RSS

Arxiu d'etiquetes: Unió Europea

Jornada de Reflexió XSUC i Socialisme 21

En el marc de la Conferència de Confluència entre la Xarxa Socialista Unificada de Catalunya i Socialisme 21, avui, 12 d’octubre es celebra una jornada de reflexió amb el seguent programa al centre cívic La Sedeta de Barcelona (Sicília, 321 Metro Joanic)

a ) 10 h. La Unió Europea com a problema : els efectes de l’euro i les seves alternatives. Pedro Montes, Giaime Pala, Salvador Jove

b ) 12 h . Sobirania Nacional i Procés Constituent. Diosdado Toledano, Jaume Botey, Armando Steinko

c ) 16 h . Quin futur per al Sistema de Pensions, L’Educació i la Salut. Hector Illueca, Àngels Martinez Castells, Rosa Cañadell, Vidal Aragones

d) 18 h . Alternativa Socialista i subjecte del canvi. Ramon Franquesa, Joan Tafalla, Manolo Monereo

El diumenge 13 al matí, a partir de les 10 hores, tindrà lloc la Conferència d’Unificació , on s’exposarà i debatrà el document polític “Sumant per transformar”.

image

 
Deixa un comentari

Publicat per a 12 Octubre 2013 in Ciutadania/Política

 

Etiquetes: , , , , , , ,

Pobles d’Europa, contra l’austeritat

3-el-rapto-de-europa-por-max-beckmann-1933Va dir Hugo Chávez que als que s’alegrarien de la seva mort, ell els hi desitjava llarga vida per a poder veure com seguia endavant la revolució bolivariana. Tant de bo així sigui perquè Chávez segueix viu en molts homes i dones de Venezuela, però també de tot el continent americà. Quan el comandante entra a la història amb totes les millores aconseguides en sanitat, ensenyament, habitatge i treball per al seu poble, espero que els avenços de la igualtat a Amèrica Llatina vagin acompanyats també, a la Unió Europea, per passos endavant contra les desigualtats i les polítiques de l’espoli que condemnen pobles sencers a la pobresa. Avui, un dia més, el futur dels més desprotegits, dels més explotats, s’uneix a Amèrica i Europa, s’arrela en un món global, en una lluita comuna per un futur millor. En aquest sentit, el Partit de l’Esquerra Europa crida a mobilitzacions a tota Europa contra les polítiques de destrucció de les conquestes ciutadanes, de les treballadores i els treballadors, pels propers 14 i 15 de març.
.

“Pobles d’Europa units contra l’austeritat”

Amb motiu de la Cimera Europea prevista pels 14 fins i 15 març, el
Partit de l’Esquerra Europea dóna suport i participa en les accions i
mobilitzacions a tot Europa, i participarà en la mobilització europea
contra l’austeritat organitzada per la CES a Brussel · les el 14 de
març.

El missatge de totes les mobilitzacions que tenen lloc a Europa és
comú: Prou d’ austeritat !

Les polítiques d’austeritat que estan impulsant les economies a la
recessió, a les retallades en la despesa social, i a crear les
condicions d’una nova harmonització a Europa, l’harmonització de la
destrucció social i de la catàstrofe humanitària, com la que els
països del sud d’Europa enfronten ja avui en dia.

L’orientació actual de la Unió Europea és perillosas ja que es segueix
el mateix camí en diversos països i ha de ser revertida.

El Partit de l’Esquerra Europea lluita per un canvi de direcció de la
Unió Europea.

En aquest sentit el PEE proposa:

– Desenvolupament d’eines productives i de serveis públics per crear
llocs de treball, serveis de qualitat i una producció alternativa

– El control públic i democràtic dels bancs i la moneda, la revisió
dels estatuts i les tasques del BCE

– El respecte a la sobirania popular i el reequilibri de poder dins de
la UE, a favor dels parlaments nacionals i el Parlament Europeu

– L’harmonització de les normes socials per d’alt, a manera
d’exemple: un salari mínim europeu

El Partit de l’Esquerra Europea subratlla la importància de treballar
tots junts en unitat contra l’austeritat, per tal de fer un moviment
popular sense precedents, de construir sobre les idees transformadores.

El PEE dóna suport a les crides realitzades pels sindicats i els
moviments socials i a les crides a tot el món a l’altura d’aquest
desafiament històric.

Partit de l’ Esquerra Europea

 
Deixa un comentari

Publicat per a 6 Març 2013 in Europa

 

Etiquetes: , , ,

La sortida de la crisi i el futur d’Europa a la UB

Una opció molt interessant per la primera setmana del mes de juliol. Aquí teniu un bon programa, en el marc de Els Juliols de la UB, per repassar qüestions fonamentals que ens afecten més del que voldríem i que podrem discutir amb gent que fa temps analitza seriosament la pèrdua de drets i l’empobriment de la democràcia a Europa:

TÍTOL DEL CURS
35. La sortida de la crisi i el futur d’Europa

COORDINACIÓ
Antoni Domènech, editor general de la revista Sin Permiso i catedràtic de Filosofia del Dret, Moral i Política de la Universitat de Barcelona.
Luis Juberías Gutiérrez, coordinador de Projectes Acadèmics de la Fundació Pere Ardiaca, Barcelona.

CONTINGUT
Europa ha arribat a una realitat dramàtica. Un procés gens democràtic de construcció europea ha anat soscavant al llarg dels anys les bases del pacte social de postguerra, i s’ha accelerat amb la crisi econòmica actual i amb la resposta que hi han donat les elits financeres. Aquest curs vol abordar com s’ha arribat a aquesta situació i quin futur s’hi entreveu, i ho farà a partir de l’estudi del paper que han tingut aquestes elits com a protagonistes d’una prosperitat il·lusòria i de l’actuació de les classes rectores europees i dels seus còmplices polítics i mediàtics. De caràcter interdisciplinari, el curs serà impartit per filòsofs, economistes, politòlegs i juristes, i pot ser d’interès tant per a estudiants de ciències socials i persones vinculades amb l’associacionisme, la política, els sindicats o el periodisme com per a qualsevol altre ciutadà inquiet per aquesta qüestió.

PROGRAMA
1. Taula rodona: «Naturalesa de la crisi: una crisi de llarga durada»
Data i hora: 04/07/2011 a les 09:30h.
Luis Juberías Gutiérrez
Michael R. Krätke, director de l’Institut d’Estudis Superiors en Ciències Socials de la Universitat de Lancaster (Regne Unit). [en anglès]

2. Taula rodona: «El final del model social de postguerra: l’ofensiva dels rendistes»
Data i hora: 05/07/2011 a les 09:30h.
David Casassas Marquès, professor del Departament de Teoria Sociològica, Filosofia del Dret i Metodologia de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona.
Antoni Domènech [en castellà]

3. Taula rodona: «La crisi de la utopia neoliberal a Europa: crítica i algunes propostes radicalment diferents»
Data i hora: 06/07/2011 a les 09:30h.
Daniel Raventós Pañella, professor titular del Departament de Teoria Sociològica, Filosofia del Dret i Metodologia de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona.
Joan Benach, director del Grup d’Investigació en Desigualtats en Salut i la Xarxa de Condicions d’Ocupació (GREDS-EMCONET) de la Universitat Pompeu Fabra, Barcelona.
Quim Sempere

4. Crisi de representació política
Data i hora: 07/07/2011 a les 09:30h.
Antoni Domènech [en castellà]

5. Taula rodona: «Escac a l’estat democràtic i social de dret»
Data i hora: 08/07/2011 a les 09:30h.
Gerardo Pisarello Prados, professor titular del Departament de Dret Constitucional i Ciència Política de la Universitat de Barcelona.
Àngels Martínez Castells, economista, vicepresidenta de la Fundació Pere Ardiaca i presidenta de Dempeus per la Salut Pública. Barcelona.

INFORMACIÓ D’INTERÈS
Dates del curs: Del 4 al 8 de juliol – Horari: matí, de 9.30 a 14 h – Durada: 20 o 30 hores
Aquest curs ha estat instat a ser reconegut amb crèdits acadèmics per les universitats membres de la XVU. Per a més informació, cliqueu aquí.
LOCALITZACIÓ: Edifici Històric de la UB

Entrades relacionades a manera de bibliografía: El golpe de estado silencioso y el pacto del euro que nos acecha, i articles mencionats en aquest mateix post.
Michael Hudson:  El pueblo contra los banqueros 
M.R.Krätke: socorro-estatalicennos
¿Puede sobrevivir la democracia al capital financiero?

 
 

Etiquetes: , ,

El Lobby Europeu de Dones per la Salut


lobby-europeu-de-dones.png

El Lobby Europeu de Dones ha enviat un comunicat en el que informa de la decisió presa de començar a treballar en temes de salut després de reconèixer el gran interès per aquest tema.

El Lobby considera fonamental donar un enfocament de gènere a la salut perquè tant el sexe biològic com la construcció social  de gènere impliquen  diferències entre homes i dones pel que fa al nivell de la salut, l’accés a la salut i l’atenció de la salut. Actualment, les polítiques públiques relacionades amb la salut a nivell europeu i nacional no inclouen de forma suficient i en la seva totalitat les necessitats de les dones ni tenen en compte tots els aspectes de gènere. També hi ha importants llacunes en coneixements tècnics i coneixements generals sobre alguns aspectes de la salut de les dones i sobre l’impacte de sexe i gènere en les diferències de salut. Necessitem, doncs, estudis, anàlisi i investigacions amb perspectiva de gènere. i dades desglossades per sexe que podrien proporcionar els coneixements necessaris per fer que les polítiques s’adaptin a les necessitats de les dones i els homes, i també a les necessitats de diferents grups de dones, que sovint són ignorades en la planificació de les polítiques de salut i en la prestació de serveis.

gitana1.jpgS’ha de posar una atenció atenció als determinants estructurals com la pobresa, la discriminació múltiple i la violència masculina contra les dones, ja que tots aquests elements  afecten profundament la salut de la dona. La dona es discriminada  per qüestions relacionades amb la salut, en particular, les dones que han de fer front  a múltiples formes de discriminació com les que pateixen alguna discapacitat, les lesbianes, les dones bisexuals o les trans-dones, les romani i d’altres minories ètniques. També la  violència masculina,  en gran mesura per l’impacte que representa sobre la salut  de les dones, amb greus conseqüències tant pel que fa al trauma físic com a problemes de salut mental.

Encara que la responsabilitat primordial de les polítiques relacionades amb la salut correspon als Estats membres, la UE té un deure en la transversalitat de les polítiques de salut, i competències en la promoció de la salut i prevenció de malalties en el seu paper de coordinació i  suport als Estats membres per tal d’assolir “un alt nivell en la protecció de la salut humana”. ‘Per tant, els que prenen les decisions pertinents a escala europea i nacional tenen la responsabilitat social i jurídica d’integrar plenament les experiències i les necessitats de les dones a l’hora de definir les polítiques públiques de salut.

malaguena-lateral.jpgEn la seva presa de posició,  el Lobby Europeu de Dones demana als Estats membres i a la UE que adoptin  un enfocament doble de mesures específiques per a les dones i de transversalitat  de gènere, així com elaboració de pressupostos de gènere en les polítiques de salut per assegurar que les dones i homes tinguin igual accés als recursos que necessiten per desenvolupar tot el seu potencial de salut. Això també inclou la necessitat de finançar la investigació sobre els diferents aspectes de la salut de la dona i les qüestions de gènere, la recopilació de dades comparables desglossades per sexe,  l’avaluació d’impacte de gènere, la participació de les dones de diferents grups en el desenvolupament de les polítiques de salut, la planificació de programes i la prestació de serveis.

Finalment, la salut s’ha de considerar una qüestió de drets humans. Això inclou la necessitat de garantir els drets sexuals i reproductius de totes les dones. També  l’eliminació de les pràctiques que violen els drets i lesionen la salut i / o la integritat de les dones i les nenes, com ara la mutilació genital femenina i l’esterilització forçada. Totes les formes de violència contra la dona han d’enfocar-se des de la perspectiva dels drets humans i interpretar-se com un problema de salut pública.

Vist a Dempeus per la Salut Pública

 
Deixa un comentari

Publicat per a 21 Agost 2010 in Europa, Gènere

 

Etiquetes: , , , ,

La U.E. debat l’especulació financera

buitre.jpg

Ja era hora que els més alts dirigents de la Unió Europea pensessin seriosament en intervenir i prendre mesures per estabilitzar l’economia. Ja fa un parell de dies que Merkel i Sarkozy estaven elaborant propostes en el sentit de defensar la moneda europea dels capitals pirates, dels suposats “errors” digitals, i de les qualificacions poc encertades que desfermen atacs especulatius globals. Ara sabem que ahir mateix van acordar en una cimera extraordinària a Brussel·les “crear un mecanisme d’intervenció coordinat per protegir la divisa europea i assegurar l’estabilitat financera del conjunt dels estats europeus davant dels atacs especulatius dels mercats financers”. Sembla que el mecanisme en qüestió, que es pretén que tingui caràcter estable i permanent, permetrà ajudar els estats que es trobin en dificultats (com les cries de bestiar que s’allunyen del ramat i són atacades pels voltors). Els detalls de funcionament d’aquest sistema inèdit s’aprovaran en una reunió especial del Consell de Ministres d’Economia i Finances de la Unió Europea (UE) que es celebrarà demà, diumenge, a partir d’una proposta de la Comissió Europea.

La pregunta sorgeix espontàniament, per la seva obvietat: I no seria millor i més efectiu impedir que es puguin portar a terme les especulacions? (O sigui, impedir amb les regulacions que calgui, l’especulació dels especuladors?) Perquè en definitiva, si el que es fa és crear un mecanisme protector pels països de la Eurozona, els voltors podran seguir fent la seva feina destructora en altres països del món (com ja va succeir a Mèxic, al sud-est asiàtic, a Brasil i a Argentina en els darrers 15 anys).

L’exemple clàssic del que cal eradicar és prou conegut, però que val la pena tenir-ho present: l’any 1992 George Soros, un especulador que ara és rebut i mimat en els cercles més selectes de l’economia i la política mundial, va “aportar” 10 mil milions de dòlars contra la lliura esterlina… i va aconseguir doblegar el totpoderós Banc Central britànic, obligant a que pugès el tipus d’interès del 10 al 15 per cent i a destinar la meitat de les seves reserves en divises a mantenir la moneda britànica… i tot i així, va guanyar Soros i va perdre el Regne Unit. Ho podeu llegir en el llibre convertir en best-seller mundial, “Soros habla de Soros”. I entre les reflexions que l’home es fa, llegim també: “Nunca tuve que calcular las consecuencias sociales de mis actos. En algunas circunstancias yo estaba consciente que sus consecuencias podrían ser nefastas pero me daba igual, porque yo estaba respetando las reglas…”

Doncs aquestes regles, de moment, no han canviat… i si des d’Europa i els Estats Units no surten mesures serioses per regular el capitalisme en els seus aspectes més descaradament rapinyaires com els fons especulatius, els productes derivats i les interessades i privades agències de rating, sols s’aconseguirà que els voltors es desplacin a un altre territori i sembrin la pobresa, l’atur i la marginació a una altra zona del món.

La contradicció és greu i important, i molt difícil de resoldre si no es va al fons del problema: Perquè els dirigents europeus que ara cerquen augmentar la protecció de l’euro, actuen de manera egoista si l’únic que fan és desplaçar els voltors a territoris menys protegits… I si van més al fons i proposen reglamentacions i limitacions a l’economia especulativa estan, de fet, tractant de posar límits a l’essència mateixa del capitalisme.

I aquesta tasca, si es vol fer des del mateix capitalisme, sembla impossible.

 
 

Etiquetes: , , ,

Regulació a favor del dumping social a la Unió Europea

En el Partit de l’Esquerra Europea s’està discutint la manera de fer front a l’embestida de la Comissió Europea contra els drets de les treballadores i els treballadors: el retorn del contracte de treball a la situació del segle XIX, quan era un simple contracte regulat pel dret civil. Crec que, pel seu alt interès, val la pena una lectura atenta i una presa de posició ben clara sobre aquesta nova mesura que afavoreix el “dumping” social:

El contracte de treball no és un simple contracte de dret civil!

bolkestein3a.jpgEl 17 de juny del 2008, la Comissió Europea ha publicat en el Diari Oficial de la Unió Europea un reglament que harmonitza les legislacions dels Estats membres en temes de contractació, i que haurà d’entrar en vigor el proper mes de desembre del 2009.

Avanç d’entrar en el moll de la qüestió, recordem que en el dret europeu un reglament té força de llei i s’aplica directament i automàticament als Estats membres… sense transposició al dret nacional… i per tant sense que hagi de passar pel Parlament, el Senat o el Govern. El reglament del que parlem es deriva directament de l’aplicació del Tractat de Roma de 1980 (sobre legislació que s’aplica a obligacions contractuals). Es presenta en el millor perfil («mantenir i desenvolupar un espai de llibertat, seguretat i justícia a Europa»), però aquest reglament es proposa determinar les normes de cooperació judicial en assumptes civils amb implicacions transfrontereres… En resum, es tracta de garantir la cooperació judicial entre els Estats membres de la Unió Europea, inclòs el reconeixement mutu de les decisions judicials, i establir les normes per a la selecció de la legislació del país de referència per a resoldre certes controvèrsies de caràcter civil o mercantil.

El més pervers és que en més en mig de tots aquests contractes típicament civils o mercantils (contractes de transport, consum, assegurances), veiem que també es parla … del “contracte de treball” …  dos segles desprès de que el progrés democràtic a Europa occidental ha conduït a reconèixer l’especificitat del dret laboral –reconeixent que no hi ha igualtat entre les parts per la seva mateixa correlació de forces–  ara la Unió Europea s’atreveix a fer un fort qüestionament d’aquest principi fonamental de la democràcia i el diàleg social.

Si tornem a posar el contracte de treball en el dret civil i/o mercantil i subordinem les legislacions nacionals a una legislació europea superior, es redueix la protecció total conquerida pels treballadors i treballadores, al preu de lluites que han durat dècades. Els fonaments del dret laboral es varen posar en el segle XIX en contra dels principis bàsics del dret civil (concepte de la responsabilitat individual, la igualtat entre les parts) a fi d’inventar una nova racionalitat política que pogués proporcionar una protecció real a les persones que depenien d’un salari : la de l’ordre públic social (lleis de seguretat social que no poden ser derogades per contracte o per conveni col•lectiu, excepte per a representar millores per als treballadors i treballadores) i que varen permetre que el treball sortís de l’àmbit estrictament privat.

El projecte de la Comissió Europea només fa que accentuar la competitivitat dels drets socials dels Estats, i en una “saludable” lògica del mercat, no encoratja l’harmonització dels drets per dalt, sinó que és una cursa cap avall en drets socials …

En base a aquest Reglament, les Parts Contractants (per exemple, un empresari i un empleat) poden “triar” la legislació de referència que regirà el contracte, inclosa la d’un país no europeu. Per tant, demà podríem veure un empresari europeu proposant en el territori europeu de la UE un contracte de treball en base a la legislació laboral d’un país del tercer món a un futur treballador (europeu o no). Podria ser que el contracte representés una jornada de treball setmanal de més de 48 hores? Després de l’Europa “a la carta”, estem assistint al naixement dels “contractes de treball” a la carta?

Un reglament europeu pitjor que la Bolkestein?

Front la lliure elecció de les parts que la Comissió pressuposa, quina és de fet la correlació real de forces dels treballadors i treballadores que busquen una feina per negociar amb el seu futur empresari la nacionalitat de la llei de referència que ha de regular les seves futures relacions de treball ? No estem davant una forma de “Directiva Bolkestein” elevada a l’enèsima potència?

no-dumping-sign.jpgPer descomptat, el reglament considera que la lliure elecció de la llei que regeix el contracte de treball no priva al treballador de les disposicions obligatòries que el protegeixen en la llei de referència i que s’han d’aplicar en absència d’una elecció específica. Però aquest apartat de la regulació que sembla, a priori, de protecció, és de fet impracticable ja que cap jutge pot conèixer les legislacions socials de tot el món per tal d’assegurar que el treballador o treballadora no en surten perjudicats. I aquesta reserva és encara més forta per a la persona assalariada: com es pot pensar que pot signar el seu contracte plenament informada? En les relacions laborals, la seguretat l’ofereix l’acció pública, coneguda per tots, i aquest ha de ser el principi absolut, i no els capricis individuals i aleatoris d’una relació que és, per la seva mateixa essència, desigual. La directiva europea sobre el desplaçament dels treballadors ja ofereix suficient flexibilitat a la patronal pel que fa a les obligacions contractuals!
.
Si bé alguns argumenten que no hi ha res de nou sota el sol i que la reglamentació europea es presenta com una harmonització de la cooperació judicial europea, nosaltres afirmem que es tracta – ni més ni menys – de donar legitimitat i força de llei a les pràctiques més baixes del dumping social, de manera que s’anivellin per baix i progressivament totes les legislacions socials nacionals. Aquesta interpretació es veu corroborada per les recents sentències del Tribunal Europeu de Justícia (TJCE) (en els casos “Viking“, “Laval”,“Rüffert”… que donen prioritat gairebé absoluta al principi de lliure prestació de serveis en el mercat interior, fins i tot quan la llibertat mercantil exerceix una pressió a la baixa dels salaris o entra en contradicció amb les disposicions nacionals que protegeixen als treballadors i treballadores, o fins i tot el principi d’acció sindical. El dret mercantil es converteix doncs en una mena de “llei natural” que impedeix als Estats definir amb plena sobirania la seva pròpia política.

(Vegeu al respecte la sentència del TJCE contra Luxemburg el juny de 2008 i l’entrada que es va publicar en aquest mateix bloc  L’americanització de l’economia).

 
5 comentaris

Publicat per a 28 Juny 2009 in Europa

 

Etiquetes: , , , ,

L’atur segueix creixent a Europa

Eurostat, la Oficina Estadística de les Comunitats Europees ha informat que en el mes d’Abril 2009

L’atur a la zona euro ha pujat fins el 9.2%

La UE27 augmenta fins el  8.6%

 

La zona euro,  formada per 16 països va arribar a l’abril del 2009 a una taxa d’atur del 9.2%, en tant que el mes de març  havia estat del  8.9% i del 7.3% en el mes d’abril del 2008. La taxa d’atur de la UE27  va ser del 8.6% a abril 2009,  quan la de març havia estat del 8.4% i a l’abril del 2008 del 6.8%. Es tracta de la taxa d’atur més alta de la zona euro des de setembre del 1999, i des de gener del 2006 per a la UE27.

Eurostat estima que en el mes d’abril del 2009 hi havia 20.825 milions d’homes i dones a l’atur a la UE27, dels quals 14.579 milions pertanyen a la zona euro. Si ho comparem amb el mes de març el nombre de persones aturades s’ha incrementat en 556 000 per a la UE27 i en  396 000 a la zona euro, i en relació al mes d’abril de l’any 2008, l’atur s’ha incrementat en 4.653 milions de persones a la UE27 i en 3.100 milions a la zona euro.

 La taxa d’atur més baixa correspon a Holanda (3.0%) i Austria (4.2%), i les més altes a Espanya (18.1%), Letonia (17.4%) i Lituania (16.8%).

 En relació a l’any passat, dos estats membres han vist disminuit la taxa d’atur, però en canvi ha augmentat en 25. Ha disminuit a  Rumania (del 6.1% al 5.8%) i Grècia (que ha passat del 7.9% al 7.8%). Els increments més alts han estat per  Lituania (del 4.3% al 16.8%), Letonia (del 6.1% al 17.4%) i Estònia (del 3.7% al 13.9%).

 Entre l’abril del 2008 i l’abril del  2009, la taxa d’atur per homes va augmentar del 6.6% al 8.9% a la zona euro, i va passar del 6.3% al 8.6% a la UE27. La taxa d’atur de les dones s’ha incrementat del  8.2% al 9.4% a la zona euro i del 7.3% al 8.5% a la UE27.

 A l’abril del  2009, la taxa d’atur dels joves (de menys de 25 dels anys) era del 18.5% a la zona  euro i del 18.7% a la UE27, quan l’abril del  2008 era d’un 14.7% en les dues zones. La taxa d’atur més baixa és la d’Holanda (6.0%), i les més altes les d’ Espanya (36.2%) i Letonia (29.2%).

 A abril del  2009, la taxa d’atur dels USA era del  8.9% i a Japó del  4.8% en el mes de març.

 
Deixa un comentari

Publicat per a 10 Juny 2009 in Europa

 

Etiquetes: , ,

L’atur a Europa i a Espanya

5.jpg

Segons publica Eurostat, la taxa d’atur ajustada als països que formen la zona de l’euro va arribar al febrer del 2009 al 8.5%, dues dècimes per sobre del 8.3% del mes anterior. A febrer de l’any passat era del 7.2%. Per tota la UE27 la taxa d’atur va ser del 7.9% a febrer, i del 7,7 a gener. El febrer de l’any passar era del 6.8%.
Eurostat estima que aquest mes de febrer hi havia a la UE 27 hi ha 19.156 milions d’homes i dones (dels quals 13.486 milions pertanyen a la zona euro) . En nombre de persones, en relació a gener són 478 000 més per a la UE27 i 319 000 per la zona euro. I en relació a febrer del 2008, 3.019 milions a la UE27 i 2.125 milions a la zona euro.

El país amb la taxa d’atur més baixa és Holanda (2.7%), i els que presenten taxes d’atur més elevades són:

Espanya (15.5%), Fa un any era del 9,3%
Letonia (14.4%). Fa un any era del 6,1%
Lituania (13.7%). Fa un any era del 4,4%

Contràriament, a Bulgària la taxa d’atur ha baixat en un any del 6.2% al 5.5%, i a Eslovàquia (que ha baixat del 10.2% al 9.8%).

Pels homes, la taxa d’atur ha augmentat del 6.5% al 8.1% des de febrer 2008 a febrer 2009 a la zona euro i del 6.2% al 7.8% per a la UE27.

L’atur per les dones s’ha incrementat del 8.2% al 8.9% a la zona euro i del 7.4% al 8.0% a la UE27.

Dades de per Espanya:

La taxa d’atur masculí es va incrementar al mes de febrer fins el 14,8%, 7,1 punts més respecte al mateix mes del 2008. L’atur de les dones a l’Estat ja arriva al 16,3%, cinc dècimes més que a gener, i 5,1 punts més que el mateix mes de l’any passat.

L’atur dels joves:

A febrer del 2009, la taxa d’atur dels joves (per sota els 25 anys) era respectivament del 17.3% a la zona euro i del 17.5% a la UE27. Un any abans, eren del 14.5% i del 14.7% respectivament.

Els països amb taxes d’atur més baixes per als joves són Holanda (5.5%)i Dinamarca (9.4%)

i els que tenen les taxes d’atur més altes per als joves són Espanya (31.8%) i Suècia (24.1%).

Fora de la UE, la taxa d’atur a febrer del 2009 era del 8.1% als USA i del 4.4% a Japó.

 
3 comentaris

Publicat per a 15 Abril 2009 in Europa

 

Etiquetes: , ,

Susan George a Gijón

susangeorge.jpgPodem llegir en el bloc del company Francisco Javier Rodríguez Amorin que Susan George va fer una conferència a Gijón (Asturies) on va explicar que: «El neoliberalisme sols ha augmentat la riquesa dels més rics». Susan George, una intel.lectual que ha analitzat i criticat amb lucidesa el funcionamient i problemes del capitalisme, es pregunta ¿Per què Europa no és una democràcia?

Susan George (1934) no accepta la proposta de construcció política i económica del Tractat de Lisboa, que prolonga de manera confusa el projecte de Constitució al que varen votar NO en referèndum, l’any 2005, Frànça i Holanda. Per a l’autora de «El informe Lugano», “El pensamiento secuestrado” i “Nosotros, los pueblos de Europa” els dirigents de la Unió Europea (UE) insisteixen en un plantejament econòmic i polític fracassat, com ho demostra l’actual crisi financera internacional.

Segons dades de Susan George, a les tres darreres dècades, en el periode que coincideix amb el desenvolupament de les polítiques thatcherianes i reaganianes, les diferències entre rics i treballadors s’han incrementat fins a 14 punts a favor dels primers. «El que es destrueix poc a poc és el model social europeu, i és precisamente a aquesta demolició a la que tenim l’obligació de fer-hi front». «Ens mereixem una Europa millor», va afegir, en contestar a la pregunta de «¿Per què els francessos varen dir “no” a la Constitució europea? Doncs perquè havien llegit el text, tot i que era complex i confús».

Davant les properes eleccions europees Susan George va parlar dels reptes de la UE: «Tenim una agenda liberal perfecta, just quan el liberalisme ha posat de manifest tota la seva ineficàcia». Va insisir en que els drets dels treballadors i les treballadores han estat atacats en els darrers anys, com per exemple, el darrer intent –frustrat, sortosament– d’incrementar la jornada laboral.

Susan George, presidenta de l’Institut Transnacional d’Amsterdam i ex vicepresidenta d’ATTAC França qüestiona el paper del Banc Central Europeu, denuncia que va esperar massa a baixar els tipus d’interès, i reclama canvis de fons davant la gravetat de la crisi. Per exemple, reformar el sistema d’impostos, eliminar paradisos fiscals com Andorra o Mònaco, socialitzar la banca i dotar a la UE de nous fons estructurals per als nous països membres a fi de no desestabilitzar Europa.

La darrera recepta: dir no a les polítiques de privatizació dels serveis, avançar en la igualdad entre homes i dones, un control total del Banc Central Europeu i un nou model de cooperació amb els països en creixement. Va acabar dient: «No estic en contra de la idea d’Europa, on viuen els meus fills i els meus néts; de fet, em sento més europea que dels Estats Units, però no vull una Europa antidemocràtica, antiecològica i que comença a ser antisocial». Per això va demanar suport al NO irlandès a la Constitució europea.

 
 

Etiquetes: , , ,

Majoria absoluta contra les 65 hores!

No a les 65 hores

Els sindicats s’han mobilitzat. Els eurodiputats i eurodiputades han escoltat. La batalla no està guanyada, però ja convenia una victòria! Ahir, milers de treballadors i treballadores omplien els carrers d’ Estrasburg. Les manifestacions “virtuals” com les que també es varen recollir en aquest bloc (i que ha sumat gairebé 3.000 signatures) donaven arguments en contra d’questa mesura de sobreexplotació laboral i de vida. Finalment, els eurodiputats i eurodiputades, en majoria, han votat contra la revisió de la directiva d’horari laboral. Ara els hi torna la feina als ministres de treball de la UE (els insensats!) que varen acordar l’allargament de la jornada laboral. Les fileres de les dretes s’han trencat en la votació, i el resultat ha sorprès a propis i estranys… Tot un éxit! La proposta queda aturada tres mesos, per intentar “conciliar” les visions dels parlamentaris, dels governs de la UE i de la Comissió… com si això fos possible.

Tres mesos per disfrutar del NO!, tres mesos per arreplegar més forces, tres mesos per seguir omplint-nos de raó. Ja sabem com es prenen els resultats de les votacions els màxims dignataris de la U.E. Però, una vegada més, es demostra que fer respectar el resultat democràtic significa fer respectar els drets de la classe obrera!
A totes i tots els que heu manifestat, l’enhorabona!

 
 

Etiquetes: , , , ,

 
A %d bloguers els agrada això: