#25N Contra la violència i la indiferència… la nostra venjança: ser felices!

25N Manifest “Contra la Violència i la Indiferència: Subversió i Autodefensa Feminista”

 

Avui, Dia Internacional per a la No violència contra les Dones i les Nenes, volem manifestar el repunt de la violència contra les dones a tot el món emparada per la manca de respostes institucionals i per la irrupció dels neomasclismes al discurs públic.

Denunciem la globalització de les violències masclistes contra les dones i les nenes.

Denunciem la cultura de la complicitat i la banalització de la violència contra les dones, aquí i arreu del món.

Denunciem i manifestem el nostre rebuig a la manca de reacció social i política front els assassinats de les dones que no s’aturen any rere any.

Denunciem la falta de voluntat política per donar compliment a la legislació vigent.

Denunciem la manca de compromís amb la pròpia legislació i amb la internacional que, com a país, s’ha subscrit i ratificat.

Denunciem la manca de dotació dels recursos econòmics i humans necessaris per a l’eradicació de la violència masclista i la desigualtat.

Denunciem la falta de responsabilitat dels personatges polítics que manifesten públicament idees discriminatòries i violentes contra les dones i se’ls hi accepten unes hipòcrites disculpes que arriben només si hi ha una expressió de repulsa des de la ciutadania. Exigim les expulsions o dimissions immediates front aquestes expressions.

Denunciem la violència estructural i simbòlica que acullen i donen força a totes les expressions de violència vers les dones.

Denunciem la diversitat i especificitats de les violències suportades per les dones lesbianes, transsexuals i totes aquelles que no s’ajusten a la heteronormativitat.

Denunciem també la diversitat i especificitats de les violències suportades per les dones que no s’ajusten a la normativitat funcional i per les que no s’ajusten a l’etnocentrisme i al classisme imperants.

Denunciem totes aquelles violències que se sumen i interseccionen en la diversitat que acull el ser dones.

Denunciem la constant No credibilitat de la paraula de les dones.

Denunciem la culpabilització de les dones quan desisteixen de seguir els processos judicials i denunciem la victimització que aquests processos generen a les dones que decideixen continuar-los.

Denunciem la reducció de les ordres de protecció per a les dones.

Denunciem la violència provocada i sostinguda per les retallades amb l’excusa de la crisi.

Denunciem la invisibilització i menysvaloració de les tasques de cura i civilització, realitzades majoritàriament per les dones, enfront la hipocresia d’incloure al PIB de l’estat el producte econòmic de la prostitució.

Denunciem la impunitat de les expressions i comportaments neomasclistes que envaeixen els discursos públics generant confusió i propagant creences enganyoses sobre la violència masclista.

Manifestem el nostre rebuig al tractament que donen gran part dels mitjans de comunicació a la violència vers les dones.

Denunciem la seva manca de formació especialitzada i de sensibilització vers aquesta greu i constant vulneració dels drets humans de les dones.

Denunciem la impunitat dels delictes dels qui utilitzen les noves tecnologies per exercir la violència contra les dones o per fer-ne apologia.

Seguim i seguirem denunciant, recordant, expressant, cridant, clamant, avui, i sempre, que la violència és responsabilitat de qui l’exerceix, no de qui la pateix.

Seguim i seguirem validant l’experiència de les dones sobrevivents a la violència.

Seguim i seguirem exigint un compromís seriós del govern per a l’eradicació de la violència masclista.

Seguim i seguirem validant la nostra paraula davant la injustícia de la justícia que se’ns ofereix.

Seguim i seguirem mantenint-nos fermes en la manifestació i reivindicació constants del nostre desig i el nostre dret a viure sense violència.

Seguim i seguirem manifestant que el nostre cos és nostre i no acceptem que es pretengui legislar.

Seguim i seguirem gaudint el privilegi de la diversitat de les nostres sexualitats.

Seguim i seguirem celebrant el privilegi de néixer dones i l’alegria de viure i habitar els nostres cossos.

Seguim i seguirem lliures i insubmises, rebels i amoroses, lluitadores pacífiques, diverses, riques, valentes, ……….Dones a la fi.

Totes, Juntes i Lliures, seguim i seguirem traçant el camí de la pau.

 

Xarxa de Dones feministes contra la violència – Ca la Dona. Ripoll 25 08002 Barcelona – prouagressionsalesdones@gmail.com

(Veure també el que escriu Maribel Nogué i Felip, ciutadana Dempeus, sobre la Violència Quotidiana )

 

 

 

Marta Selva contra la violència de gènere

Cada dia, més de 361 dones a tot l’estat denuncien ser objecte de la violència de gènere, i són cada vegada més els familiars que fan la denúncia. Marta Selva explica a TV3 que els agressors tendeixen a aïllar a la víctima, i recomana la implicació de les persones properes. Dissortadament, aquestes alertes no són sobreres, perquè segons el Ministeri d’Igualtat durant els mesos d’estiu augmenta el nombre d’agressions per violència de gènere com ho demostra l’elevat nombre de víctimes registrat en el mes juliol, però es sobretot en el mes que estem, l’agost, on es registren més casos de violència de gènere. (Clicka sobre la imatge si vols veure el reportatge de TV3.)

Només fins al juny ja havien mort a tot l’estat 33 dones, i a Catalunya sis, a mans de les seves parelles o exparelles, i encara està massa extesa la suposada justificació de que un home pot agredir a una dona si aquesta ha pensat separar-se. Per donar més arguments recomanem llegir també la notícia d’un treball de l’amiga Carme Borrell publicat fa pocs mesos a DEMPEUS per la salut pública relacionant masclisme i salut mental, i tenint en compte l’àmbit laboral on també es pateix massa violència de gènere però que, dissortadament, queda molt més sovint en la invisibilitat. 

Per consultar amb més deteniment els resultats de la primera investigació que analitza la relació entre sexisme i salut (i en el que es denuncia que un 53,1% de les dones varen patir algun tipus de discriminació en el seu lloc de treball), podeu anar a: El machismo afecta la salud de las mujeres.

 

Serra Ramoneda denuncia el sexisme de la guerra

En un bitllet d’opinió, l’economista i professor de l’UAB fa una denúncia colpidora a El Periodico. Ell ha posat com a títol del seu text “La guerra de los sexos”. Jo crec que el que denúncia, sense paliatius, és molt més, i no li escauen coartades acadèmiques, encara que entenc que hagi volgut posar una certa distància a l’horror de la seva denúncia.

Antoni Serra Ramoneda ha d’estar molt indignat per esciure com escriu, i del que escriu. En concret, ens parla dels problemes del Pentàgon amb els seus exèrcits a Irak i Afganistan, tots dos escenaris d’alt risc, i segueix dient:

” Las unidades enviadas son mixtas, sin que haya distinción entre hombres y mujeres en la distribución de las tareas a realizar. Se cumple así la vieja aspiración de eliminar cualquier discriminación por sexo en el Ejército.
A causa de la imprecisa identificación del enemigo, estas unidades, a menudo destacadas en lugares remotos e inhóspitos, no mantienen contacto alguno con la población nativa. Sus integrantes viven en cotos cerrados autosuficientes, donde impera el aburrimiento y la tensión entre personas que, por su edad, están en la flor de la vida. Un caso reciente, el de la capitana Margaret White, ha puesto de manifiesto que las condiciones imperantes favorecen frecuentes abusos sexuales, al afirmar que se sentía más segura cuando era enviada en misión fuera del campamento que cuando tomaba una ducha en sus instalaciones.
De tal manera que la investigación del caso ha llevado a un miembro (en realidad miembra) del Congreso a sentenciar: «En Irak, es más probable que una mujer en nuestras Fuerzas Armadas sea violada por un compañero soldado que muerta por el fuego enemigo». El Pentágono busca los medios para reducir estas incidencias, solo denunciadas en el 10% de los casos.
La otra cara de la moneda es que se sancionará a las mujeres que, enviadas a estos escenarios, deban abandonarlos por estar embarazadas. Supongo que la sanción solo se aplicará cuando el estado resulte de unas relaciones consentidas. Si no, pagarían justas por pecadoras.”

 

La primera víctima de la violència de gènere del 2010

Llegeixo avui, amb tristesa, que Josefa R. Z, de 45 anys, ha estat la primera víctima de la violència de gènere a El Cuervo (Sevilla). Segons expliquen persones amigues i veïnes, la parella tenia múltiples discussions i s’havia separat en diverses ocasions.

No hi ha rès que excusi la mort de Josefa, però avui sabem que el seu home tenia reconeguda una invalidesa laboral des de feia anys, i segons algunes veïnes estava una «mica deprimit». La depressió també l’havia afectat a ella, ja que segons la gent propera a la parella,  gairebé no sortia de casa… Però, pel que sembla, ningú s’havia adonat que aquesta situació era, ja de per sí, socialment i personalment, malaltissa.

Els comentaristes de la notícia informen que ella mai havia denunciat que patís maltractaments ni havia sol·licitat tampoc atenció als serveis socials per a la dona… i acaben subtitulant, doncs, que  “la víctima, de 45 anys, no havia patit maltractament previ”.

No sé si les dones que llegeixin la notícia ho veuran amb els meus ulls, però per mi és evident que el maltractament hi era, s’hagi denunciat o no, i el que m’entristeix encara més és que la situació en que vivia aquesta parella necessitava ajuda i podia haver estat tractat per uns serveis socials que, o bé no existeixen, o bé prefereixen mirar cap a un altre costat.

Està molt bé que l’Institut Andalús de la Dona (IAM) reclami a les dones que pateixen situacions de maltractament que «no callin», però també és molt important que com a societat ens adonem de quan es sotmet a les persones a una situació límit. Repeteixo, rès no excusa la violència ni l’assassí. Però si fa temps que es coneix la correlació de crisi econòmica i increment de la violència de gènere… què es fa per detectar-la a la societat, per prevenir-la, per evitar-la?

Segurament el camí passa per aprofundir en el tractament de que lo privat és de fet, públic, i com a tal s’ha de tractar, i sobre tot, no caure en la superficialitat de dir que no hi havia maltractament quan el que no s’havia fet era cap denúncia expressa. Crec que el maltractament personal i social queda prou a la vista sols amb les quatre ratlles de les notícies que avui publiquen els diaris.

—
Ha escrit també sobre aquesta trista notícia en el seu bloc Inés Sabanés.

 

Dia Internacional contra la violència de gènere

Dia Internacional contra la violència envers  les dones

Esquerra Unida i Alternativa, aquest 25 de novembre, Dia internacional contra la violència envers les dones, vol expressar el seu rebuig contra la violència masclista i reafirmar el seu compromís de treballar per l’eradicació d’aquesta xacra social que afecta, encara avui en dia, moltes dones d’arreu del món.

 La violència masclista és una greu vulneració dels drets humans -tal i com ho va proclamar La Conferència de Drets Humans de Viena el 1993-, que té les seves arrels en una estructuració social desigual en les relacions entre home i dona.

 La violència contra les dones pot prendre moltes formes més enllà de la física. Pot ser també psicològica, sexual, econòmica, i es produeix en molts àmbits i espais, més enllà del de la pare­lla, com en els àmbits laboral, social, cultural i comunitari.

 Per a EUiA són molt preocupants les dades de la darrera enquesta sobre seguretat. Aquesta posa de manifest que continuen augmentant les denúncies i detencions per casos de violència masclista, la qual cosa indica una major conscienciació de les dones, però també es detecten més casos de menors amb comportaments de violència masclista.

 Per aquest motiu, EUiA creu necessari incrementar esforços en la prevenció de la violència mas­clista, sobretot entre els adolescents, amb campanyes com les que ja està fent el Govern català, però també avançant en la coeducació a les escoles, l’eliminació de les imatges sexistes en el mitjans de comunicació i en aconseguir la igualtat real entre homes i dones en el món laboral.

 A Catalunya varem aprovar la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista, que per a EUiA suposa un bon instrument per a lluitar contra aquesta xacra social. I creiem que, tot i l’ac­tual situació de crisi, és necessari destinar-hi tots els recursos suficients. Ara bé, som conscients que no combatrem la violència masclista només amb una llei. Són necessaris canvis culturals i socials en els quals no tingui cabuda la violència de gènere i això requereix la implicació del conjunt de la societat.

 Per a EUiA, una societat on persisteix la violència masclista envers les dones no és una societat plenament democràtica. Per tant cal realitzar canvis socials que equilibrin les relacions de po­der entre homes i dones. Volem construir una societat mes igualitària i justa en què el fet de ser dona no comporti cap tipus de discriminació.

 Des d’EUiA cridem a participar a les activitats organitzades per les entitats de dones arreu de Catalunya, així com a la manifestació i la concentració convocades per aquest 25 de novembre a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.

Barcelona, 25 de novembre de 2009

 Vist a euia.cat

 

Qui mana callar la violència de gènere?

<La violència és un problema dels homes que pateixen les dones”
Victoria Sau</

25 de novembre: Dia Internacional per l’Eliminació
de la Violència contra les Dones

El mateix dia he llegit a la premsa aquestes notícies:

“El Ministeri de Justícia saudita va recolzar ahir la controvertida sentència del Tribunal General del país que va condemnar una noia de 19 anys, violada per diversos homes, a sis mesos de presó i 200 fuetades. El tribunal va retirar, a més, la llicència i va citar per a una vista disciplinària l’advocat de la dona, Abdul Rahman al-Lahem, un defensor dels drets humans, per haver parlat amb els mitjans de comunicació per intentar ajudar la seva client.
La noia, que tenia 18 anys quan es van produir els fets, el 2006, era en un cotxe en companyia d’un estudiant a qui coneixia perquè tenia unes fotos seves que pretenia recuperar. Tots dos van ser atacats i ella va ser violada per set homes.
En la sentència, el tribunal argumenta que la noia no hauria estat atacada si no hagués incomplert la llei islàmica que regeix a l’Aràbia Saudita i que impedeix a una dona estar en companyia d’un home que no sigui el seu marit, pare, germà o fill.”
Y també:

“La joven rusa fallecida el pasado domingo en Alicante a causa de las heridas que le infligió su ex pareja había rechazado volver a salir con su presunto asesino cinco días antes en un programa de testimonios de Antena 3. (…) Ya en calidad de ex novio, el hombre, de 30 años, acudió al Diario de Patricia para intentar reconciliarse con ella y convencerla de que reanudaran su relación.
La joven se negó, pero, siempre según el diario alicantino, su ex pareja no aceptó la negativa y se presentó el domingo en su domicilio, junto a la plaza de Santa Teresa de Alicante, donde ella vivía con su hijo de dos años. Tras una fuerte discusión, la mujer fue apuñalada en el cuello. El lunes por la mañana fallecía en el Hospital General de Alicante, debido a la gravedad de las lesiones.”

Del MANIFEST DE CC.OO:

“CCOO de Catalunya condemna (…)la violència exercida a qualsevol lloc del món, tolerada o justificada per conflictes armats i els integrismes culturals o religiosos, i insta les autoritats i organismes polítics a combatre-la actuant contra la feminització de la pobresa, la immigració i el tràfic de persones amb l’única finalitat de l’explotació sexual.
Una violència malauradament encara present en les nostres societats i que ens obliga a esmerçar tots els esforços,tots els recursos i totes les voluntats per assolir la seva eradicació.
(…)
La violència contra les dones està vinculada al desequilibri en les relacions de poder entre els sexes en els àmbits social,econòmic, religiós i polític, a pesar de tots els esforços de les legislacions a favor de la igualtat. Constitueix un atemptat contra el dret a la vida, a la seguretat, a la llibertat, a la dignitat i a la integritat
física i psíquica de les dones, i tot això comporta, per tant, un obstacle per al desenvolupament d’una societat democràtica.
La violència que pateixen les donescomprèn quatre modalitats, que van
des de l’agressió física —amb resultat de mort en moltes ocasions—, la violència sexual, la psicològica i l’econòmica.
Cal reconèixer la gravetat d’aquest fenomen estructurat i globalitzat —desigualtat en les relacions de poder entre homes i dones que s’exerceix a tot arreu del món—, que expressa la discriminació sexual existent i es transmet per mitjà de models i pautes culturals que implícitament toleren i fomenten la violència(…)”

Hauríem de preguntar-nos més que mai:

Per qué ningú s’ha aixecat mai aïrat d’una taula per fer callar la violència de gènere?