Dones contra la xenofòbia

Tenien que ser les dones (en aquest cas, les d’Igualada) les que havien de denunciar amb arguments, valentia i humor, l’actitud racista, incívica i inhumana d’uns quants elements que s’apleguen entorn de la Plataforma x Catalunya. Ja el juny de l’any passat ho varen aconseguir donant una lliçó de ciutadania que ha donat la volta al món, i avui, estic segura, tornaran a deixar en ridícul els talibans de l’odi ultranacionalista, de la xenofòbia més perillosa.

La “ciutadana Dempeus” Maribel Nogué ens avisa d’aquesta nova befa que els neo-feixistes de PxC des han anunciat per avui, divendres, sota la forma ja clàssica de recollida d’aliments “pels de casa” al Barri de Fàtima d’Igualada, oferint a canvi –i com a reclam- “pa amb pernil” (tan del segle XVI com són) com a forma d’excloure (o fer exorcisme, amb les seves escasses neurones medievals) i de forma ben visible a totes les persones que professen la religió musulmana i per tant no mengen porc. El sarcasme és que ho consideren “una Festa de la Solidaritat” tot i que no poden estar més lluny ni del concepte ni de la pràctica solidària.

I segueix explicant la Maribel Nogué que no és la primera vegada que el PxC es troba amb una resposta per part de qui considera que les seves “paradetes” atempten contra els drets humans i la dignitat de les persones. Ja al mes de juny, a iniciativa de la Fundació SocioCultural ATLAS, un grup de persones (moltes d’elles nouvingudes i bàsicament dones) feien la seva aportació solidària -i sense discriminació- a la parada instal.lada a l’exterior del Mercat de la Masuca i presidida pel Secretari General d’aquesta formació política i regidor a l’Ajuntament d’Igualada Robert Hernando. Aquests fets varen quedar enregistrats en un vídeo que ha aconseguit que el compartissin milers de persones demòcrates i solidàries de debò a tot el món:

És cert que els efectes de la crisi-estafa colpegen fortament la vida de moltes persones: la gran pèrdua de llocs de treball que s’ha produït els darrers temps, l’abocament massiu a un atur que despenja del mercat de treball ingents col·lectius de persones expulsades en una edat massa gran per trobar feina i massa jove per poder jubilar-se dignament, l’èxode obligat de joves que han estudiat i que s’han de buscar la vida a d’altres indrets, la pèrdua generalitzada d’un nivell salarial que volen reduir fins i tot per sota del Salari Mínim Interprofessional, les retallades en educació (sobretot la gradual eliminació de les Escoles Bressol, beques i ajuts de menjador), la promoció de la sanitat privada en detriment de la pública, la reducció d’ajuts a la dependència i d’altres prestacions socials, han fet que els índex de pobresa s’hagin incrementat fins a extrems humiliants per qualsevol societat que es vulgui situar en el mapa com a independent i entre les més avançades. Però també és cert que la pobresa no distingeix per raons d’origen: hi ha persones necessitades procedents de totes les classes socials, cultures i religions. Les persones que treballen en organitzacions d’ajut, tant les que ho fan des de la vessant professional a través de les institucions com les que hi dediquen el seu temps des del voluntariat, ho palpen cada dia, i rubriquen la dramàtica situació que viuen moltes famílies. El que passa és que la seva feina es multiplica mentre que els recursos institucionals es redueixen, no podent arribar a tot arreu havent de dir sovint – i amb impotència- que no.

I ara, explica la Maribel, se’ns ve a sobre una nova vexació: Per rebre ajut, caldrà un carnet de pobre. Perquè ens han dut a una societat on obliguen gairebé a rivalitzar entre pobres de solemnitat i pobres que no arriben a final de mes, tant per poder pagar els subministres bàsics (energia, aigua o el mateix habitatge) o simplement per alimentar la seva gent.

Estic d’acord amb la companya Nogué que aquestes polítiques que pretenen institucionalitzar la pobresa són un pecat: les situacions de pobresa han de ser sobrevingudes només de forma puntual, mai poden esdevenir cròniques i mantenir-se estructuralment en una societat que tingui una mica de respecte per sí mateixa. És la cara més hipòcrita de la solidaritat, la que està basada en una mala entesa “caritat cristiana” que, pagant un cert delme, té la consciència neta per continuar mantenint un privilegi basat en la injustícia. Cal ajut i suport, sí, però cal –alhora- denunciar les injustícies i els seus responsables promovent polítiques.

“La solidaritat és la tendresa dels pobles”, han deixat escrit els pobles germans de llationoamèrica, per això la campanya “Primer els de casa” que promou PxC és especialment insultant i atempta contra els drets fonamentals, consagrats -entre d’altres- per l’article 14 de la Constitució espanyola (la igualtat davant la llei sense que pugui prevaler cap discriminació per raons de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevulla altra condició o circumstància personal o social) per la que es regeix la democràcia que tenim i que se’n valen per proclamar valors absolutament contraris.

Per tot plegat, també avui, a Igualada, les dones diran NO a la confrontació per raons de cultura o religió, i barreran el pas a qui vol confrontar-nos fins i tot en la pobresa per raons de religió. Los dones no permeterem cap actitud que doni a la solidaritat un sentit pervers, i menys des d’una actitud paternalista que pretén donar solucions emmetzinades.

Si vols saber-ne més de la Maribel i el que pensa, pots escriure-la a : maribelanoia@gmail.com