Israel ha accedit, fa una hora, a permetre que entri ajuda humanitària a Gaza. L’alto al foc encara durarà dues hores més. Desprès, recomençarà l’horror.
Ara camions amb queviures i productes farmaceutics –corrent, corrent, que s’escolen els minuts– estan entrant a la Franja de Gaza. Els hospitals tornaran a tenir medicaments, els palestins alguna cosa per menjar i les criatures algunes fruites per agafar forces… Podran veure aigua sense haver-la de bullir (quan es pot, perquè també falta la llum i l’energia) i podran estar tres hores (de les que ja n’ha passat una) sense mirar al cel amb pànic, a l’aguait de les bombes més mortíferes. Ha fet bé el govern d’Israel accedint a fer un interval de 3 hores. Ja estaven aconseguint que tots els diaris i l’opinió pública els consideressin massa inhumans. També cal saber mesurar la manca de pietat davant els “media” i la comunitat internacional. El bombardajement de les escoles sota bandera de l’ONU, amb 60 morts entre la població civil, n’havia fet un gra massa!
Pregunta pertinent: Cada 600 morts palestins, dels quals 100 siguin criatures, equivaldran des d’ara a 3 hores més d’alto al foc i a entrades d’aliments i medecines?
Per a més informació, veure l’article de Publico, i el comentari de Javier Mesonero en el seu bloc Moscas en la Sopa.
LIBERTAD
7 gener 2009 at 20:01
Pues efectivamente,me ha llenado de angustia pensar que me alegro por el cese de bombas durante tres horas, que equivalen a 600 muertos.
Terrible.
Un fuerte abrazo.