RSS

Montserrat Lamarca DEMPEUS

24 febr.

montsedempeus2.jpg

(Resum de la intervenció de Montserrat Lamarca a la presentació de DEMPEUS.)

Quan l’Àngels Martínez Castells em va convidar a intervenir en aquest acte vaig pensar en una Conferència de Clausura del Master en Direcció de Serveis de la Salut de la Universitat Pública de Navarra que Ernest Lluch havia pronunciat en un any de crisi, 1993.

LES TRES DIFICULTATS DE LA GESTIÓ SANITÀRIA

Primer va fer referència a la situació de la Sanitat als EEUU i a Gran Bretanya:

Ja en temps de Hillary Clinton -1993- com a presidenta de la Comissió de la Reforma Sanitària es valorà molt positivament el sistema sanitari espanyol.

Al món occidental es deu al Regne Unit la instal•lació del primer Sistema Públic de salut compatible amb una economia de mercat. Malgrat l’intent de Margaret Thatcher de voler arribar a privatitzar la sanitat, no ha canviat res des del punt de vista qualitatiu. No s’han modificat els fonaments bàsics encara que hagin disminuït els fons dirigits a la Sanitat Pública i actualment els índexs sanitaris són importants i molt satisfactoris.

Els costos de la sanitat són de molt difícil conducció. Normalment, l’augment dels preus sanitaris que es registren a l’economia d’un país duplica l’IPC. Es pot observar si ens fixem en l’augment de les quotes de les companyies sanitàries privades.

Per què són tan elevats els costos en la sanitat?
1ª Els serveis sanitaris no estan sotmesos al mecanisme de regulació del mercat que existeix per a la majoria de productes. I no hi ha regulació de mercat perquè, entre altres coses, falta la unitat en els tres actes necessaris perquè sigui així: finançador, comprador i consumidor o usuari.

2ª La Sanitat és un dels sectors on hi ha més innovacions tècniques. A Espanya, al voltant del 46% de la investigació que es fa és sanitària. Aquesta innovació tecnòlogica rarament va acompanyada en Sanitat a una disminució de costos, però en un conjunt, les innovacions -que augmenten la qualitat d’una manera substancial- augmenten encara més els costos i l’administrador sanitari es troba en un dilema seriós. Quan hi ha menys mortaldat infantil ens trobem amb més població, i com més alt és el nivell de vida vivim més anys.

3ª La tercera dificultat és que en el món sanitari ens movem davant una situació una mica insòlita: cap país ha experimentat una situació en la qual la demanda hagi estat satisfeta: qualsevol oferta sanitària que es crea tindrà la seva corresponent demanda en el sistema..

Aquestes tres dificultats porten a camins difícils: no hi ha mecanismes de mercat per saber quina és la oferta que s’ha d’ampliar i per tant s’ha de fer amb criteris estrictament sanitaris meditats i confrontats amb motivacions econòmiques. Això condueix a que les tasques de planificació, reflexió i gestió adquireixen una gran relevància, però que problemes que en altres sectors els pot resoldre el mercat -per bé o per mal- no ho fa en el sector sanitari. A la meva manera d’entendre no hi ha mercat ni situacions autocorrectores que limitin costos, ni innovacions tecnològiques que els disminueixin.

El mercat no es pot planificar en el sector sanitari.

Quant hi ha crisi econòmica amb la consegüent caiguda d’ingressos pressupostaris s’ha de recordar que tenim una sanitat impossible de retallar, perquè tenim uns dels percentatges de participació al PIB més reduïts del món. Països que tenen un 9%, un 13% o un 14% poden reduïr, però aquí estem en uns bons índexs sanitaris amb percentatge al voltant d’un 6% que fa molt difícil que pugui admetre retalls. S’haurà de reduïr en altres sectors, però no en Sanitat. S’han de saber manejar amb el màxim rigor els pressupostos per arribar als màxims objectius sanitaris amb el convenciment d’haver lograt uns nivells de prestacions i de qualitat que no poden anar en retrocés sinó seguir avançant.

Ja que m’he referit a 3 dificultats, citaré 3 frases que Ernest Lluch havia dit sobre el tema de la Sanitat Pública:

L’endemà del día de l’aprovació de la Llei va dir al Dr. Estapé: Avui sí que he dormit tranquil!

A Espanya el fet de la prohibició de donar sang a canvi de diners va suposar un augment de les donacions.

El segle XXI serà el de cuidar, perquè el XX va ser el de curar.

 
Deixa un comentari

Publicat per a 24 febrer 2009 in Salut, Serveis Públics

 

Etiquetes: ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: