política el mateix paper que el pecat original en la teologia, ell hi oposa les veritables causes històriques de l’acumulació primitiva: l’expropiació dels productors directes i, més específicament, “la destrucció de la propietat privada que es funda en el treball propi, és a dir, l’expropiació del treballador”, que permet un element clau del capitalisme: “L’explotació del treball formalment lliure d’altres, és a dir, el treball assalariat”. Un procés històric de despossessió que es va fer, per descomptat, a sang i foc. Llegiu “L’anomenada acumulació primitiva”, feu-me cas. Tres o quatre vegades.

Veient i patint el primer programa d’Economia en colors, programat a la televisió pública que paguem entre tots, no trobo punt de partida més encertat que aquest per assenyalar l’estafa ideològica que suposa aquesta revisitació cool neoliberal del mite de l’acumulació originària: diguem-li -proposo- la innovacio originària. En colors. La punyetera farsa onanista dels dos joves genis en un garatge, de la gran idea original per explicar l’èxit de monstres multinacionals com IKEA, Zara, Apple, Starbucks, i McDonald’s. Ni rastre de l’únic i veritable origen del benefici: el treball assalariat.

Clar. No tindria prou rigor econòmic, parlant d’IKEA, atribuir l’acumulació de beneficis a la deslocalització empresarial, a l’explotació sagnant als llocs de producció, a la precarització als llocs de venda o la repressió sindical, o a l’animalada d’haver convertit un objecte abans patrimonial en un objecte de consum obsolescent de conseqüències ecològiques irreversibles. Què dius, ara?! Per què explicar que el seu fundador va ser un calvinista mesquí amic de Per Engdahl i Sven Olov Lindholm, líders del moviment pronazi suec? On vas a parar!? Això no seria economia, perquè l’economia s’explica millor dient que 85 persones del món tenen la mateixa riquesa que la meitat del planeta… perquè van tenir una idea de l’hòstia.

En aquesta orgia mística de la maleïda emprenedoria, Amancio Ortega apareix com el llest de la classe que va descobrir que produint roba nova cada setmana (i no només dues vegades l’any) podria disparar els seus beneficis, moment del programa en què Marx es recaragola a la seva tomba i es talla les venes amb les pàgines del Llibre II de la seva obra magna sobre el temps de rotació del capital com a factor inversament proporcional a l’acumulació. És ben cert que com menys saps més creus que ets capaç d’inventar. Per no parlar del moment antològic en què Sala-i-Martin parla d’Inditex, amb 6.000 botigues en 80 països diferents, com una empresa de “producció de proximitat”. Ens tenen el cap tan devorat que ja no els perjudica ni cagar-se a la nostra cara. I McDonald’s? I Starbucks? Deixem-ho.

El símil amb Pep Guardiola (com a innovador originari) i el Barça de les 6 copes és també memorable. És curiós que de la mateixa manera que el de Santpedor respon a la pregunta de si l’èxit d’aquell equip havia nascut de la seva idea de col·locar Messi de fals davanter amb un “no, el mèrit no era meu. Eren els jugadors”, Sala-i-Martin no s’ho apliqui quan atribueix les fortunes obscenes dels capitalistes que reverencia i entengui que… són les treballadores. Amb la diferència, a més, que aquestes no es reparteixen el pastís de la riquesa que creen, mentre que els capitalistes es forren amb el treball que no paguen. Per cert, us heu fixat en l’escenografia des de la qual expliquen els èxits de Zara? Ni un treballador. Tot de màquines que van soles i magatzems plens de roba. Visqui el treball immaterial i cognitiu que sosté… Zara. Que la realitat no espatlli mai un -penós- relat.

Per cert, no caldria dedicar ni una sola línia a desmuntar l’ideòleg neoliberal del règim català si autors com Diego Guerrero i obres com la seva Economia no liberal para liberales i no liberales, on destrossa literalment per KO Sala-i-Martín, tinguessin una mil·lèsima part del ressò que té l’exconsultor del Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional d’americanes alegres a les nostres televisions. És patètic haver de recordar als senyors de TV3 que existeixen molts corrents de pensament econòmic a part del neoclàssic, tot i que s’entén que sigui quelcom que se’ls escapi, ja que també se’ls escapa a l’absoluta totalitat de les facultats d’economia de Catalunya i de l’Estat.

 

SOM LO QUE SEMBREM impulsa la campanya: GLIFOSAT, herbicida cancerígen

# Aturada dels anuncis televisius
# Retirada del mercat
# Compromís dels partits per eradicar-ne l’ús
# Abandó dels herbicides en els entorns urbans, periurbans i vies de comunicació

Si estàs d’acord amb que cal posar fre a MONSANTO i a com enverina la terra i posa en risc la nostra salut, signa aquí!

A finals del passat mes de març, la Organització Mundial de la Salut (OMS), va classificar l’herbicida glifosat com a “probable cancerigen”, tot reconeixent la seva relació amb el desenvolupament de limfomes no-Hodgkins en estudis epidemiològics de poblacions humanes i les “evidències convincents” de que provoca càncer en animals de laboratori[i].

La declaració de l’OMS s’ha produït al mateix temps que TV3 i altres mitjans estaven emetent un anunci publicitari d’un producte comercial (el Roundup) la substància activa del qual és l’herbicida glifosat.

Actualment, és l’herbicida més utilitzat en la major part de cultius no ecològics (cereals, fruiters, arboris de secà, etc.) i també en els parcs, jardins i carrers de pobles i ciutats.

Es tracta d’un herbicida principalment comercialitzat per Monsanto que en va ser propietària de la patent fins l’any 2000. Va ser introduït en el mercat com un producte no residual i biodegradable fet pel qual l’empresa ja va ser condemnada per publicitat enganyosa en 2007 als Estats Units.

Al contrari de la propaganda, avui sabem que el glifosat ha passat a la cadena alimentària i que es pot trobar en el cos d’una part molt important de la població europea com va demostrar un estudi de l’associació Amics de la Terra. [ii]

A més d’això, està contaminant greument les aigües de Catalunya, que en molts freàtics tenen concentracions mitjanes de glifosat al llarg de l’any superiors a 0’1 μg.l-1, valor màxim admès per la normativa europea (Directiva 2006/118/EC)[iii].

El parlament holandès ja ha aprovat, amb efecte a partir de l’1 de novembre de 2015, prohibir l’ús d’aquest herbicida, entre d’altres, en activitats no agrícoles, de jardineria, i de manteniment de infraestructures.

Tal i com venim denunciant en la campanya contra el glifosat des de l’any 2012 i com es pot comprovar en l’argumentari que s’adjunta al final de la pàgina**, estem convençuts de que aquest producte comporta greus problemes de salut pública i de contaminació ambiental. Per aquests motius demanem:

– A la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i la resta de mitjans públics que eivitin qualsevol anunci de Roundup o Glifosat.

– Al govern de la Generalitat de Catalunya que retiri del mercat tots els productes que contenen Glifosat.

– Als partits polítics que es comprometin, abans de les pròximes eleccions autonòmiques, a eradicar-ne el seu ús.

– A tots els ajuntaments i administracions catalanes que abandonin immediatament l’ús d’herbicides en els entorns urbans, periurbans i vies de comunicació, i posin en marxa les alternatives existents de jardineria ecològica.

[i] http://www.iarc.fr/en/media-centre/iarcnews/pdf/MonographVolume112.pdf.

[ii]https://www.foeeurope.org/sites/default/files/glyphosate_studyresults_june12

https://www.foeeurope.org/weed-killer-glyphosate-found-human-urine-across-Europe-130613

[iii]Sanchís, J. et al. 2012. Determination of glyphosate in groundwatersamplesusinganultrasensitiveimmunoassayandconfirmationby on-line solid-phaseextractionfollowedbyliquidchromatographycoupled to tandemmassspectrometry. AnalyticalandBioanalyticalChemistry, 402(7): 2335-2345.

 

SOM LO QUE SEMBREM denuncia el ROUNDUP

SOM LO QUE SEMBREM recull un informe de l’IARC, l’agència dins l’OMS que s’encarrega de qüestions relacionades amb el càncer, en el que s’afirma que el Roundup és un “probable carcinògen”. Som lo que sembrem denuncia, doncs, que el glifosat i els herbicides que el contenen, com el Roundup, han passat aquests dies de ser innocus com l’aigua, a probables carcinògens i lamenta que  actualment TV3 n’està emetent un anunci destinat a usos domèstics i de jardineria. Ens alerten, també, que la requalificació també afecta als insecticides Malathion i el Diazinon

La notícia s’ha recollit a la web de  SOM LO QUE SEMBREM, organització que porta molts anys demanant la requalificació del glifosat i dels herbicides amb glifosat, i en porta molts també denunciant les maniobres de les multinacionals com Monsanto, i els poders polítics que les protegeixen, per endarrerir al màxim el deure de revaluar la toxicitat del glifosat a la llum de totes les investigacions acumulades durant aquests anys. Som lo que Sembrem les ha anat recollint en el document argumentari https://sembremvalles.wordpress.com/2012/04/17/informacions-per-a-rebutjar-els-herbicides-amb-glifosat/

Recorden que el glifosat és un herbicida usat extensament en agricultura i en particular en agricultura transgènica amb plantes transgèniques tolerants a herbicida, i que diversos transgènics que es pretenen autoritzar a Espanya i Catalunya són plantes tolerants al glifosat i altres herbicides, així com ho són també aquelles que es volen introduir des dels Estats Units amb el TTIP (Tractat de Lliure Comerç) . El glifosat també es un producte contingut en herbicides emprats en jardineria municipal i domèstica, i, com han denunciat diverses vegades, existeix una àmplia evidència de què els seu ús tan extensiu provoca una contaminació generalitzada per terra, aigua i aire, s’ha detectat també a l’orina i a la sang humanes, provoca mortandat d’amfibis i altres éssers vius, i és més que probable causa de diverses malalties entre humans. A països com El Salvador, Sri Lanka i altres, es va discutir la seva prohibició després que epidèmies de fallides renals entre homes joves agricultors i jornalers, provoquessin morts massives. A Holanda també es va prohibir el seu ús, en aquest cas fora del sector agrícola, l’any passat 2014.

Som lo que Sembrem torna a exigir per tant a tots els responsables polítics a nivell nacional i municipal que prohibeixin l’ús d’aquests productes, i d’altres també molt emprats i dels quals en els últims temps s’han trobat evidències clares de la seva toxicitat, com són els insecticides neocotinoïdes que afecten negativament a les abelles (la Unió Europea els va prohibir al 2013).

L’aposta de Catalunya de cara al futur ha de ser una agricultura ecològica, la conservació i protecció dels recursos naturals que sostenen la vida, i la prevenció de les malalties de les persones i dels ecosistemes. La jardineria municipal ha d’apostar per una jardineria adaptada al medi, que prioritzi la prevenció en la gestió de plagues i malalties i l’ús racional de recursos com l’aigua, tal i com es va proposar en el curs que Som lo que Sembrem va coorganitzar amb l’ERA (Espai de Recursos Agroecològics) per a tècnics municipals.

A Som lo que Sembrem estan convençuts que, igual que anteriorment moltes altres substàncies usades en agricultura o en altres sectors es van haver de prohibir per la seva toxicitat i perillositat, els herbicides amb glifosat també s’acabaran prohibint al nostre país. La requalificació de la OMS és només un pas més endavant. Els problemes de salut que pot provocar el glifosat i coadjuvants dels herbicides són molts nombrosos, no només càncer.

Per tot això, des de SOM LO QUE SEMBREM demanen:

• A la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que retiri immediatament l’anunci del producte ‘Roundup’ de la multinacional Monsanto o emprendran les accions legals pertinents.
• Al Govern de la Generalitat de Catalunya que retiri del mercat els productes que continguin Glisofat, Malathion i Diazinon
• Als partits polítics que es comprometin a la retirada d’aquests productes del mercat i clarifiquin quines són les seves apostes sobre el futur del país.
• Reclamen així mateix una investigació, ensenyament i extensió pública centrada en l’agricultura ecològica i no en patents i bombolles tecnològiques, o en productes contaminants del medi i les persones. Des que Som lo que Sembrem van començar la seva tasca fa ara 8 anys i han contribuït a assolir molts canvis. Res és igual ara en el país, i més que aconseguiran si anem plegats.

S’acosten nous temps.

 

Informació de la campanya del glifosat i altres a la web de Som lo que Sembrem i de Sembrem Vallès

 

TV3, la servitut dels mitjans, i la tasca impossible de rentar la cara a Boi Ruiz

Quan es va presentar el programa .CAT, a l’abril del 2014, deia la seva subdirectoria i també presentadora, Ariadna Oltra: “Som molt ambiciosos, abordarem un tema amb més profunditat i més veus que altres programes d’informatius de la casa”. I des de TV3 declaraven que volia ser un punt de trobada i de confrontació d’idees, amb la vocació de convertir-se en un dels principals referents mediàtics de l’actualitat política i social al país. I insistien: .CAT és “un debat amb arguments”. El públic venia garantit, per poc bé que ho féssin, en seguir el “Polònia”.

Totes aquestes afirmacions varen ser poc més que un fóc d’encenalls en el programa (més aviat publireportatge pre-electoral) que podeu veure aqui, esperant la resposta que ens promet CafeambLlet i el programa de LÁlternativa.tv el proper dia 10, a les 12:30, amb Marta Ribas Frías, Isabel Vallet, Albano Dante Fachin de Cafeambllet i jo mateixa, si no accepta a darrera hora la invitació que han fet i reiterat els companys de SICOM al conseller Boi Ruiz. Però molt em temo que si no manega el cotarro el senyor Ruiz, acabarè sortint al programa!

I mentrestant, recupero aquest article de ElCritic que ja té unes quantes setmanes, però que manté una vigència total pel que fa a aspectes destacats de les penoses condicions de la sanitat pública a Catalunya (gràcies a com es beneficia, de manera especial amb Boi Ruiz, la sanitat privada):

Boi Ruiz augmenta les subvencions al grup privat IDCsalud mentre retalla un 16% a la sanitat pública

La sanitat privada avança en temps de retallades. El hòlding sanitari IDCsalud, controlat per un fons de capital de risc, ha augmentat les partides que reben els seus tres hospitals concertats per part del Servei Català de la Salut. Segons dades a les quals ha tingut accés en exclusiva CRÍTIC, ha rebut prop de 300 milions d’euros en els darrers quatre anys. Dels 64 milions del 2010 ha crescut fins als 79 milions el 2013. Mentrestant, el pressupost de CatSalut s’ha reduït en un 16%.

CatSalut ha destinat prop de 300 milions d’euros als tres hospitals propietat de l’empresa en els últims quatre anys

“Recomanaria als catalans que es fessin una mútua privada?”. Pregunta del periodista Xavier Bosch al conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, en el marc del desaparegut programa Àgora, de Televisió de Catalunya. “Evidentment, sí. Una mútua privada és una solució pel sistema de salut pública”, va respondre. La resposta és del gener de 2011. Quatre anys després, les paraules de Boi Ruiz agafen més sentit que mai. Plataformes, sindicats i associacions defensores de la sanitat pública alerten contra la tendència del Servei Català de la Salut (CatSalut) d’augmentar les partides destinades a empreses i entitats de caràcter privat mentre s’han disminuït les inversions en el 100% públic Institut Català de la Salut (ICS). El conseller Boi Ruiz sovint ha justificat l’augment de la sanitat concertada pels moments actuals de recessió econòmica i per la dificultat d’assumir dins el sistema netament públic tota la demanda.

El pressupost de CatSalut ha passat de 9.547 milions d’euros el 2010 a 8.044 aquest darrer any, cosa que suposa una reducció del 16%. L’Institut Català de la Salut també ha vist reduït en un 13% el seu pressupost en aquest període, passant de 2.915 milions el 2010 a 2.518. Mentrestant, hi ha entitats sanitàries que han augmentat la seva activitat —i beneficis— a través de la concertació amb el servei públic català. És el cas d’IDCsalud, un hòlding sanitari obert a l’ànim de lucre en mans del fons internacional de capital de risc CVC Capital Partners. El grup ha rebut gairebé 288 milions d’euros en quatre anys de contractació amb CatSalut. La tendència, a més, ha anat a l’alça. Segons les dades del Departament de Salut a les quals ha tingut accés CRÍTIC, l’any 2010, moment en què Boi Ruiz entrava com a conseller de Salut, IDCsalud va rebre 64 milions d’euros de les arques públiques i quatre anys després, el 2013, la xifra pujava a quasi 79 milions. Aquesta subvenció és per a tres centres concertats: l’Hospital Universitari Sagrat Cor, la Clínica del Vallès i l’Hospital General de Catalunya. Actualment, el mateix grup IDCsalud reconeix que el 39% de la seva activitat a Catalunya prové de la sanitat concertada amb CatSalut.

Inicialment el Registre de convenis i contractes en l’àmbit de l’assistència sanitària pública de CatSalut mostrava que el 2012 IDCsalud hauria doblat els seus ingressos a través de la concertació passant de 63,7 milions el 2010 a gairebé 127 milions el 2012.

A preguntes de CRÍTIC, el departament de comunicació d’IDCsalud a Catalunya nega que la seva companyia hagi incrementat els concerts amb CatSalut. De fet, afirmen que han patit una rebaixa, com la resta de centres. Una afirmació que contrasta amb les dades facilitades per la mateixa Generalitat. Des del Servei Català de la Salut es justifica la concertació a IDCsalud estrictament per criteris tècnics. Un portaveu del departament assegura que “la gestió d’un servei sanitari s’adjudica a través d’un concurs i, per tant, qualsevol licitador pot presentar-s’hi. Si al final IDCsalud en aquest cas és qui guanya el concurs es deu al fet que és la millor oferta que s’hi presenta”.

Un aspecte discutit pels sindicats i la Plataforma d’Afectats per les Retallades Sanitàries ha estat el creixement d’IDCsalud per la derivació de pacients, a través d’aliances estratègiques i convenis de centres semipúblics a altres propietat directa de la mateixa empresa. A l’octubre de 2013, la CUP va dur a l’Oficina Antifrau de Catalunya els convenis entre l’Hospital Clínic de Barcelona i Capio (antiga denominació d’IDCsalud) signats l’any 2009, considerant que concorren en possibles irregularitats i que aquests convenis obren la porta a la “privatització encoberta” de l’hospital. L’any 2009, Capio va firmar una “aliança estratègica” de col·laboració amb l’Hospital Clínic per tal de cedir una part de l’activitat d’aquest centre a l’Hospital Universitari Sagrat Cor, propietat d’IDCsalud. En el moment de signar-se l’acord, el director general del Clínic era Raimon Belenes. Només dos anys més tard, Capio contractava Belenes com a director general d’innovació de la seva companyia. Mentrestant, el 2013, el Clínic va experimentar una retallada de 17,5 milions d’euros del seu pressupost.

També ICV-EUiA va preguntar aquest estiu al Govern català pels convenis entre IDCsalud i la Corporació Sanitària Parc Taulí, que, segons fonts parlamentàries, havia vist rebaixat el seu pressupost de 194,2 milions el 2010 a 173,9 el 2012, un 10,5% menys, mentre augmentaven els pacients derivats. Altres hospitals públics, segons càlculs de la diputada de la CUP Isabel Vallet sobre la base de les xifres emeses per CatSalut, han vist reduït el seu pressupost en els últims temps de retallades. El pressupost de l’Hospital de Bellvitge ha passat de 322,6 milions d’euros el 2010 a 288,9 milions el 2012, o el del Consorci Sanitari de Terrassa, de 100,7 milions el 2010 a 84,6 el 2011.

El mateix conseller de Salut, Boi Ruiz, admetia públicament l’any 2011 que les retallades en sanitat farien augmentar les llistes d’espera. Aquest estiu, però, Ruiz, responent a les preguntes de la diputada ecosocialista Marta Ribas al Parlament, confirmava que “bona part de la reducció de les llistes d’espera és atribuïble a l’activitat derivada a aquests centres hospitalaris”, amb referència als centres propietat d’IDCsalud. Segons un document al qual va tenir accés El País, 12 hospitals del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT) han derivat aquest any gairebé 5.000 pacients per ser operats al Sagrat Cor, propietat d’IDCsalud. D’aquests, la meitat dels pacients, uns 2.500, procedeixen de quatre hospitals de l’ICS.

En un altre context, Salut va inflar un 32% un servei adjudicat a dit al Sagrat Cor, segons una investigació del periodista Oriol Güell publicada a El País. La polèmica és una adjudicació directa feta el 2010 per part de CatSalut al Sagrat Cor, que hauria servit perquè aquest hospital d’IDCsalud subcontractés l’empresa Codebi BCN —exclosa de concurs públic i que va encarregar aquesta feina a professionals autònoms—, per prestar un servei que ha resultat ser un 32% més costós que la mateixa tasca portada a concurs sis anys abans. El sindicat CATAC-CTS ho ha denunciat a l’Oficina Antifrau, i el Síndic de Greuges ha obert una investigació “per presumptes adjudicacions irregulars del Departament de Salut i pel canvi de gestió d’alguns serveis”.

Per què tenir sanitat concertada?

La xarxa pública catalana, sota el paraigua del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT), ha estat conformada històricament per una àmplia cartera d’entitats de naturalesa i caràcter ben divers. A més de l’Institut Català de la Salut, l’organisme 100% públic de Catalunya, la xarxa catalana disposa també de la figura dels consorcis, empreses i societats mercantils, entitats benèfiques aparentment sense ànim de lucre —fundacions o centres eclesiàstics— i entitats privades obertes a l’ànim de lucre. Dins d’aquest últim grup s’hi troba IDCsalud, motiu pel qual ha estat font de polèmica en els darrers temps.

Catalunya és la comunitat autònoma que més gasta en la concertació de serveis privats. La partida sanitària és la més elevada del pressupost de la Generalitat —amb 8.290 milions d’euros aquest 2014, la qual cosa suposa un 40% del total. Generalment, a Catalunya es pot parlar d’un sistema sanitari mixt, conformat a base d’una forta dependència de col·laboracions publicoprivades. El gerent de l’Institut Català de la Salut, Pere Soley Bach, aclaria aquest concepte en una entrevista aquest estiu a Redacción Médica: “No hi ha secret. Hi ha una història i hi ha un concepte. No es pot parlar de sanitat privada a Catalunya perquè només adquireix aquesta condició des del punt de vista tècnic, però no conceptual o històric”.

IDCsalud, al punt de mira

Però, quin és l’origen de l’actual IDCsalud? El 2005, la multinacional sueca Capio entrava a l’Estat espanyol a través de la compra del Grupo IDC (Ibérica de Diagnóstico y Cirugía). Posteriorment, el 2011, el fons de capital de risc CVC Capital Partners adquiria els hospitals espanyols de Capio, en una operació que suposava la creació d’IDCsalud, desapareixent així la marca Capio. Pel que fa a Catalunya, a inicis del 2011 Capio va adquirir els hospitals de l’antic grup l’Aliança arran de la seva crisi —Hospital Sagrat Cor i Clínica del Vallès—, sumant-los a l’Hospital General de Catalunya, que ja gestionava.

A Catalunya, el model sanitari d’IDCsalud ha quallat amb èxit, i això s’ha reflectit en el creixement que ha anat experimentant any rere any. Fins al punt que actualment, segons dades de la mateixa entitat, el 39% de la seva activitat procedeix de la concertació amb el Servei Català de la Salut. De la resta del percentatge, un 53% prové d’asseguradores, un 5% d’altres serveis privats i un 3% de mútues d’accidents de trànsit. En total, IDCsalud gestiona a Catalunya l’Hospital Universitari Sagrat Cor —amb un 70% concertat amb CatSalut—, la Clínica del Vallès —amb un 47%—, l’Hospital General de Catalunya —amb un 18%— i la Clínica del Pilar —aquest darrer és l’únic dels tres centres que no té concert de CatSalut.

Catalunya, no obstant això, no és ni de bon tros l’únic territori on aquest model s’ha imposat amb èxit. Sense anar més lluny, en el global de l’Estat espanyol, l’any 2011, encara sota l’epígraf de Capio Sanidad, el grup multinacional va facturar més de 673 milions d’euros, i al voltant del 75% d’aquesta xifra provenia de les arques públiques. Per tant, més de 500 milions procedien de concerts amb les administracions públiques. Aquesta xifra el convertia en el principal proveïdor privat de serveis sanitaris públics de l’Estat.

 

Ahir TV3, avui farmàcies, i també el 27, en defensa de l’educació, “la gallina diu que NO”

Ahir, aturada parcial i manifestació de treballadors i treballadores de TV3 davant la seu de la CCMA. Avui, tancada de farmàcies. El 27, tot el sector de l’ensenyament al carrer.  Aquest govern dels Millet ho està aconseguint: sanitat, educació, informació…  tres sectors fonamentals per a la societat, el futur, la convivència, en protestes cada vegada més ben articulades, més massives, més properes a donar una alternativa no sols al seu sector, sinó a totes les polítiques econòmiques i socials…

I mentrestant, els de CiU es fan un bon embolic amb les senyeres, s’amaguen darrera paraules que no volen dir res, i juguen amb els sentiments nacionals de la gent. Que quedi ben palès per a totes les persones que “Catalonia is NOT CiU” i que l’Artur Mas no és cap Jaume I,  ni s’hi assembla, però mentrestant, els serveis públics (i la gent que hi treballa) pateixen el seu mal govern…. I així, amb el lema: “Per l’Educació Pública de Catalunya, cap retallada!“, el proper 27 d’octubre, a les 18h, reunirà a milers i milers de persones a la plaça Urquinaona (Barcelona). La convocatòria la signa el Marc Unitari de la Comunitat Educativa de Catalunya (MUCE), i convida a totes les organitzacions i entitats, moviments socials, assemblees i plataformes de Catalunya a que s’adhereixin.

Animen a les famílies, estudiants, professionals de l’educació, i a tota la ciutadania a afegir-se a la convocatòria per a expressar el rebuig a les retallades en educació, i signen, de moment, sota el nom de MUCE (Marc Unitari de la Comunitat Educativa) tots aquests col·lectius convocants:

Associació d’Estudiants Progressistes (AEP) – Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) – Associació de Mestres Rosa Sensat (AMRS) – Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes d’Educació Secundària (FAPAES) – Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC) – Federació d’Ensenyament de CCOO (FEC-CCOO ) -Federació d’Ensenyament de CGT(CGT ) – Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC) – FETE-UGT – Sindicat d’Estudiants (SE) – Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) – USTEC·STEs (IAC).

 

Indignados en televisión… y censuradas en televisión

Ya forman parte de nuestra videoteca básica, y seguramente todas las personas informadas y conectadas con el mundo los han visto. Tienen la suerte de haber sido emitidos (o censurados) en cadenas importantes de televisión. Su repercusión es innegable porque además, en su momento, se emitieron ante cientos de miles de personas… Son los tres primeros.

Otros videos, en cambio, sólo pueden confiar en las redes y a los que los editan les caen incluso denuncias o intentan acabar con su labor. Reproduzco el de la PAH, pero no dejen de visitarlos todos. Los pueden encontrar en cafeambllet o lademnandadevia. Pero también en dempeus per la salut publica o en este mismo blog. Y hago hoy esta tarea de archivo, de recopilación de lo más difudido y de lo que se quiere oculto, para que surjan no una, sino cientos, miles, millones de Rosa Parks (las Marta Sibina, las Ada Colau de nuestro tiempo…) Sólo así encontraremos las respuestas.

 

La marató contra la pobresa de TV3, els principis d’una societat miserable

Diu Maribel Nogué i Felip, ciutadana dempeus i habitual col.laboradora d’aquest bloc, que li sembla increíble que també la pobresa quedi sotmesa a les regles de mercat… I segueix preguntant-se:

A qui no li ha somogut la consciència d’ençà que es va parlar de fer una marató per la pobresa?. Es veu que això de recaptar diners mitjançant espectacles de televisió dóna bons resultats i no en tenim prou amb una vegada l’any. A la primavera pot ser un bon moment per repetir l’experiència i poder tornar a fer calaix. La bona causa ha d’estar justificada, naturalment, i com que la marató de nadal ja té el monopoli de fer la col•lecta per investigar sobre determinades malalties, doncs ara hem buscat una causa no menys social com és la pobresa, aquest veritable càncer que s’incrusta a la nostra societat com una paparra. La diferència és que aquesta malaltia no és d’origen inconegut, al contrari, la cobdícia dels poderosos en acumular cada vegada més riquesa, de viure cada dia millor uns pocs a costa de la gran majoria porta, com a conseqüència, l’empobriment gradual de la immensa majoria de la població, ara ja a escala mundial i que ens esquitxa ben a prop de casa, per no dir a casa mateix.

Els empobrits del capitalisme

La pobresa ja no és aquella imatge que veiem als documentals de la televisió, aquells que han fet intrèpids i conscients reporters que s’han immers en indrets oblidats per mostrar-nos aquelles realitats més punyents, la pobresa està prenent un altre rostre, el dels nostres amics o familiars que han perdut la feina, se’ls ha acabat l’atur i han perdut l’esperança de trobar una altra ocupació per continuar realitzant els seus projectes de vida. La majoria de nosaltres que, amb un sou o una pensió més o menys regular, hem vist encongit el nostre poder adquisitiu i ens les veiem i desitgem per arribar a final de mes; molts avis i àvies que, havent-se guanyat a pols el dret a gaudir d’una etapa de la vida més tranquil•la han de tenir cura dels seus néts i netes per tal que els seus fills puguin compatibilitzar els seus horaris de treball precari, fer-se càrrec de la mainada, si no és que cal ajudar-los directament acollint-los a casa per diverses circumstàncies. Els desnonaments estan a l’ordre del dia…

La hipocresia de la caritat mal entesa

En fi, escenes i vivències d’aquestes en veurem un munt aquests dies per la televisió, també nombrosos testimonis de solidaritat, perquè és cert, la capacitat de lliurament solidari de les persones és infinit, i el voluntariat molt generós, però no ens confonguem, aquest patrimoni és de la societat civil, ningú ho pot institucionalitzar ni se’n pot apropiar. Què és això que diu en Rouco Varela que si s’exigeix a l’Església Catòlica el pagament de l’IBI deixaran de finançar institucions com ara Càritas?. Hipòcrita, mentider, fals…

La solidaritat, patrimoni de la societat civil

Càritas pot ser una institució vinculada més o menys a l’Església Catòlica que funciona des de fa molts anys mercès a una vasta organització humana molt compromesa, potser amb gent que venen del camp de l’església (tal volta per raons de principis, no d’interès), però el que se’n diu finançada directament per l’Església Catòlica, concretament l’any 2008, sols va ser de l’1 % (l’any 2012 arriba a un 2%), un 38 % prové de finançament públic i un 61 % d’aportacions privades. L’any 2010 Càritas va atendre a un milió de persones al nostre país de les que un 30 % hi acudien per primera vegada, el que posa de manifest l’efecte real de la crisi econòmica actual de la societat. A més, duu a terme col•laboracions internacionals a 63 països, entre d’altres actuacions, com d’altres ONG´s, de les moltes que genera la nostra societat civil.

Finançar campanyes tot blanquejant diners

Pretendre pal•liar els efectes d’una societat injusta pot respondre a un sentiment humanitari legítim, però voler institucionalitzar la pobresa per mercantilitzar-la és la ofensa més gran que es pot fer a les persones afectades per aquesta lacra social. Aquests són els principis d’una societat miserable, d’uns governants que després d’aplicar polítiques d’exclusió social i condemnar a la pobresa la majoria de la població ara la converteix en actors i actrius d’un espectacle quina campanya han finançat empreses com ara: ABERTIS (que cobra tots els peatges de Catalunya i que en el decurs del 2011 ha augmentat un 8 % els seus guanys havent reduït 400 treballadors de la seva plantilla, o MOVISTAR que va tancar el 2010 amb un augment dels beneficis del 31 % i ha anunciat un ERE per a 8500 treballadors al mateix temps que reparteix 450 milions en primes per a directius…, o Josep Santacreu de DKV (empresa d’assegurances mèdiques privades que l’any passat va obtenir uns beneficis de 37,69 milions d’euros).

Les injustícies cal eradicar-les

Ja n’hi ha prou, per molt que ens puguem identificar sentimentalment amb moltes de les situacions socials que ens presentin televisivament amb molta cura, per fer-nos arribar als sentiments, cal tenir en compte que el que pretenen és fer-nos arribar a la butxaca per alimentar la idea que la pobresa és un mal necessari i que “pagant” ens pot deixar la consciència tranquil•la. No és veritat: la pobresa és una injustícia i el que cal és eradicar-la.

maribelanoia@gmail.com

 

Un video a difondre: Federico Mayor Zaragoza #reacciona a Singulars

Un video important d’una nova edició de Singulars. Definit pel programa com un home polífacètic i inquiet, a Federico Mayor Zaragoza tota la seva experiència política no li ha fet perdre el saludable hàbit de parlar clar. Tot i que no tinc la mateixa opinió sobre algun polític europeu, com per exemple Màrio Soares, considero a Mayor Zaragoza una persona de discurs socialdemòcrata honest, autènticament indignat i en el límit, i coincideixo amb ell, de manera especial, en la seva confiança en tot el que encara ens ha d’aportar el 15-M.

En el programa ens diu que moviments col·lectius com el dels “indignats” provocaran canvis en les democràcies occidentals. En aquesta edició, Jaume Barberà aconsegueix una nova entrevista que val la pena escoltar amb atenció amb la persona que va ser Director General de la UNESCO, i és encara moltes coses… entre elles, també, un dels autors de Reacciona, un llibre imprescindible que Aguilar va publicar fa uns mesos, coordinat per l’escriptora, periodita i amiga Rosa María Artal:

També el pots veure (potser), aquí:

http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf
o directamente a la pàgina web de Singulars

 

Un conde franquista viola la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

Dicen en SOM Notícia.cat que el gobierno de CiU se comporta “peor que el Tripartit”. Con todos los respetos, el redactor de la noticia ha repetido un mantra obligado, o no tiene ni idea. El Tripartit fracasó, entre otras cosas, porque no supo (o no pudo, o no quiso) transmitir un discurso ni una acción clara de las izquierdas en la dirección de las políticas públicas. A título de ejemplo, los coqueteos de la consellera Geli con el CO-REpago, las dubitaciones a última hora del conseller Castells (por otro lado, con mucha buena labor al frente de la Conselleria d’Economia i Hisenda) que se tradujeron en rebajas impositivas a los poderosos y el inicio de los recortes salariales también a funcionarios o asimilados sub-mileuristas, se unieron a otras muchas contradicciones que afloraron (entre ellas, y no menor, el no entender –o temer– la participación ciudadana a pesar de estar en el Govern una Conselleria que llevaba este nombre).

PP y CiU, con prácticamente todos los medios de comunicación, privados y públicos a su favor, se apresuraron a anatemizar como “ruidos” de desgobierno, señales de debilidad que una menor altivez y preopotencia, y un mayor contacto con la población podían haber paliado… Pero ya saben también hasta que punto la ignorancia (o la mediocridad) son atrevidas… Y en lugar de buscar apoyos donde podían dárselos, miraron hacia la derecha, impulsando políticas privatizadoras (y a favor de las 400 familias que se dice mandan en Catalunya) hasta contagiar su desorientación y su vértigo a buena parte de la sociedad que les había apoyaba (y en muchos casos les dejó de votar muy a su pesar). Pero por otro lado, convenía a PP y CiU que los decibelios subieran para impedir que se escucharan con nitidez sus chapoteos enlodados en sus muchas turbiedades, como el escándalo del Palau de la Música, por ejemplo, que parece haber pasado a mejor vida.

Sin embargo, estoy de acuerdo con el fondo del texto de SOMnoticia,cat: “Con la excusa de los recortes, que por otro lado se tenían que hacer porque CiU quiere que continúe el expolio, el gobierno de Artur Mas ha dado otro paso en las ayudas descaradas al Grup Godó”… incluso ha vuelto a la Edad Media y ha reconocido al Conde su derecho de pernada en los medios audiovisuales de Catalunya. “Si últimamente han retirado todas las subvenciones a todos los medios de comunicación a excepción de los del grupo españolista, ahora CiU obliga a Televisió de Catalunya a perder dos canales y dejar de transmitir el Barça. Todas las televisiones nacionales, en todo el mundo, emiten los partidos de sus mejores equipos, pero la televisión catalana no emitirá los partidos del mejor equipo del mundo” por voluntad del llamado “gobierno de los mejores”….

Ironías o futbol al margen, los recortes han vuelto, con más fuerza que antes, a la Corporació Catalana y a TV3. Y la Corporació Catalana se sirve en la mesa de las privatizaciones como “delicatessen” para condes franquistas (que quieren ser marqueses juancarlistas). Se suman a los recortes de cultura, educación, sanidad, cooperación, ayudas a la dependencia…

La cara de Mònica Terribas era ayer un poema. Está dirigiendo un “mirall trencat” cada vez más vapuleado. No es momento de preguntarse hasta qué punto la propia Terribas colaboró en este destrozo en unos tiempos en los que se vendía que lo peor de lo peor era el Tripartit, y que la manera de cambiar las políticas “a mejor” era poniendo en el Gobierno a los auténticos lobos de la manada. Todos, incluso la mayoría del “Govern Catalanista i de Progrès” y buena parte de la línea editorial de TV3, creían que la solución “eficaz”, “competitiva”, estaba a la derecha. Y ahora se encuentran con que lo que hay a la derecha en medios audiovisuales es lo mismo que en educación, sanidad y salud: que CiU da el cambiazo de los fondos presupuestarios para la televisión pública por subvenciones para el grup Godó (propietario de 8tv), y que el abanderado Josep Cuní que en sus últimos tiempos invitaba a su programa en TV3, día sí y día también, a Duran y Lleida, en un publireportaje continuo, lidera ahora la operación de ahogo de TV3 con ofensivas triunfantes de los medios privados.

Y lo peor de todo es que no ayuda nada a clarificar el panorama político que en los últimos días de su gobierno, el PSOE indulte a banqueros como Alfredo Saénz. No es manera de responder a los muchos votantes socialistas que se han abstenido o han buscado políticas de izquierda más coherentes…. Por cierto, y ya para acabar, que se prevé una nueva especialización en la Casa Real. Al parecer, el Rey ya medió en el indulto al banquero la pasada primavera… Ahora, con presuntos o reales delincuentes instalados en los círculos más íntimos de amigos y familia, el Rey va a poder practicar a destajo y aportar toda su experiencia.

 

Arcadi Oliveres a TV3. Qui té por del #15O ?

En un primer moment, si a la web de TV3 “la teva” (???) cercaves l’entrevista, sols t’oferien un “aperitiu” d’uns 30 segons. He estat esperant a veure si posaven l’entrevista sencera, perquè en la primera versió era gairebé més llarga la publicitat que ens fan empassar abans, que el “resum” que tenien a bé donar-nos de les moltes veritats que ha dit l’Arcadi Oliveres, convocant a l’éxit del #15O. Finalment, aquí, ¡de moment! teniu 23 minuts d’entrevista. No us ho perdeu. L’Arcadi Oliveres sempre val la pena, però es creix en un medi hostil. Les desigualtat de tracte és manifesten, entre altres coses, perquè l’entrevista del mateix espai, el dia abans, amb Jordi Pujol i Romano Prodi, dura 43 minuts que es poden veure de forma íntegra en el video de Els Matins…. I us asseguro que, amb molt menys temps, l’Arcadi diu coses molt més importants i decissives per la nostra vida (encara que a la presentadora no semblen interessar-li gaire, perquè no insisteix en cap tema fonamental…)

Si aquesta denúncia i tantes altres com hi ha i haurà fan canviar de parer a TV3 i tenir menys por de ser un mirall trencat –quan és de fet un mirall deformant. ja privatitzat en el pensament per uns partits que defensen els interessos privats, i no de la ciutadania– podrà finalment ser “la nostra”… Per això sols cal deixar d’estar especialitzada en publireportatges en contra de la sanitat pública i defensar els drets de les persones!