RSS

Defensem la salut pública: Vine a DEMPEUS!

22 gen.

privatizacion_de_la_sanidad2-421ef.jpg

ANTECEDENTS
El que s’anomena model sanitari català té el seu desplegament i suport en la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya ( LOSC ) de juliol de 1990, que va consolidar un model “mixt” i va crear la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP). L’any 1991 es crea el Servei Català de la Salut (CatSalut), com un ens adscrit al Departament de Salut responsable de garantir la prestació dels serveis sanitaris de cobertura pública a la ciutadania de Catalunya sense cap tipus de discriminació, ni de gènere, ni classe, ni lloc de procedència. Aquestes modificacions catalanes d’involució liberalitzadora van precedir el que desprès el PP privatitzarà i desregularà a tot l’ Estat espanyol mitjançant la Ley General de Sanidad de 15/97. Pel que fa a la U.E, van sorgint orientacions i propostes reiterades cap a un “mercat sanitari intern ” des de continguts en redaccions de Tractats i Directives diverses.

Desprès de 23 anys de depredació dels recursos sanitaris amb privatitzacions, externalitzacions, fallides econòmiques fraudulentes, models de gestió mercantilistes, mesures de suport a la privada, sotmetiment a les grans companyies asseguradores o mútues privades i a la indústria farmacèutica, la degradació del sistema públic conclou en un important dèficit públic en els serveis públics de salut … Malauradament aquesta tendència no ha estat encara corregida. Més de la meitat del pressupost sanitari de la Generalitat es segueix derivant a concerts, consorcis i entitats de caràcter privat o mixta.

SITUACIÓ ACTUAL
sicko.jpgConstatem, amb preocupació, com en aquests darrers temps sorgeixen una sèrie d’iniciatives patrocinades i promogudes des de diverses instàncies que, amb el pretexta de “modernitzar” i fer “sostenible” el Sistema Nacional de Salut de Catalunya, reclamen noves aportacions econòmiques per part de la ciutadania, que passa a ser considerada com a “client”. És el que es coneix com a “co-pagaments”, o noves taxes, o limitacions de la cartera de serveis. Es dona prioritat a una suposada gestió “eficaç i actual” i de “mercat” per damunt de la satisfacció dels drets democràtics, econòmics i socials.
En situació de crisi econòmica es retallen les despeses sanitàries mentre s’aboquen xifres astronòmiques de diners públics a la banca privada. Es reiteren els vells arguments de que no hi ha prou diners per sanitat i que cal posar uns “límits” a la despesa. Es culpabilitza la ciutadania de la despesa sanitària pública per tal de vèncer les resistències cap a un “RE-pagament” i se la dirigeix cap a asseguradores i cobertures privades. En aquest sentit, veiem amb inquietud com es vol imposar com a fet consumat una mena de “Pacte Apolític”, suposadament “tècnic” i “neutral” que obriria camí a la mercantilització de tot el sector…quan aquestes polítiques neoliberals estan demostrant el seu fracàs per tot arreu.

EL DRET LA SALUT
Ens reafirmem en la concepció de la Salut com una categoria superior a la simple atenció en sanitat: la salut va molt més enllà de l’absència de malaltia i es considera “un estat complet de benestar físic, mental i social”. Podem afirmar que les causes de les malalties que més ens afecten es deuen a un tipus de “progrés” que ens ha estat imposat i que provoca desigualtats, accidents diversos, malalties cardiovasculars, malalties canceroses, problemes de salut mental, envelliment, etc… no hi ha dubte de que la majoria de causes de la NO-salut depenen de qüestions laborals, culturals, econòmiques, de gènere i ambientals. Nosaltres defensem que la salut individual només pot abordar-se de forma col•lectiva i social. Emmalaltim, o no, en funció de com vivim i de les condicions econòmiques i psico- socials de la nostra vida que produiran sovint més malaltia, o més salut, que la pròpia condició biològica i individual.
Entenem aquest concepte de salut en sentit positiu, no en contraposició al concepte de malaltia. La Salut és aquella manera de viure autònoma, joiosa, plena, solidària i harmònica amb un mateix/a, la resta de persones i amb l’entorn. És una eina necessària per a la promoció de la persona en el pla personal i social, directament vinculada amb les condicions de vida, relació i de treball.
De cap manera hem de pagar l’actual crisi econòmica amb reduccions de salaris ni de serveis públics. No som els responsables de la crisi. Ara més que mai, els governs han d’invertir en prestacions i en suports socials. I a Catalunya, és molt discutible “com” i “quan”gastem, – seguim per sota de les aportacions de la U.E.-15-. Disposem d’un finançament insuficient i a més el gastem erròniament. Cal anar a un important increment relatiu de la protecció, prevenció i la promoció de la salut.
La participació ciutadana organitzada és l’altra agent socio- sanitari imprescindible. Necessitem més que mai l’articulació d’un moviment transversal i unitari de les organitzacions, de les xarxes ciutadanes, de les associacions polítiques, sindicals i veïnals per a defensar el caràcter públic, universal, de qualitat, integral, solidari i equitatiu del Sistema Nacional de Salut. El dret a la protecció de la salut per a tota la ciutadania és un dels drets fonamentals de qualsevol estat democràtic.

metges1.jpg

DEFENSEM LA SALUT PÚBLICA
Ens pronunciem en defensa del Sistema Nacional de Salut en tot el seu caràcter conquerit: públic, universal, de qualitat, integral, solidari i d’equitat garantida. Considerem igualment que el seu objectiu irrenunciable és el de donar la cobertura i serveis per garantir el dret constitucional de la ciutadania a la protecció de la salut, sense discriminació de cap tipus. I no solament en la vessant reparadora o curativa sinó també, com hem dit, en les accions de prevenció, i promoció de salut. Ens orientem a promoure la reflexió col•lectiva , generar debats, i cercar sinergies en favor de l’acció cívica i política per una mobilització social. Tres dels àmbits en els que inicialment ens proposem treballar són:

1.- La defensa del caràcter PÚBLIC dels sistema nacional de salut. En forma argumentada i sostinguda des del rigor científic i de l’ interès col•lectiu, la bondat social, la justícia política i la oportunitat del moment. Sense “híbrids- mixts” ni fórmules parasitàries, sempre orientades cap al benefici final del mercat, i que suposarien una pèrdua greu d’universalitat i d’ equitat.

2.- Participació social, “empoderament” i co- decisió, incorporant el gran ventall de potencialitat de la xarxa de societat civil organitzada, les associacions i grups d’ajuda. La salut, naturalment pública, per essència i concepció, només ho serà si incorpora realment aquests agents socials.

3.- Abordatge interdisciplinari i de qualitat de les noves patologies emergents (o les poc usuals, mal anomenades “rares”) sotmeses a un tracte injust per a ser incorporades dins el sistema d’atenció sanitari i de cobertura econòmica i social, malgrat una prevalença i/o severitat inqüestionables. La reivindicació per atendre dignament la salut mental o la recent experiència participativa i mobilitzadora de la ILP per la Fibromiàlgia i la Síndrome de Fatiga Crònica en són exemples paradigmàtics i que cal acabar de reeixir.

Amb el nostre manifest fem també una crida oberta a tots aquells grups, col•lectius o persones que ja treballen per aquests objectius a fi de generar una necessària i urgent mobilització social i política reivindicativa.

Articles relacionats més recents: Ha nascut DEMPEUS!!!
Plataforma familiars FM-SFC
Un Pressupost amb defectes congènits
Geli i Güemes contra les persones pensionistes?
Clara Valverde sobre el test VIH en las farmacias

 
1 comentari

Publicat per a 22 gener 2009 in Salut

 

Etiquetes: ,

One response to “Defensem la salut pública: Vine a DEMPEUS!

  1. POCHOLO

    22 gener 2009 at 12:00

    Inevitablemente, ciudadanos y profesionales de la sanidad pública debemos organizarnos para intentar parar e intentar revertir la privatización de la salut que patrocinan estos políticos insensibles e insensatos que nos gobiernan. El caso de Marina Geli es bochornoso y más sabiendo que ella es una doctora y para más inri que es una doctora de ideología presuntamente socialista. La salud no es un negocio y si falta dinero se pone, ponerlo sólo es una cuestión política como dárselo o prestárselo a los banqueros; depende de que prioridades tengamos haremos lo uno o lo otro. Por ejemplo, el catedrático Vicens Navarro sostiene que la inversión pública en sanidad sería una excelente fuente de empleo en esta recesión.

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: