XII Congrés del PCC

Amb el lema “Comunistes, avui” hem celebrat un Congrés en temps difícils. Però era un Congrés que calia, que s’havia de fer… i que s’ha tancat de manera satisfactòria, en la companyia de la Neus Català i de bons amics i amigues del PCE, com la camarada Maite Mola, i el camarada Carapinha del Partido Comunista Portuguès, i una delegació de Palestina, del PCF,  i altres delegacions de partits germans, i dels sindicats CC.OO., de la UGT., i més delegacions dels partits presents a Esquerra Unida i Alternativa i del govern d’Entesa i de Progrés de Catalunya.

Aquest Congrés ha acabat escollint una nova direcció i un nou Secretari General: en Joan Josep Nuet.

Hi haurà temps per valoracions i, sobre tot, per fer realitat moltes esperances que rebroten, tant de bo, desprès d’aquest cap de setmana. En qualsevol cas, pel que a mi fa, m’ha agradat de manera especial que el nou Secretari General acabés el seu discurs amb el poema L’Escamot, de Joan Salvat-Papasseit, i que diu:

DIVISA

Fem l’escamot dels qui mai no reculen
i sols un bes els pot fer presoners,

fem l’escamot dels qui trenquen les reixes
i no els fa caure sinó un altre bes.

Fem l’escamot dels soldats d’avantguarda:
el primer bes que se’ns doni als primers.

Els sentiments i la bona poesia no poden estar renyits, de cap de les maneres, amb la vida i la lluita de les persones que es senten comunistes. Agraeixo, doncs, el record del poeta obrer de la Catalunya de principis del segle XX. I com que segurament no ho podreu llegir a cap diari, ni sentir-ho a cap ràdio, ni veure-ho a cap televisió, us diré que el crit que més alt ha sonat en aquesta clausura ha estat el de

Visca la classe treballadora!

Visca el PCC!

Visca Catalunya!