Bé per Cayo Lara, pel seu nerviosisme no amagat, per la seva honestedat que traspassava la càmara, per les mancances que no disimulava, pel seu entusiasme i la seva humiltat, pel seu tracte fratern amb qui li preguntava, fos qui fos, i per deixar ben clar ahir que existeix una esquerra no ensinistrada que es nega a fer de “coartada democràtica” dels poderosos.
Parlen també del tema els blocs dels companys Rafa Hortaleza
El blog de Manuel Ruda
Punts de Vista 
rafa hortaleza
22 Abril 2009 at 10:04
a mi también me gustó mucho por los mismos motivos
RGAlmazán
22 Abril 2009 at 11:34
Sí, estuvo muy bien. Como tú dices, sin poses, natural, nervioso en ciertos momentos, pero cercano y como una personal normal. Al contrario de la mayoría, que actúan con pose y de forma estudiada.
Salud y República
maleni
22 Abril 2009 at 12:57
Un poco rústico, pero tiene su morbo!
Mercè
24 Abril 2009 at 18:26
No el coneixía però en va donar l´imatge d´un polític honest, d´aquells que ja no es troben enlloc.
marisol brunet
25 Abril 2009 at 1:43
Estimada Ángels. No entenc aquest “per les mancances que no disimulava” de la teva entrada. A mi em va semblar un perfecte 10, en Cayo Lara. Es va posar el personal a la butxaca perquè totes les preguntes que li van plantejar ja se les portava ell fetes de casa, i de bon tros. És entranyable. I una cosa, perseguir el frau fiscal i establir un salari màxim professional no són més ni menys prioritaris que tombar d´una vegada aquest barbarisme electoral anomenat llei d´Hondt que imprimeix un llast d´injustícia flagrant en el sistema parlamentari. Jo, encara li hagués preguntat quin serà el dia que els nostres parlamentaris s´expressaran en qualsevol de les 4 llengües oficials d´aquesta nació, perqué el respecte a la llengua d´origen també rau agafant pols en un calaix, oi?
Un saludet
àngels
25 Abril 2009 at 7:45
Marisol, el que vull dir és que hi ha polítics –com comentaristes de tv– que fan veure que saben de tot, que no tenen nervis ni timidesa i que no reconeixen que hi ha coses que no saben. Cayo Lara no es va comportar així, i crec que per això ens va agradar d’una manera tant especial… reconeixer les mancances és no tenir por de demostrar que s’és humà.
marisol brunet
25 Abril 2009 at 16:15
Afirmatiu. I amb el plus afegit de fresc i nou, respecte als altres dos convidats que amb tots els respectes, no tenien l´estrebada d´un treballador més de a peu, entre la majoria del públic assistent. Tot un seguit de factors que van donar com a resultat una auténtica delícia televisiva. Quant als comentaristes de tv, Àngels, per un que n´hi hagi de bo en presentar-te la notícia tal com raja, noranta que fan el que poden per col.locarte-la de biaix, per produïr la controversia fàcil del més pur estil groguenc, etc. Aquest tipus de personatges, em recorden la peli Primera Plana, de Wilder, que em faig un tip de riure cada cop que la torno a veure.