RSS

La crisi des d’una perspectiva de gènere

20 gen.

Encara és aviat per poder copsar amb estadístiques suficientment explicatives els efectes de la crisi econòmica i financera sobre la situació laboral de les dones. A més del fet del retard amb el que es recullen i es poden comparar dades significatives, cal tenir present el fet que el treball remunerat de les dones és encara molt més submergit que el dels homes, i per tant és més difícil de poder valorar amb xifres oficials el seu impacte real.

ATUR
Una de les conseqüències de la crisi és l’augment de l’atur. Per les característiques concretes de la crisi que ens afecta, l’atur sembla estar afectant molt més als homes que a les dones (mireu el gràfic 1). Això és degut a que els sectors més afectats són en els que hi ha més percentatge d’homes empleats (per exemple, la construcció i el sector de l’automòbil, conseqüència també de la diferència de rols en els sectors productius). Però hi ha molta feminització del treball en la indústria depenent de les grans factories de l’automòbil que podrà incrementar amb força el nombre de dones aturades a la indústria. A més, dins les proporcions d’ocupació a les empreses entre dones i homes, i per estudis fets per dones sindicalistes de la SEAT, els Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) no són neutrals pel que a gènere es refereix, i afecten proporcionalment a un nombre superior de dones que d’homes. A més, reapareixen amb més força els conceptes sexistes de preferència de conservació del treball per als homes, menystenint les necessitats econòmiques, professionals i d’autonomia personal de les dones.

atur-1.JPG

Gràfic 1. Font : Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)

Pel que fa a l’atur de llarga durada (permanència en l’atur per un període superior a un any) ens trobem ja ara, i seguint tendència que ve de lluny, ben arrelada en concepcions patriarcals, amb una taxa força més alta per a les dones. Dissortadament cal esperar que la tendència no canviï i les dones que han perdut la feina a conseqüència de la crisi econòmica actual estiguin a l’atur més temps que els homes que es troben en la mateixa situació. Els efectes de la crisi en les dones, però, no acaben aquí.

POLÍTIQUES SOCIALS
Amb la crisi, Hisenda recapta molt menys fons que procedeixen tant dels impostos directes com dels indirectes (menys rendes del treball, menys consum, menys activitat econòmica…) i, com massa vegades, la repercussió de la disminució dels ingressos es tradueix en una disminució de les despeses. En aquest sentit, l’àmbit més afectat és el de les polítiques socials que afavoreixen la situació de les dones (un exemple clar és la disminució de pressupost per a la llei de dependència). En ser les “polítiques amigues de les dones” les que abans deixen de comptar amb finançament públic, la consolidació de la quarta pota de l’estat del benestar serà dificultosa, amb efectes de gènere lesius de manera especial per a les dones que assumeixen els treballs familiars fonamentals per a la vida.

SUBSIDI D’ATUR I DE JUBILACIÓ
Les característiques concretes de la vida laboral de les dones fan que la seva continuïtat en el treball, la legalització dels seus contractes, els menors salaris, la major presencia de dones en contractes a temps parcial (veure el gràfic 2, referit a tot l’estat espanyol) i en general les condicions de precarietat que acompanyen un escurçament dels seus drets laborals signifiqui menor temps de cotització tant per la percepció d’un subsidi d’atur digne i amb durada suficient per poder trobar una altra feina, com també per tenir dret a una pensió de jubilació que signifiqui una vellesa amb accés a una renda mínima imprescindible. Cal vigilar de manera especial qualsevol retall de les pensions de jubilació que agreugi el negatiu impacte de gènere que en l’actualitat ja tenen aquestes prestacions.

jornadaparcialjpg.JPG

Gràfic 2. Font: Instituto Nacional de Estadística (INE)

RENDA FAMILIAR
Quan es parla de que amb la crisi s’ha produït una caiguda del Producte Interior Brut, el que de fet s’està dient és que els ingressos de les persones i de les famílies (la renda familiar) també ha disminuït, tant per la precarització de les condicions de treball com per l’augment de l’atur i per la disminució del salari real. Això produeix diversos efectes negatius en les dones.

Per una banda, les dones han d’augmentar les hores dedicades al treball domèstic per tal de mantenir la qualitat de vida dels membres de la llar, invertint més temps en la transformació de productes menys elaborats i per tant de preu més baix.

Per una altra banda, es produeix un increment dels contractes laborals en precari, a temps parcial o directament irregulars. Moltes dones, en disminuir els ingressos familiars, es veuen obligades a acudir a fer tot tipus de feines (en general poc qualificades i mal remunerades) com a complement de la renda familiar en horaris i condicions laborals de força dificultat per a una harmonització dels temps de treball i convivència. Això fa que, com podeu veure al gràfic 3, el nombre de dones inactives (dones que no busquen feina i/o no estan disponibles per a introduir-se al mercat de treball) disminueixi. Aquesta situació s’agreujarà de forma important a mesura que s’esgotin els subsidis d’atur i qualsevol possibilitat d’ingressos pugui representar una millora econòmica de la família. Tot això condiciona el treball de la dona fora de la llar a situacions econòmiques totalment subordinades, en les que la persona que pot donar feina té l’última paraula, al marge de la voluntat personal i les necessitats familiars de les dones.

<p
donesinactives.JPG
Gràfic 3. Font : Instituto de la Mujer

… IMPACTE SOBRE LA RENDA DE L’INCREMENT DEL COST DE LA VIDA I LES PRIVATITZACIONS
L’increment de preus dels productes bàsics amb sous reals estancats o pensions clarament disminuïdes pel que fa a la pujada de la cistella de la compra i productes de consum obligat com el gas, l’electricitat i el transport públic carreguen, de manera especial, els costos de l’ajust de les llars a la crisi sobre les dones. No sols és més treball propi, sinó menor consum per a les pròpies dones, arribant en molts casos per sota del nivell de suficiència fins a posar en situació crítica la pròpia salut.

La crisi és especialment agressiva amb les persones més dèbils, amb menys poder negociador, amb menys possibilitats de trobar formes per escapar de l’avarícia dels poderosos. En aquest sentit, la joventut és també un factor de vulnerabilitat i així, les dones joves són especialment vulnerables. Només cal fixar-se en les últimes dades sobre atur registrat a Espanya que se situa en una taxa de 11.07 en dones majors de 25 anys i en 24,96 en dones menors de 25 anys. En crisis anteriors s’han demostrat els seus efectes negatius sobre l’ensenyament, la formació i la salut. En l’actualitat, l’increment de les privatitzacions en aquests camps (la darrera embranzida, a més de la salut, són els serveis públics d’abastiment d’aigua) tenen també un biaix de gènere i de classe que cal denunciar i aturar quan abans millor.

DESLOCALITZACIONS
Com ja va començar a analitzar la Secretaria de la Dona de CC.OO amb L’estudi de gènere sobre els tancaments d’empreses a Catalunya, les deslocalitzacions són especialment lesives pels interessos de les dones treballadores. Amb la crisi econòmica s’agreuja el ritme de les deslocalitzacions, deixant en alguns casos territoris sencers sense indústries on hi treballaven moltes persones. Les empreses –malgrat seguir presentant balanços amb beneficis– es traslladen a països menys regulats laboralment, amb sous més baixos i una ma d’obra menys reivindicativa, amb les conseqüències ja esmentades. Per a les dones –que nombrosos estudis demostren solen treballar més a prop de la seva llar– la possibilitat de trobar feina a molta distància de casa seva –si es produeix– significa un element desincentivador important, complica encara més l’organització de la vida quotidiana i agreuja la dependència econòmica de les dones –si finalment es veuen obligades per manca real d’oportunitats o per desincentivació, a abandonar el mercat de treball-.

MIGRACIÓ
La globalització del capitalisme més atroç fa que la crisi sigui a nivell mundial i afecti particularment els països més pobres. Aquesta situació fa que més gent es plantegi buscar millors condicions de vida a l’exterior, afavorint així les xarxes de tràfic il•legal de persones (com les de prostitució). Amb la globalització la divisió del treball per gènere ja no coneix fronteres, tot i que les traves al reagrupament familiar impossibilita que les dones immigrades a casa nostra que tenen cura de la nostra gent gran, no puguin tenir cura personal també de les persones grans o de les criatures de la seva família. La feminització de l’immigració és un fet no prou reconegut ni atès per les lleis i que caldria seguir treballant com a sindicat, en el mateix sentit de les Jornades sobre “Dones immigrades: Treball i Sindicat” que es varen celebrar al desembre del 2007. Moltes de les reflexions publicades pel CITE i la Secretaria d’Immigració de CC.OO. tenen ara, amb la crisi econòmica, una especial rellevància.

A MANERA DE CONCLUSIÓ
És evident que la crisi econòmica no és amiga de les dones. No dóna ocasió que es puguin consolidar les conquistes dels darrers anys en el mercat laboral amb una implicació directa sobre els seus drets, les seves rendes, la seva capacitat d’elecció i de formació i l’empoderament de les dones. La crisi, desprès del triomf de les polítiques neoliberals i la globalització econòmica, pot provocar un creixement dels treballs informals i un empitjorament de la vida quotidiana de les dones i les seves famílies. De fet, hi ha estudis que demostren com són les llars (les dones) les que assumeixen en gran mesura els riscos en situacions de canvi econòmic, i que el gènere és un factor important en el grau de vulnerabilitat (si s’és dona, s’és més vulnerable), en les posicions socials d’homes i dones (si s’és dona es té una posició social més baixa que els homes en igualtat de condicions) i en la presa de decisions a la llar (si s’és dona, es té menys poder de decisió a la llar)…El paper de les dones serà determinant davant els canvis i limitacions que la crisi alimentària, econòmica i ecològica estan imposant arreu del món.

Autores: Annalí Casanueva i Artís i Àngels Martínez i Castells.

 
9 comentaris

Publicat per a 20 gener 2009 in Economia crítica, Gènere

 

Etiquetes: , , , ,

9 responses to “La crisi des d’una perspectiva de gènere

  1. antoine

    20 gener 2009 at 20:42

    el gran problema es tantos siglos de patriarcado. En las clases populares y poco formadas academicamente encontramos el fenómeno que en el núcleo familiar el trabajo fuera del hogar de la mujer, en muchas ocasiones se contempla como un complemento económico al del hombre, incluso se ve con malos ojos que se altere esta dinámica. Mientras no se consiga romper con la educación sexista, (pelota para el niño, cocinita para la niña)el sometimiento de la mujer, continuara. Y por otro lado en el caso de mujeres independientes y bien formadas cuando toman responsabilidades de poder, para poder mantenerse en la sociedad patriarcal adoptan los roles masculinos.
    Esperemos que algún día, se puede transformar la educación desde su base y que este estupendo análisis que habéis realizado quede obsoleto.

     
  2. Annalí

    20 gener 2009 at 21:09

    Benvolgut Antoine, gracies pel comentari, tens tot la raó pel que fa a l’educació . En l’hegemonia del patriarcat hi té molt a veure l’educació dese l’infantesa.
    Pel que fa a al que comentes sobre l’adopció de rols masculins de les dones que arriben a llocs de gran responsabilitat, penso que això canviarà quan hi hagi més dones en llocs de responsabilitat, quan les dones com a col·lectiu històric s’empoderin.
    Per altra banda, també he de dir que amb un canvi en l’educació no crec que hi hagi prou, cal també canviar les relacions econòmiques actual que s’aprofiten de la situació de les dones, la fomenten i la reprodueixen.
    El patriarcat, en la meva opinió, no morirà fins que no es costrueixi una societat basada en principis molt diferents dels actuals que permetin l’establiment de relacions, humanes, socials i productives més coherents.

     
  3. antoine

    20 gener 2009 at 21:52

    absolutament d´acord amb tu, sobretot en la construcció d´aquesta societat Marxista

     
  4. Rosa

    21 gener 2009 at 13:24

    S’agraeix aquesta reflexió. Quan es parla de crisi les dones seguim sent invisibilitzades.
    És important aportar una visió de la crisi que habitualment és ignorada pels mitjans de comunicació i les “persones expertes” que hi tenen cabuda.
    Les dones portem una doble, o triple, càrrega de treball i les nostres condicions en el mercat laboral són pitjor que les dels homes, això ens col•loca en una situació de vulnerabilitat davant la crisi que ens podria portar a perdre les millores que hem pogut anar conquerint en els últims anys.
    Saber i entendre el què està passant ens ha d’ajudar a lluitar per fer front a la crisi i evitar-ne les conseqüències que podria tenir per les dones.

     
  5. rafa hortaleza

    21 gener 2009 at 23:05

    guau… vaya post Angels…

     
  6. ceronegativo

    23 gener 2009 at 0:19

    Muy interesante, muy documentada. En hora buena.

     
  7. Adelina Escandell

    23 gener 2009 at 8:50

    M’ha agradat molt l’article perquè quan es parla de crisi, malgrat el nom sigui femení, i afecti, especialment les dones, els mitjans de comunicació i la majoria dels que en parlen, sempre ens hi posen rostre masculí.
    Tenim molta feina per endavant i necessitem les reflexions des de la perspectiva de gènere. Gràcies per alimentar-nos i donar-nos arguments.

     
  8. Annalí

    26 gener 2009 at 9:51

    Adelina, Estic totalment d’acord en el que dius sobre la invisibilització de les dones en el tractament de la crisi. En aquest sentit trobo que la frase de la Rosa : “Quan es parla de crisi les dones seguim sent invisibilitzades.” és molt aclaridora. Les dones estem invisibilitzades per totes bandes i, malauradament, no es podia esperar res diferent pel que fa a l’anàlisi de la crisi.
    Gràcies a totes i a tots pels comentaris.

     
  9. Annalí

    26 gener 2009 at 10:09

    Em sumo també a aquestes dues frases de la Rosa i l’Adelina respectivament:
    “Saber i entendre el què està passant ens ha d’ajudar a lluitar per fer front a la crisi i evitar-ne les conseqüències que podria tenir per les dones.”
    “Tenim molta feina per endavant i necessitem les reflexions des de la perspectiva de gènere”
    Aquestes dues reflexions m’agraden especialment perque criden a l’acció.
    Conteu amb mi companyes!

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: