RSS

Invitació a la suma “Per una Nova Cultura de la Salut”

22 juny

En una trobada magnífica de continguts, amb més de 30 organitzacions inscrites i aportacions personals de gran vàlua, aquestes són les línees mestres del Manifest per una Nova Cultura de la Salut que esperem poder seguir desenvolupant amb les contribucions, arguments i experiències de tots els col.lectius que s’hi sumin.

“La salud es un asunto social, económico, y político, y sobre todo es un derecho humano fundamental. La desigualdad, pobreza, explotación, violencia e injusticia están en la raíz de la mala salud y de las muertes de los pobres y marginados. La salud para todos significa que los intereses de los poderosos tienen que ser cuestionados/disputados, que la globalización tiene que ser cuestionada, y que las prioridades políticas y económicas tienen que ser cambiadas drásticamente.”
Declaración para la Salud de los Pueblos (Bangladesh, 2000)

Introducció:

Les organitzacions i persones reunides avui, 22 de juny del 2011, al Caixa Fòrum de Barcelona, en la Convenció per una Nova Cultura de la Salut, declarem la nostra voluntat de recuperar la concepció global dels antics metges salubristes catalans que varen donar una impronta social a l’exercici de la seva professió a Catalunya, que varen ajudar a enderrocar muralles i humanitzar una indústria naixent, que varen considerar la salut pública, tot just entesa com a tal, com una manera de viure que tenia molt a veure amb el medi, les relacions socials i personals i les necessitats humanes i col•lectives de cada època.
Nosaltres, entenem ara que no és de cap manera saludable viure en una societat on l’economia mana sobre la política. No és bo per la salut que organismes supranacionals que ningú ha escollit (FMI, BM, OMC) i els interessos privats d’empreses multinacionals, d’indústries químiques i farmacèutiques i institucions financeres que fomenten l’atur en retallar els crèdits a les petites i mitjanes empreses, s’apropiïn del finançament dels serveis públics i deixin a tants treballadors i treballadores sense casa –si no ho impedim. Les privatitzacions, les retallades, el menysteniment dels drets, tenen clarament biaix de gènere i de classe, desestructuren la nostra societat i estan preparant el camí a unes noves formes d’explotació, marginació i infelicitat de les persones, estant fomentant una societat individualista, cruel, on sols el patiment és compartit i de la que es vol erradicar la solidaritat amb un nou autoritarisme i menysteniment per l’ésser humà (especialmente per als més dèbils) que sols poden fer germinar les llavors del feixisme.
No és bo per la salut que les persones, el medi, la qualitat de vida, les necessàries relacions de suport, participació social i la cultura, siguin mercaderia. I amb la mateixa força volem dir que la salut no pot ser moneda de canvi per als guanys d’uns pocs, i que ens mereixem una societat millor. Per això, avui, des d’aquí, les persones i organitzacions reunides, ens comprometem a treballar per a desenvolupar aquests 9 eixos fonamentals per a la construcció d’una nova cultura de la salut per tornar el poder a la política en el sentit més noble i evitar que sigui el sector privat de salut i sense un transparent i efectiu control democràtic, el que dicti els objectius de salut tant per les localitats com per Catalunya, l’Estat i la Unió Europea.

Eixos de la Nova Cultura de la Salut:

1) Desmercantilitzar la salut pública i l’atenció sanitària del control privat i la influència del neoliberalisme i el complex industrial biomèdic-farmacèutic. En aquest sentit, rebutjar tant les propostes de retalls de salaris del personal com de plantilla, propostes de copagament, etc., que, en la pràctica, redueixen les prestacions que reben els pacients i que tenen per objectiu real potenciar un sistema públic amb doble llista d’espera (una lenta i precària per les classes populars i un altre accelerada i diligent pels que es paguin també una assegurança privada).
2) Desbiomedicalizar la salut proposant avenços en l’educació, la prevenció, l’ humanització i l’atenció de la salut a través d’una integració entre el biològic, el psicològic i el social, en una visió integral de la salut .
3) Integrar l’atenció sanitària dins de la salut pública fent un èmfasi especial en la prevenció primària de la malaltia i la promoció de la salut. Per això és imprescindible fer pedagogia activa dels determinants socials de la salut i de l’equitat en salut; potenciar l’equitat en salut és també potenciar una societat de persones més iguals, en una societat més justa.
4) Vigilar i proposar polítiques per canviar els principals Determinants de la salut i de l’equitat, com recomana la Comissió de Determinants de Salut.
Avui és més clar que mai que han de ser les polítiques sorgides des de les persones, els seus drets i les seves necessitats, les que marquin les polítiques de salut. En aquest sentit, una societat excloent, amb una taxa mitjana d’atur del 20% de la població, que arriba al 40% en la població menor de 25 anys, és un element de desigualtat i una atemptat a la salut pública de primer ordre.
5) Cal aconseguir que el lema de salut en totes les polítiques sigui més útil que mai, i això vol dir fer possibles les mesures que satisfacin els drets i les necessitats, amb la seva avaluació relativament constant. Si la política plantejada pot afectar negativament a la salut o incrementar les desigualtats s’ha de desestimar i impulsar-ne d’altres que afavoreixin la millora de la salut entesa de forma global.
6) Cal explicar què és l’ EQUITAT en salut, i per què l’equitat pot no correspondre’s amb el que està escrit o el que sembla més igualitari. No és just ni permet arribar a la igualtat tractar de manera iguali els desiguals…
7) Cal fer èmfasi en la figura del treballador/a social, que juntament amb els metges i metgesses d’atenció primària constitueixen una figura de proximitat estretament amb contacte amb els sectors més dèbils de la nostra societat, on cal esmerçar més solidaritat i tota l’ajuda necessària, especialment pels col•lectius més vulnerables.
8 ) Promoure el reconeixement del paper imprescindible que han de jugar els agents educatius (escola formal i no formal) en la promoció de la salut de la comunitat. El seu acompanyament en el desenvolupament de coneixements, habilitats i actituds de les persones, així com la situació de proximitat quotidiana que els permet conèixer els contextos socioeconòmiques d’infants, joves i famílies; situa als agents educatius com a elements claus en la promoció de models de vida i entorns físics i psicosocials saludables.
9) Democratitzar la salut pública i l’atenció sanitària amb participació de la població. La participació ciutadana millora la salut de la població de forma directa, per la mateixa acció i implicació de les persones, i indirecta, per l’impuls d’objectius que d’altra manera podrien no arribar mai a estar a l’agenda de les persones que fan les polítiques. La nova cultura de la salut entén que la participació ha de ser lliure i insurgent, amb veu pròpia, ha de crear un contrapoder fort, real, argumentat, amb propostes alternatives. Sols així té sentit parlar de participació de la societat civil.
Volem viure en una societat sana, equitativa, plenament democràtica i saludable, en harmonia, autonomia i solidaritat. Denunciem la fal•làcia de la col•laboració del sistema mixt, la injustícia de les privatitzacions, dels CO-REpagaments, de qualsevol intent de seguir fent el servei públic de salut subsidiari del sector privat. A Catalunya, exigim la retirada de la “llei òmnibus” i l’aprovació d’uns Pressupostos sense retallades dels serveis públics. Exigim a més, com un valor de salut fonamental, que els nostres nois i noies disposin d’un sistema d’ensenyament presidit per continguts i valors humanistes, i s’eduqui en la solidaritat i la llibertat, sense els perills reductors i empobridors del pensament únic.

Línees a desenvolupar en la Nova Cultura de la Salut:

La Nova Cultura de la Salut ha de reconèixer de manera especial la necessitat de treballar en el foment del present decàleg :
1.- DRETS DE LES DONES (on s’inclou la violència de gènere, el dret al propi cos, la denúncia front les mutilacions, però també les agressions psico-estètiques…)
2.- DRET ESPECÍFIC D’EMPARA de les persones més desvalgudes i maltractades que des de treball social i primària es descobreixen: (ancians, nens, persones amb problemes de salut mental i malalties cròniques, discapacitats, etc…)
3.- DRETS a combatre els RISCOS LABORALS i malalties derivades , tant com els perills relacionats amb els aliments, aigua, medi, etc. Entre els factors determinants socials de la salut a destacar assenyalem les condicions laborals, el fet d’estar a l’atur i tenir o no subsidi, els riscos que la precarització del treball i l’evolució del mercat laboral cada vegada més desregulat implica per la salut, les malalties mentals, el perill de suïcidi, els contaminants químics, l’exposició a l’amiant, … etc..
4.- DRET A NO EXPULSAR DELS DRETS LES MALALTIES EMERGENTS, mal ateses, insuficientment tractades o poc investigades. La fibromiàlgia, la síndrome de fatiga crònica i la sensibilitat química múltiple en són patologies que il.lustren aquesta legítima reivindicació.
5.- DRET A LLIURAR-NOS DE LES NOVES CONTAMINACIONS: A les tradicionals dificultats del llenguatge mèdic s’hi suma la contaminació d’un llenguatge invasiu i especialment nociu: el de la visió economicista predominant que interfereix no sols en la relació sinó en l’organització i concepció mateixa de l’acte sanitari.
6.- DRET A UN TRACTE (i contacte) HUMÀ: L’impacte de les noves tecnologies i sofisticació sanitàries han interferit també en la comunicació no verbal entre metge i pacient. Desapareix progressivament el “tracte” el “contacte humà” com a potent agent comunicador (en algunes cultures considerat fins i tot sanador) i les noves tecnologies hi ajuden, substituint en alguns casos la pantalla de l’ordinador pel rostre de la persona malalta.
7.- DRET A la prevenció i TENIR CURA DE LES NOVES SOBREDOSIS: Fem constar en concret l’abús d’informacions pseudotècniques i generadores de confusions, així com de l’abús d’un voluntariat quan aquest representa de fet que la societat com un tot s’escapoleix d’un dret social i econòmic, carregant sobre les dones, de nou, i organitzacions d’ajuda mútua, tasques sanitàries i de salut fonamentals.
8 – DRET A UN SISTEMA PÚBLIC DE SANITAT, l’únic que pot garantir l’equitat, universalitat i desmuntant el tòpic de la seva gratuïtat.
9.- DRET A QUE ELS IMPOSTOS FINANCIÏN EL SISTEMA PÚBLIC , a que el sistema públic no sigui subsidiari del privat i. En cas contrari, tornar a pagar el que hem finançat amb els nostres impostos incrementa la manca d’equitat, penalitza a les persones malaltes (cròniques) i les que tenen menys recursos.
10.- DRET A QUE ES DRETS DE SALUT DE LA CIUTADANIA no es condicionin per actituts por saluables com la culpabilització, ni l’enfrontament dels drets laborals amb els drets de ciutadania, ambdós legítims i en paral•lel.

Però a més, com ens recorden des de la OMS; la crida a l’acció ha de transcendir el sector de la salut i arribar a altres àrees com l’educació, el transport, l’ocupació, i fins i tot els marcs jurídic i judicial. En aquest sentit, amb el Consell Assessor de Salut Laboral de l’Ajuntament de Barcelona recuperat per l’amig i metge salubrista Ignasi Fina, afegim que perdre la feina té conseqüències sobre la salut de les persones, sobretot en l’esfera psicosocial. Hi ha evidència científica de que les prestacions econòmiques d’atur eviten o redueixen aquest efecte, de que l’impacte de l’atur sobre la salut mental no es redueix acceptant qualsevol tipus de feina i que la crisi econòmica incrementa les desigualtats en la salut segons la posició socio-econòmica. Les tendències de mortalitat de la U.E en els últims anys indiquen que els països poden evitar l’increment en les morts per suïcidi durant els períodes de crisi econòmica amb una despesa per càpita de 200 dòlars any i programes actius d’ocupació. En sentit contrari, les polítiques que disminueixin els ingressos de la gent gran augmentaran la pobresa, la dependència, deterioraran la seva salut, la qualitat de la seva alimentació i el seu nivell de participació social i activitat física.
Combatim la intoxicació del pensament únic i d’alguns mitjans sobre el sector de la salut, i les falses justificacions de les retallades i atemptats contra els serveis públics:

* No és cert que gastem massa en salut ni en sanitat .- a Catalunya s’inverteix menys recursos públics que a Espanya i menys que a la Unió Europea
* Amb el que s’ inverteix tenim un sistema públic de salut molt eficient i que volem preservar, conservar, millorar i defensar.
* La salut no és un negoci ni una mercaderia. Els serveis públics com la sanitat no són “gratuïts”, ja que ja els hem pre-pagat amb el nostre treball i els nostres impostos. No acceptem, doncs, co-pagar un servei públic, perquè això fora re-pagar.
* La sanitat pot ser pública (dret social), o privada (negoci i mercat), però la salut sempre és pública. El que diuen sistema de col•laboració públic-privat consisteix a desviar diners i recursos públics a beneficis privats.
* Les persones malaltes que requereixen atenció sanitària no es poden discriminar per papers ni per procedències. Els bacteris ataquen persones més fràgils i menys protegides, no a regulars o irregulars.
* Si calen recursos per la salut, que controlin els paradisos fiscals, el mercat negre i el frau fiscal, i que gravin les transaccions financeres internacionals i augmentin els impostos als més rics.
* ELS SERVEIS PÚBLICS han de ser prioritars i han de quedar preservats de la mercantilització, del negoci i de les retallades pressupostàries. Les inversions socials i les polítiques publiques tenen sempre un impacte en termes de salut.
* L’equitat en salut és la millor manera de mesurar la justícia social.

Estem d’acord amb la carta d’Ottawa que “La salut ha de formar part de l’ordre del dia de les persones responsables de l’elaboració dels programes polítics, en tots els sectors i a tots els nivells” i assumim com a pròpia l’afirmació que “La salut es crea i es viu en el marc de la vida quotidiana; en els centres d’ensenyament, de treball i de lleure”.

Nosaltres, reunits avui a Barcelona, considerem imprescindible construir aliances, treball i proposta conjunta entre ciutadania, professionals, organitzacions científiques i entitats socials, per una Nova Cultura de la Salut, per a garantir els Drets Humans i enfortir els valors d’autonomia i solidaritat. Per una vida més digna i un món millor.

A Barcelona, 22 de juny del 2011

NOTES: Aquesta Declaració fa seus els postulats de la Conferencia Internacional sobre Atención Primaria de Salud, Alma-Ata, URSS, 6-12 de setembre de 1978, de la primera Conferència Internacional sobre la Promoció de la Salut reunida a Ottawa el dia 21 de novembre de 1986 , de la Declaració del Mil•lenni de les Nacions Unides de l’any 2000 DECLARACIO DE BANGLADESH (2000) i de la Carta de Barcelona sobre salut i precarietat del 2007.

Més informació a Dempeus , a En cinco minutos i a La Ratera.

votar

 

Etiquetes: ,

2 responses to “Invitació a la suma “Per una Nova Cultura de la Salut”

  1. Retroenllaç: Bitacoras.com
  2. Olga

    23 Juny 2011 at 0:45

    Ha estat enriquidora la Jornada, per aprendre.

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: