RSS

EL DR. ESTAPÉ I LA CLASSE OBRERA

22 juny

1-de-maigipeg.jpegQuan hi ha tant d’intel•lectual llepafils que s’horroritza per la utilització del concepte “classe obrera”, el Dr. Estapé l’ha posat de forma reiterada en els títols dels seus articles. La darrera vegada ha estat avui mateix, al suplement Dinero de La Vanguardia on publica puntualment, cada diumenge, a la part inferior de la pàgina 8. El d’avui es titula, per a menys ambigüitats, “la classe obrera d’ahir i d’avui”, i sembla ben bé que el Dr. Estapé –des de León—s’hagi sumat a la campanya contra la directiva europea de les 65 hores.
En un viatge a través del temps, relaciona –de forma que pot resultar en certa manera inquietant per alguns lectors de La Vanguardia– les dades sobre la realitat de l´època que coneixem pels metges higiniestes Monlau i Salarich, amb La Gloriosa de 1854, sense deixar de recordar que Pedro Laín Entralgo ja hi va veure en aquesta Revolució una revolta contra la misèria del proletariat, cosa que no és d’estranyar si a les fàbriques tèxtils de Vic, en records de l’època, “el látigo colgaba muy cerca de cada telar”.
Ja en el segle XIX i seguint en les condicions de treball i vida de la classe obrera, ens explica una visita seva feta a Sabadell uns cinquanta anys enrera. I diu: “ Pues bien, observando junto al dueño de aquella industria las instalaciones, me llamó la atención, sobremanera, la prisa de centenares de obreros, todos con su granota, que corrían para enfundarse otras nuevas granotas…Visto el acelerado cambio de uniforme y de puesto, le pregunté al empresario de qué se trataba tanto movimiento. Sencillamente, me dijo, “los del segundo turno les llamo, despectivamente, los del turno del sueño”. Quise mayor explicación y la tuve: los dos turnos seguidos representaban 16 horas de trabajo ininterrumpido y, de este modo, redondeaban un salario que casi no les bastaba para ir y volver a Sabadell.”

Ara es podrien tranquil•litzar algunes consciències perquè aquesta duració de jornada queda reservada a la població immigrada.

Misèria en les condicions de vida de la classe obrera i jornada de treball fins a l’extenuació han anat massa vegades plegades a la història. I no hi són alienes les condicions i la repressió exercida a les persones treballadores immigrants, ja que des del moment en que entren en el mercat de treball, són també part indestriable de la “nostra” classe obrera.
La dinàmica d’explotació creixent, fins als camps de la vergonya, sols acaben quan lluites glorioses s’hi oposen. Per això l’article també queda obert quan el Dr. Estapé, fent un darrer salt en el temps, ens porta a fins fa ben pocs dies, al projecte de la CE per allargar la jornada laboral, que dinamita la vella norma “dels tres vuits” (8 hores de treball, 8 hores de lleure i 8 hores de son)… I acaba dient com aquell que rés: “Hay quien atribuye una gran parte del no de Irlanda a la oposición a este proyecto laboral…”

Em consta que dirigents importants del PSC-PSOE llegeixen cada setmana l’article del Dr. Estapé. M’agradaria de saber com aquesta setmana entomen el repte si entenen la classe obrera dels nostres dies tal com és, en la seva diversitat, i en la desesperada lluita d’una bona part d’homes i dones des de qualsevol continent que venen aquí per formar part, amb tots els papers que calguin –o sense papers– de la classe obrera de Catalunya .

 
 

Etiquetes: , , ,

One response to “EL DR. ESTAPÉ I LA CLASSE OBRERA

  1. Tribuna

    23 Juny 2008 at 11:20

    Hola,
    Creemos que esta noticia sobre las mujeres trabajadoras inmigrantes es de vuestro interés:
    http://www.tribunalatina.com/es/viewer.php?IDN=12365
    Saludos,
    Redacción Tribuna Latina

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: