RSS

Marie-Monique Robin: contra Monsanto i el menjar “light”

24 març

Una magnífica entrevista que va sortir al Periódico de Catalunya amb Marie-Monique Robin, desprès de que a  l’Institut Francès, es projectès el documental El Món Segons Monsanto. La gran afluència de públic demostra fins a quin punt la gent, a Catalunya –i no sols– està preocupada  pels transgènics agrícoles

En el debat, com a l’entrevista,  Marie-Monique  Robin “es va presentar com a filla de pagesos i va descriure les conseqüències derivades de la Revolució Verda,  tant econòmiques com de salut, a la seva família i la gran decepció que han suposat pel camp  les promeses de la indústria. També va desemmascarar les pràctiques habituals de la corporació Monsanto, com a exemple del que la indústria agroalimentària està portant a terme al món: monopoli, patentabilitat de la vida, falses promeses, contaminació. I va dir que a Espanya calia molta feina de conscienciació, degut a  què és el principal país de la UE amb grans quantitats de transgènics al camp, i a on hi ha més desinformació entre la  població.

logo-som-lo-ksembrem.jpg Recordem que al juliol PSC I CiU  no els va interessar debatre el tema dels transgènics agrícoles  a la cambra catalana, i van rebutjar la proposta de llei popular  portada per Som lo que Sembrem i recolzada amb més de 100 000 signatures, afavorint així a les grans empreses del sector com Monsanto, propietària del MON 810 que es conrea a Catalunya. 

Marie-Monique Robin: «El menjar ‘light’ porta aspartam, un verí»

El 2008 va desemmascarar al documental ‘El mundo según Monsanto’ la multinacional de les llavors transgèniques. Segueix investigant el que mengem i encara està més alarmada.

 Foto: CARLOS MONTAÑÉS
Foto: CARLOS MONTAÑÉS
NÚRIA NAVARRO

L’obsessiona el que mengem, entre altres coses perquè és filla de pagesos de Gourgé, un poble pròxim a Poitiers (França), però també perquè té tres filles a les quals no vol «enverinar». Amb una cinquantena de reportatges en el seu expedient, entre els més reconeguts figura el documental sobre Monsanto, produït per la cadena Arte, que aquesta setmana es va tornar a projectar a l’Institut Francès de Barcelona. (Península n’ha editat la versió llibre).
–No s’ha demostrat que els transgènics siguin nocius.
–No s’ha pogut. El doctor Arped Pusztai, de l’Institut Rowett, d’Aberdeen, va descobrir que les rates alimentades amb patata transgènica van desenvolupar defectes al sistema immunològic. ¡Van desmantellar el laboratori! Va passar una cosa semblant amb Manuela Malatesta, a Itàlia, que estudiava la soja transgènica.

–El seu demonitzat Monsanto sí que ha fet estudis.
–Són estudis realitzats durant tres mesos, un termini adequat per valorar la toxicitat aguda. Però per mesurar la toxicitat crònica s’hi ha de dedicar almenys dos anys de feina i 10 milions d’euros. Tot i així, Europa està en contra dels transgènics, excepte Espanya.

–¿Per què Espanya és diferent?
–Com es pot dir per no ofendre…

–Deixi-ho anar.
–Espanya es troba en una situació similar a la de França fa 30 anys, quan va arribar l’anomenada revolució verda. La modernitat per a vostès és important, i creuen que és modern l’ús de transgènics.

–Estem endarrerits, vaja.
–Diguem que la preocupació mediambiental que sacseja França i Alemanya aquí no hi ha arribat. Ara treballo en la relació entre l’exposició a productes químics que entren en la cadena alimentària (herbicides, pesticides, plàstics, additius) i el càncer, l’esterilitat, el Parkinson, l’obesitat… ¡Està totalment confirmada! I Espanya és el país amb més càncer de testicles associat als pesticides.

–Vist el panorama, ¿vostè què no es fica a la boca?
–Una cola light, per exemple. A tot el menjar light, des dels iogurts fins al xiclet sense sucre, hi ha aspartam, que és un autèntic verí. S’ha demostrat que en animals provoca leucèmia i tumors cerebrals.

–Més troballes per no dormir.
–S’han d’evitar envasos que continguin bisfenol A, una hormona sintètica que s’injecta al plàstic per endurir-lo. El seu ús és freqüent en biberons, ampolles d’aigua, carmanyoles, a l’interior de les llaunes de blat de moro… ¡D’aquí un any se’n parlarà molt d’aquesta molècula! És un pertorbador endocrí perillós, en especial per a les embarassades.

–¿Perillós fins a quin punt?
–Els residus de l’hormona sintètica travessen la placenta –que no és la barrera inexpugnable que crèiem– i el fetus les absorbeix. Durant la formació dels òrgans, l’hormona sintètica usurpa el lloc de les naturals, i activa el creixement, però malament. De manera que el nen neix bé, però a la llarga pateix càncer, obesitat, diabetis. I també hi ha els herbicides…
–No sé si preguntar-li més.
– Després de la segona guerra mundial es van posar al mercat uns 80.000 productes químics . A Espanya, el franquisme va funcionar com a barrera protectora; però la resta de països va abraçar amb alegria la vida moderna. No va ser fins a finals dels 50 quan toxicòlegs de l’OMS van començar a estudiar additius i pesticides i van traçar el codi alimentari.

–La dosi fa el verí.
–Això ho va dir Paracels al segle XVI, i en funció d’aquesta premissa es va traçar la reglamentació de químics. Però ara sabem que les hormones sintètiques actuen a un nivell que no s’havia testat mai. Pot ser que amb un no passi res i amb una mil·lèsima resulti letal. A més a més, dels 80.000 productes químics només se n’ha estudiat un 8%. Els toxicòlegs han de treballar en un altre paradigma.

–I mentrestant, ¿què fem?
–Repensar-ho tot. El 90% de les malalties cròniques estan lligades al medi ambient i a l’estil de vida tòxic que portem. El director de l’Agència Internacional d’Investigació sobre el Càncer de Lió diu que en els últims 20 anys s’ha duplicat el càncer. A l’Índia gairebé no hi ha càncers, perquè no mengen escombraries, no consumeixen en plàstic, no fan servir pesticides (excepte al Panjab).

–Siguem positius. ¿Què mengem?
–¡Només orgànic!

–¿Tot això no és un passatemps de rics? ¿Un substitut ideològic?
–Hi ha massa dades científiques que demostren el que dic.

–El menjar orgànic és més car.
–No es calcula mai el preu real de l’agricultura intensiva. L’equip és car, el terra mor a base de fertilitzants, i després hi ha les llavors, el transport, l’impacte en el medi ambient. Des de fa poc el Banque Agricole, reticent a tot això, aposta fort pels agricultors orgànics. Miri, vostè i jo estem acabades, però no hem d’hipotecar les generacions futures.

Més informació a:

DOSSIER DE PREMSA MARIE.pdf

Nota de Premsa Marie.pdf


Font: Som Lo Que Sembrem

Dempeus per la salut pública

 
Deixa un comentari

Publicat per a 24 Març 2010 in Salut

 

Etiquetes: , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
A %d bloguers els agrada això: