He llegit a The American Prospect unes reflexions de Robert Reich (l’ex-Secretari de Treball de Bill Clinton) sobre la democràcia dels Estats Units que crec es poden aplicar, gairebé punt per punt, a aquest altre costat de l’Atlàntic. Les reflexions que es fa Reich són de fons, de les que obliguen a pensar, i sobre tot, que van més enllà del pensament habitual que tot ho relativitza i parcialitza, que busca solucions de durada en mesures parcials, i abusa del mecanisme acció-reacció per evitar sentir el vertigen de la responsabilitat. Reich aprofita el seu text per denunciar també algunes trampes que fa habitualment l’Administració per evitar donar la cara.
Davant la situació de crisi que travessen els Estats Units. Reich ens diu que sembla com si cada vegada més decisions que s’haurien de prendre democràticament es traslladessin a algun lloc amagat on unes poques persones decidissin els programes s’han d’eliminar, els drets que s’han de retallar, i què fer amb els impostos que es recapten (quins s’han d’augmentar, per exemple) per poder reduir el dèficit pressupostari a llarg termini… En molts casos d’opció política clara, ens diu Reich, la resposta habitual és la de convocar una comissió… Sembla com si deixar en mans dels experts (que poden tenir respostes diferents per a qüestions diverses i servir interessos ben diferents dels públics) els polítics poguessin lliurar-se de la seva responsabilitat. L’assessorament es presentaria com a neutral, fidedigne, i sobre tot, infalible. Com el Papa quan parla “sota pal•li”. Quin descans pels polítics, que ja han après a copiar el procediment a Catalunya i el varen aplicar en cas de la ILP per lliurar Catalunya de transgènics (quins informes “oficials” tan poc experts i tan dignes… i quin àlibi (si li consentim) per a la consellera de Salut amb el “seu” Informe-Guadiana Vilardell…
Reich assenyala, en canvi, que moltes de les qüestions que han de decidir ara els polítics ni s’han de deixar en mans de les comissions i dels “experts” ni es pot fer-ho, perquè es tracta de fet de temes molt més fonamentals que tenen a veure amb valors i prioritats, dos conceptes claus que, segons es tractin, poden enfortir o debilitar qualsevol procés democràtic.
I (ironies de la vida), l’ex-secretari de treball de Bill Clinton (que no deu ser cap mena d’esquerranós sota sospita) ens adverteix a continuació que la democràcia requereix d’almenys tres coses fonamentals:
(1) Que les decisions polítiques importants es prenguin amb llum i taquígrafs.
(2) Que la ciutadania ha de poder debatre amb els seus representants, de manera que les decisions puguin ser revisades en funció del que la ciutadania realment necessita i vol.
I (3) Que els que prenen les grans decisions han de respondre directament davant de la ciutadania.
En fi, unes reflexions absolutament bàsiques de les que, per la seva actualitat i autoritat, en podem aprendre força. I tant de bo, posar en pràctica!
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Punts de Vista 