Stacy Bannerman ha publicat un informe a truthout on explica que els efectes de vuit anys de guerra s’acumulen en les famílies de militars, i un nombre creixent de parelles de soldats pateixen estrès, depressió i tenen pensaments de suïcidi, sense aconseguir l’atenció sanitària que necessiten. Hi ha “una greu escassetat de serveis de salut mental, atenció a les famílies, sobretot perquè els centres de salut ja estan plens al màxim amb els soldats”, segons declara el psiquiatra de l’Exèrcit coronel Kris Peterson. (Army News Service, 13 d’octubre de 2009)
L’Exèrcit segueix de prop el repunt dels problemes de salut mental dels soldats, i està col • laborant amb l’Institut Nacional de Salut Mental a “l’estudi més gran de suïcidi i salut mental en els militars”. La qüestió és que els membres de la família de militars no estan inclosos en l’estudi, i sols aquest darrer mes de juliol dues dones varen morir per lesions auto-infligides.
Una de les dones tenia 40 anys i estava embarassada. Va trucar a emergències amenaçant de fer-se mal. Quan va arribar la policia, ja estava morta per una ferida d’arma de foc. (…) Fa gairebé tres anys, una altra dona de Fort Bragg es va suïcidar per enverinament de monòxid de carboni, en tancar-se ella i els seus fills petits al garatge amb el motor del cotxe en marxa. El seu marit, un tinent coronel de l’exèrcit, havia estat enviat a l’Iraq només dos mesos abans, just després del naixement de la filla de la parella. I el 2008, C. W., la dona d’un veterà de la guerra de l’Iraq, es va suïcidar pocs dies després de que el seu marit també s’haguès suïcidat. (…) Els suïcidis de les dones de militars en general no es fan públics, per la qual cosa es desconeix la magnitud del problema.
L’American Psychiatric Association va fer una enquesta entre els/les cònjuges de militars en actiu el 2008 i va concloure que un 40 per cent creu que la seva salut mental es veu afectada pel fet que la seva parella estigui en actiu a l’estranger. Aproximadament un 25 per cent va explicar que tenia problemes d’ insomni, ansietat i depressió. Altres símptomes i diagnòstics fets a una población semblant inclouen depressió, ansietat, insomni, trastorn d’adaptació, nerviosisme, mals de cap, disfòria i canvis en els hàbits d’alimentació. (Frankel, Snowden, i Nelson, 1992; Milgram & Bar, 1993; Fusta Scarville, 1995, et. Al) “Hi ha una gran quantitat d’investigacions que demostren que les parelles i els fills o filles pateixen d’estrès postraumàtic secundari “, explica Tom Berger, analista de problemes de salut mental dels veterans de la guerra del Vietnam.
Les investigacions sobre la salut mental de les esposes de veterans de guerra posen de relleu que els alts nivells d’angoixa, la pobra salut física i psicològica persisteixen durant tota la vida, i signifiquen un major aïllament social(…) De fet, els soldats reben formació per a preparar-se per al servei exterior, però els/les cònjuges no, i l’estigma que impedeix que les tropes busquin ajuda en serveis de salut mental afecta també a les seves parelles.
Stacy Bannerman és autora de When the War Came Home: The Inside Story of Reservists and the Families They Leave Behind, i pot llegir-se més del que ha escrit a http://: http://www.stacybannerman.com
Per a llegir-ne l’article sencer: truthout
Punts de Vista 