RSS

Joan Carles Gallego a TV3

07 ag.

jcgallego.jpgAcabo d’escoltar les declaracions del Secretari General de Comissions Obreres de Catalunya als Matins de TV3. Estic amb ell que, per als treballadors i treballadores, no és veritat –com afirma el president del Banc Central Europeu Jean Claude Trichet— que el pitjor de la crisi ja ha passat.  Gallego s’ha mantingut ferm en el NO abaratiment dels acomiadaments ni en la disminució de les quotes a la Seguretat Social. Té raò, a més, en la demagògia que representa aquesta petició i el mal que pot fer a les pensions futures: per a la majoria d’empreses de Catalunya, d’uns 10 treballadors, suposa un “estalvi” d’uns 300 euros l’any… I aconseguir aquest estalvi, i per aquesta via, no resol cap problema! En canvi, pot posar en precari tot el sistema de la seguretat social (i donar arguments per als que esperen amb candeletes la seva privatització).

Ha parlat d’expedients de crisi, de la oposició del sindicat a l’expedient de NISSAN, a la responsabilitat de l’empresa i de la Conselleria d’aprovar aquest gairebé frau de llei, i de la necessitat d’unir-se els treballadors i treballadores contra l’expedient i l’empresa responsable en lloc de caure en el parany de fomentar la desunió obrera... Hi estic d’acord. Sols una cosa no comparteixo de les opinions de Joan Carles Gallego. Quan ha parlat d’aquest darrers anys, abans la crisi, ha dit que els sindicats havien tingut un comportament responsable i s’havien limitat a”mantenir el poder de compra” dels treballadors i treballadores.  Crec sincerament que si els sindicats no entenen que un dels motius importants de la crisi és precisament no haver aconseguit augmentar les rendes salarials (impedint així uns beneficis del tot excessius que han anat a l’especulació en lloc de reinvertir-se a l’economia productiva) no podrem fer front amb garanties a la lluita i reivindicacions que caldrà portar al carrer, a les empreses i als Ministeris i Conselleries que calgui en una tardor que es presenta especialment difícil.

És a dir, que cal  adonar-se que no fer la feina reivindicativa pròpia dels sindicats per aconseguir una millor redistribució factorial de la renda entre capital i treball significa atiar el desenvolupament d’una crisi econòmica… que acaben pagant els treballadors i treballadores. Per tant, no va ser una actitud responsable la dels sindicats abans de la crisi cedir sense més els guanys de la productivitat i de la superexplotació als empresaris… I tampoc és ara una actitud responsable presumir de no haver fet la feina que com a Sindicats els tocava.  No haguessin evitat la crisi, naturalment! Però els treballadors i treballadores no tindrien tantes dificultats econòmiques i, sobre tot, estarien en millors condicions per fer front a una tardor de lluita i a una crisi especialment dura i injusta.

 
Deixa un comentari

Publicat per a 7 Agost 2009 in Economia crítica

 

Etiquetes: , , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
A %d bloguers els agrada això: