RSS

Arxiu d'etiquetes: USA

Reyes: “la responsabilidad de los USA en el golpe de Honduras”

represion-en-honduras-reporteros-independientes-julio-2009.jpg

Aquest bloc s’ha sumat a la campanya contra la visita a Espanya del representant de l’oligarquia hondurenya i titella dels Estats Units, Pepe Lobo. Però cal sentir les veus i els arguments dels resistents hondurenys per entendre plenament la gravetat de la situació. En aquest sentit, l’Agència Catalana Alternativa de Notícies Sirius difon un vídeo del sindicalista hondureny Carlos Humberto Reyes, que es troba actualment de gira per l’Estat Espanyol per donar a conèixer la situació que es viu en el seu país. En la seva gira, el sindicalista hondureny no dubta en fer declaracions en les que considera “il.legítim” i “dictatorial” l’actual govern de Porfirio Lobo, que va obtenir la victòria en unes eleccions celebrades sota un cop d’Estat i sense garanties democràtiques.

Segons Reyes: “El proceso de Golpe de Estado continúa en Honduras y fue articulado por EEUU”.

I afegeix:“Los medios de comunicación tanto Nacionales como Internacionales han callado y vienen callando, ya que estos juegan un papel oscuro lleno de intereses económicos”.

No podem seguir de braços creuats: si la premsa internacional, com sempre, acostuma a ser “la veu del seu amo”, ajudem en els mitjans alternatius a difondre la veritat.

Font de la notícia a: LibreRed, el diario digital alternativo.

 

Etiquetes: , , , ,

Les delicades relacions internacionals i la premsa USA

mapamundi-al-revs.png

Les noves relacions internacionals, i com les veu la premsa dels Estats Units

L’amic Carles Acózar ha publicat al seu bloc El Colomí Missatger una sèrie d’informacions sobre el que succeeix als USA de Obama, Xina i Rússia que, qüestions de forma a banda, considero molt interessants. En concret, aquest matí es feia ressò d’una notícia donada per l’agència de Moscú, RIA Novosti en la que s’explicava que l’ambaixador nord-americà a Pequín (Jon Huntsman, amic íntim de Barack Obama) es va atrevir a expressar el seu malestar amb els mitjans de comunicació nord-americans. Novosti opina que es pot criticar una religió o una de les tantes sectes que abunden als EUA, es pot renyar als / es companys d’ofici com demostren els debats públics sobre l’Afganistan però, carregar contra els mitjans de premsa del stablishment, es pot considerar gairebé un suïcidi.

I tanmateix, Huntsman tot el que va fer va ser declarar que els mitjans d’informació nord-americana “no donen la importància que es mereix” al fet que les relacions xineses -americanes han aconseguit un avanç notable. En les seves paraules: “Les notícies publicades sobre el tema no tenien res a veure amb la situació real. Vaig llegir fins i tot uns comentaris sobre els problemes que encara no s’havien discutit”... Sobre això, tots els mitjans de comunicació s’acusen (molt cortesament) d’incompetència.

El fet és que l’acostament de l’administració USA a Xina no és cap política nova de Obama. També George W. Bush tenia previst estrènyer relacions amb la Xina, per entendre que l’època de confrontació amb aquell país ja ha passat a la història. Però els mitjans de comunicació nord-americans semblen renunciar a la realitat i a les filigranes de la diplomàcia; a l’altre cantó de la moneda, cal assenyalar que la premsa oficial xinesa i els mitjans d’Internet i Blocs (blogs), llegits per uns 380 milions de xinesos, van publicar una informació força objectiva de les negociacions.

Tampoc a Rússia s’informa bé

Novosti segueix explicant que des dels anys noranta, els mitjans de premsa russos fan el mateix que els nord-americans, sense que la situació millori. Hi ha poques publicacions que expliquen el perquè d’una o altra visita a un determinat país. Si no saps el que passa, és millor callar. Però aquesta ignorància és substituïda per mites que cultiven i divulguen els periodistes. El que passa ara als EUA s’assembla al que va passar en els temps de Gorbatxov i Ieltsin. Uns no veuen encara que Amèrica del Nord es va reestructurant, i altres ho entenen molt, massa bé.

Un exemple rellevant: La visita d’Obama al Japó va ser comentada de manera similar: en primer lloc els periodistes nord-americans van discutir per què el president dels EUA va fer una reverència tan profunda a l’Emperador del Japó, igual com en els anys vuitanta i noranta els mitjans de comunicació russos també exigien que el President rus no fes mai reverències. Segons sembla, es tornen a viure problemes semblants: avui dia els mitjans de comunicació poden fer seva en massa ocasions la frase “la mauvaise éducation, c’est moi!”

Pregunto, i en Carles Acózar em contesta…

Li confesso al Carles el meu interès per les relacions Xina-USA. No sóc massa original si repeteixo que el capitalisme representat ara per Obama i abans per Bush necessita el mercat xinès com a banda d’expansió necessària i urgent, i necessita també molta estabilitat econòmica. En aquest sentit, el secretari del Tresor d’Obama, Timothy Geithnerm ja es va haver de retractar per qualificar a la Xina de “manipuladora del mercat de divises” el passat gener. Tot i que els Estats Units temen i desitgen a la vegada aprofundir les relacions amb Xina, no hi tenen cap altre remei…

I en Carles em contesta que és clar que als USA els interessa mantenir bones relacions comercials amb Xina doncs, com a la resta del món, una bona part del comerç depèn dels seus preus ajustats. Sense els productes xinesos al mercat occidental les classes treballadores tindrien encara més minvada la capacitat adquisitiva i, tal com està ja, el conflicte social fora molt més violent. Però al mateix temps, aquesta dependència destrueix un mercat interior (ex.: les joguines i sabates a Valencia, Elx…) que no pot competir amb un yuan sostingut baix, pel recolzament que té, en reserves foranies de tot arreu i en bona part en miliards de dòlars, del Banc de la Xina.

Suprimir o minvar les importacions de Xina suposaria per occident, ara mateix, desabastiment i encariment brutal de molts productes bàsics, des de la roba o el calçat fins als estris de cuina o llar: només cal veure com ha desaparegut el petit comerç substituït pels basars xinesos. Altre tema a tenir en compte és l’equilibri d’interessos entre Xina, Rússia, India, Iran i Brasil. USA, malgrat els clams dels mercenaris, ja no és -si ho ha estat mai- la gran potència que pretenen que sigui.

El seu desprestigi i l’animadversió que reben arreu del món és cada vegada més gran i això afecta a les vendes i al consum, a part de que la qualitat de la seva tecnologia és cada cop menys competitiva, una bona mostra és el comerç i l’industria d’armes, on Xina i Rússia li van guanyant posicions. Però també a Rússia es queixen del fet incontenible de que les inversions xineses a l’Àsia Central són, de fet, una ampliació territorial i de influència. Ja es diu que el Kazakstán és xinés!

Penso que en pocs mesos Rússia, Xina i India podrien fer algun pas important en política monetària que podria alterar el tipus de canvi del dòlar. Rússia, Xina i la Índia sumen quasi la meitat de la població mundial, sense comptar els seus aliats i la nova àrea comercial duanera que va des de Bielorússia a Kirguizistan i Tayikistán, amb uns 500 milions més de clients potencials i amb economies emergents gràcies al seus jaciments imprescindibles. Un bon exemple d’aquesta forçosa complexitat pot ser aquest comentari de Ria: “Irán cuenta con que China y Rusia no arriesgarán sus intereses comerciales en la República Islámica respaldando una cuarta ronda de sanciones. Pekín importa un 15% de su petróleo de este país y Moscú usa su relación como carta negociadora con EE UU”.

 
 

Etiquetes: , , , , ,

Yes, we can’t

030407_obamaaipac_001.jpg

Des de que l’enyorat Manuel Vázquez Montalbán va dir que els europeus hauríem de poder votar el president dels Estats Units, articles com el de l’amic i company Iñaki Escudero que recomano, queden justificats…. Però l’Iñaki està en bona companyia i sintonia… El número d’agost de Le Monde Diplomatique obre la seva edició francesa amb un article crític sobre Obama de Serge Halimi.

Halimi creu que Barak Obama té molta sort. Podrà succeir a un dels présidents mes impopulars de l’historia del seu país, a més, ens diu, és jove, mestís, i sembla que tot el planeta esperi que ocupi la Casa Blanca per « renovar el liderat americà en el món ». Però Serge Halimi ens crida l’atenció sobre les darreres intervencions d’Obama. Pel que fa a l’ Afganistan en concret, destaca les seves declaracions : « Construiré un exèrcit del segle XXI i una aliança tant poderosa com l’anticomunista que va guanyar la guerra freda, amb l’objectiu que estiguem per tot arreu a l’ofensiva, des de Djibouti fins a Kandahar . » De fet, Obama ja ha dit que s’inspira en política exterior en els plantejaments de George Bush- pare, de John Kennedy i, en certs aspectes, de Ronald Reagan ». Halimi conclou que, dissortadament, el multilateralisme no és per demà, i que l’imperialisme amb Obama potser serà més suau, més hàbil, i menys assassí, encara que els 8 anys d’embargament de la presidència Clinton varen ser responsables de moltes morts a l’Irak.

I Halimi acaba dient que el famós « Yes, we can » s’ha convertit en « Sí, podem criticar que el Tribunal Suprem prohibeixi l’execució dels violadors no culpables d’assassinat ; sí, podem pronunciar davant el lobby pro-israelita un discurs que fa costat a les posicions més inflexibles del govern d’Ehoud Olmert ; sí, podem associar sistemàticament creativitat i sector privat, completar la missió de redefinició de progressisme de Clinton i Anthony Blair, impulsant una aliança de classes en la que els directors d’empresa i els quadres tècnics en serien els actors clau. »

Precisament pel paper que Obama dona a aquests “quadres” Barbara Ehrenreich el veu també “girar a la dreta”, i explica el seu desengany quan el candidat demòcrata va escollir Jason Furman com assessor econòmic, “que està a l’extrema dreta del partit Demòcrata i déu la seva reputació a haver sigut un dels defensors de Wall-Mart [la cadena minorista denunciada per l’autora en el seu famós llibre Nickel and Dimed, un informe molt real i cru sobre les dificultats de la classe obrera dels Estats Units].

 
1 comentari

Publicat per a 30 Juliol 2008 in Ciutadania/Política

 

Etiquetes: , , , ,

 
%d bloggers like this: