Médicos franceses contra la Ley Bachelot

Los médicos dicen: “No discutamos más, hay que pasar a la acción”

Después del personal sanitario, los médicos entran en la batalla contra la ley Bachelot. Está prevista una huelga unitaria el 28 de abril.

Es un hecho sin precedentes, uno tras otro, los médicos de todos los hospitales públicos de París y de l’iIle-de-France están tomando postura en contra de la ley de reforma del hospital. A Henri-Mondor, BICHAT, Trousseau, Antoine-Béclère, Tenon, La Pitié-Salpêtrière, Saint-Louis … las comunidades médicas han votado en los últimos días mociones que toman una postura clara en contra de la política gubernamental. Cada vez vuelven las mismas resoluciones: rechazo de la supresión de los servicios, rechazo de la gobernanza no compartida con los médicos y de la omnipotencia del director y, en fin, rechazo de los recortes presupuestarios que conllevan reducciones de puestos de trabajo. Casi siempre, estas propuestas han estado acompañadas de acciones muy concretas. Entre las que destaca la “amenaza de dimisión de los jefes de los servicios y del Presidente de CCM si no se produce rápidamente algún cambio.” Y ahora, la mayoría de los médicos han decidido suspender todas las reuniones médico-administrativas para centrarse en la atención al paciente.

Pasar a la Acción
Agrupados en un comité de defensa del hospital público, alrededor de trescientos médicos, la mayoría de los cuales ocupan órganos rectores de las instituciones, han ratificado ayer en una junta general, su oposición al poder absoluto dado por la Ley HPST a los directores, y también han denunciado la falta de financiación y los recortes de empleo.
En general poco inclinados a la contestación social, los médicos están uniéndose a una amplia gama de sindicatos del personal hospitalario que están comprometidos en esta batalla desde hace varios meses. Dan testimonio de ello sus  tomas de posición. “Desde de dieciocho años en que ejerzo la profesión, el proyecto médico siempre ha sido dirigido por los médicos, no es un director que pasa cuatro años en el cargo quien nos va a dictar su ley”, dijo Pierre Taboulet, jefe de servicio de urgencias en el hospital Saint-Louis. Categórico, dice estar dispuesto a dar su “dimisión si la ley de aprueba.” “No discutamos más. Debemos pasar a la acción “, ha apostado más fuerte un biólogo. “Estamos todos en el proceso de medir lo que pasa en nuestros servicios en términos de informes sanitarios. Nos encontramos en una encrucijada que podría modificar profundamente el funcionamiento de nuestras estructuras”, ha dicho a su vez, Jean-Louis Chabernaud, presidente del Sindicato nacional de pediatras de hospital. “Nosotros deberíamos haberlo hecho hace mucho tiempo”, también se lamenta este último. Incluso los internos se han unido al movimiento. “Tenemos preocupaciones sobre el hospital en el que vamos a ejercer”, dijo Lola Fourcade, la presidenta del Sindicato de internos de hospital de París

Una primicia!
El conflicto ha sobrepasado un escollo, porque los médicos han decidido salir a la calle el 28 de abril, junto con todo el personal hospitalario. Una primicia . “Si se cumple el programa, si el proyecto de ley pasa al Senado en mayo, antes de volver al Parlamento, la votación de la Ley no se producirá antes de julio. Se prepara una movilización de largo alcance”, ha advertido Bernard Granger. La jornada unitaria del 28 de abril verá desfilar médicos no sindicados, y también sindicados(FO, CPH, INPH, AMUF, SNPHAR) y el personal paramédico (CGT, SUD, CFDT, CFTC, FO). “Será un acontecimiento histórico en la medida que desfilarán juntos todo el personal hospitalario, desde los agentes a los médicos, pasando las enfermeras, auxiliares de enfermería e incluso los cuadros ejecutivos, sin olvidar a los pacientes”, ha insistido Bernard Granger .
Por ahora, el movimiento aún no ha llegado a provincias, pero no puede tardar, según Bruno Devergie, presidente del sindicato de profesionales de los hospitales públicos,. “Se oye gruñir en Rouen y en Lille”, ha informado éste último después de la asamblea.

 

Alexandra Chaignon

 

Traducido de L’Humanité  por Elena Álvarez  y publicado en Dempeus.

 

 

No al copago (repago) sanitario!

El Congreso insta al Ejecutivo a rechazar el copago sanitario

La Cámara aprueba por unanimidad que el paciente no pague por la sanidad pública

Sanidad se opone al copago.  – gabriel pecot

PÚBLICO – MADRID – 12/03/2009 08:00

El Congreso de los Diputados considera que los pacientes no deben contribuir económicamente al pago de la sanidad pública. El pleno de la Cámara Baja aprobó ayer por unanimidad la proposición no de ley que, a instancias del grupo ERC-IU-ICV, insta al Gobierno a rechazar la introducción de cualquier forma de copago por parte del usuario del Sistema Nacional de Salud.

El debate sobre la posibilidad de que el paciente pague parte de la asistencia médica de la que se beneficia nunca ha dejado de estar presente en los corrillos sanitarios, aunque fue a finales del año pasado cuando Catalunya reavivó la discusión, al apuntar que era una forma de mantener la sostenibilidad del sistema. Otras comunidades autónomas secundan esta postura.

El Ministerio de Sanidad se cierra en banda a hablar de copago. Y es que la medida que persigue disuadir del posible uso excesivo de la sanidad pública también puede generar desigualdades y romper así la naturaleza de un sistema universal por definición. También los sindicatos tachan el copago de “disgregador”.

Medida discriminatoria

“Discriminar por razón de renta a determinados sectores de la población, dificultándoles el acceso a la sanidad, sólo conseguirá que problemas agudos de salud se conviertan en crónicos y que, en consecuencia, generen mayores costes sanitarios”, aseguró ayer el diputado de IU, Gaspar Llamazares, que defendió la proposición. Para Llamazares, el copago es una medida “ineficaz” que no genera ahorro al Sistema Nacional de Salud.

El texto aprobado ayer persigue obtener el compromiso del Gobierno de que en el futuro Pacto por la Sanidad no se hable de copago. La proposición salió adelante con una enmienda del PSOE. Dicha enmienda señala que la mejora de la eficiencia en la gestión y la política de salud pública, junto con un sistema de financiación autonómica adecuado, dan “un margen suficiente al Sistema Nacional de Salud” para prescindir de hablar de copago, informa EP.

Llamazares criticó “el fantasma del copago” que, según él, “recorre Europa en forma de euro por consulta en Francia o el ticket liberador de Alemania”. Además, en Italia, el usuario paga parte de sus visitas a los especialistas. Cada consulta cuesta unos 40 euros, aunque las personas con rentas bajas y algunos enfermos crónicos no pagan. En Inglaterra, se pide una cantidad fija de unos 8,5 euros por los fármacos.

Ver al respecto: Manifiesto DEMPEUS en castellano.

 

Madrid por la sanidad pública!

Unas 20.000 personas rebosaron el recorrido de Cibeles a Sol con gritos contra la privatización de la sanidad. La manifestación de ayer, amenazada por la lluvia y las continuas trabas que el Ayuntamiento de Madrid puso en días anteriores, cumplió las expectativas marcadas por los convocantes. Alrededor de 20.000 personas convocadas por la Coordinadora Antiprivatización de la Sanidad, Matusalen y la Coordinadora de trabajadores de la Sanidad Pública, marcharon por la céntrica calle Alcalá de Madrid. Abría la manifestación una pancarta firmada por los convocantes en la que se leía “No a la ley 15/97”, haciendo mención al mecanismo legal que los gobiernos central y autonómicos de todos los colores políticos crearon en su día para desarrollar las distintas normas que legislan la privatización de la sanidad pública. El portavoz de CAS Madrid, Juan Antonio Gómez, ha explicado a Efe que esta ley estatal “permite que las empresas privadas con ánimo de lucro entren en la sanidad”. También han estado presentes miembros de IU, como el diputado Gaspar Llamazares, y otros sindicatos y organizaciones entre las que figuraba la Federación Regional de Asociaciones de Vecinos cuyo representante, Pepe Cabanillas, ha denunciado que la Comunidad no ha puesto en marcha el Consejo de Salud de Madrid, “y no ha contado con las asociaciones de vecinos ni con los sindicatos para la creación del proyecto de área única”. Durante la protesta, que transcurrió sin incidentes, los manifestantes también han coreado “El PP privatiza y el PSOE autoriza”, y han criticado la postura del PSOE respecto a la privatización de la sanidad en Madrid y han pedido al partido y al Gobierno central que “tomen cartas en el asunto”. Encabezaba la marcha una pancarta en la que se podía leer ‘No a la ley 15/97’, y la consignas más coreadas: “No a la privatización” y “Sa-ni-dad pu-bli-cá”. Fotos de La Plataforma:

 

Dempeus amb Rosa Regàs, Vicky Peña i Carme Sansa

Des del bloc DEMPEUS per la salut pública ens recorden la seva  presentació el dia 19 de febrer, a les 19 hores,  l’Ateneu Barcelonès.

Fem entre tots que l´Ateneu quedi petit … i motius n’hi ha!  A més d’unes quantes salutacions que podem fer aquest dia,  parlarà la ROSA REGÀS  i les actrius VICKY PEÑA i CARME SANSA ens oferiran un petit recital de poesia… .

                      

Us esperem perquè ja veieu que a més d’exercir de ciutadanes i ciutadans també tindrem motius artístics de pes per trobar-nos… amb dones com aquestes recolzant DEMPEUS fa bo de demanar als amics i amigues, a les conegudes i coneguts, que vinguin a l’Ateneu. Però us esperem sobre tot a les persones que penseu que podeu seguir en contacte i sumar-se a  DEMPEUS perquè sigui una eina útil  per la defensa i millora del sector públic de salut!

Feu córrer aquestes bones notícies.

 

Ha nascut DEMPEUS!!!!!

Benvolguts amics i amigues:

El dia 19 de febrer, a l’Ateneu Barcelonès, farem la presentació a Barcelona de l’associació DEMPEUS per la salut pública. Es tracta d’un col•lectiu obert i en creixement de persones que subscriuen un Manifest en defensa del caràcter públic del Sistema de Salut, fent especial atenció als aspectes de la universalitat i equitat del sistema públic, a la necessitat de la participació social organitzada i el tractament adient de les noves patologies emergents. Ens agradaria molt comptar amb el teu suport explícit, a que t’hi sumessis i en formessis part, i en la mesura de les teves possibilitats.

Si tens temps el dia 19 de febrer a partir de les 7 de la tarda, ens podem veure a l’Ateneu Barcelonès, a la presentació pública. Crec sincerament que especialment en moments de crisi toca defensar de les embestides privatitzadores els serveis públics en general i els de salut en particular perquè desprotegeixen de manera greu a les persones amb menys recursos a la vida, a les que atravessen una situació especialment delicada i feble, les persones que necessiten més suport…Us convido a participar, a recolzar-nos, a donar idees, a estendre DEMPEUS per la salut pública!

Per cert, DEMPEUS ja té bloc i és present a Facebook.

MANIFEST : DEMPEUS PER LA SALUT PÚBLICA

Les persones que adherim aquest document considerem que el moment present és determinant pel que fa al futur de la sanitat i la salut a Catalunya i ens pronunciem en defensa del Sistema Nacional de Salut amb tot el seu caràcter assolit: públic, universal, de qualitat, integral, solidari i d’ equitat garantida.

Considerem igualment que el seu objectiu irrenunciable és el de donar la cobertura i els serveis adients per garantir el dret constitucional de la ciutadania a la protecció de la salut, sense cap tipus de discriminació, tampoc per a les persones immigrades, que treballen o volen a treballar, a casa nostra. La equitat i la lluita contra les desigualtats en salut ens són objectius fonamentals i necessaris.

Darrerament, des de diversos àmbits de les Administracions i empreses vinculades al sector de la salut, es vol restringir de moltes maneres l’àmbit públic. Per exemple, es reclamen noves aportacions econòmiques de la ciutadania (“copagaments”), limitació de serveis, contractacions de pòlisses d’assegurança privada i particulars, taxes, tractament mixt del finançament, generalització de pràctiques de privatització o d’ externalització. És a dir, valors de “mercat” pel damunt dels socials i polítics, i la supremacia d’ una gestió orientada per valors privats per sobre de la satisfacció dels drets democràtics, econòmics i socials.

La situació de crisi econòmica es ve a sumar al vell argument dels “límits econòmics del finançament públic”, per debilitar l’exigència dels drets i culpabilitzar la ciutadania .Es vol imposar una mena de
“Pacte Apolític neutral” que obriria camí a la mercantilització de tot el sector… quan aquestes polítiques ultra-liberals estan fracassant a tot arreu.

Nosaltres, que provenim de diferents experiències, formacions, oficis i disciplines, organitzacions socials i polítiques, de diverses lluites i amplis compromisos socials, ens reafirmem en la concepció de la Salut com una categoria superior a la simple atenció en sanitat o l’absència de malaltia. Salut és aquella manera de viure, personalment i col•lectiva, autònoma, joiosa, plena, solidaria i harmònica amb un/a mateix/a, amb la resta de persones i amb l’entorn. Una definició que permet abordar el binomi salut/ malaltia des d’una visió en les seves tres dimensions : biològica, psicològica i social. Per tant ens comprometem a actuar en promoció, protecció i prevenció de la salut ,i a partir de les seves causes, dels Determinants de Salut: treball i les seves condicions, gènere, classe social, educació, estils de vida, medi ambient, urbanisme, origen, autonomia, mobilitat, etc.

Ens orientem a promoure la reflexió col•lectiva, generar debats, cercar acords des de la nostra pluralitat, manifestar públicament les nostres opinions i propostes, engrescar la mobilització social i l’acció cívica i política cap als objectius acordats. Igualment, per les característiques i composició del Grup, ens comprometem a donar a conèixer les elaboracions col•lectives i personals que tinguin interès per a la reflexió i l’acció sobre el tema. I a comprometre al màxim de persones en la defensa de la salut pública.

Alguns dels àmbits en els que inicialment ens proposem treballar són:
1.- La defensa del caràcter PÚBLIC dels sistema nacional de salut.
2.- Participació social, amb d’altres associacions que venen treballant des de fa temps en la defensa de lo públic, i grups d’ajuda.
3.- Abordatge interdisciplinari i de qualitat de patologies no suficientment reconegudes, malalties mal ateses com les mentals, les incorrectament anomenades “rares”, o les noves patologies emergents sotmeses a un tracte injust per a ser incorporades dins el sistema d’atenció sanitari i per a una cobertura econòmica i social, malgrat una prevalença i severitat inqüestionables. La recent experiència de la ILP per la Fibromiàlgia i la Síndrome de Fatiga Crònica n’és un exemple que cal acabar de reeixir.

Sense competir amb cap de les plataformes, associacions i col•lectius que coincideixen en aquests objectius, i fent una crida a la major unitat i recolzament mutu, entenem com a necessari, urgent i oportú difondre aquesta Declaració en defensa del Sistema Públic de Salut i cridar a totes les persones que defensen el seu caràcter públic a donar-hi suport.

gener 2009

 

Per un Sistema Públic de Salut

A partir de reflexions a les que donem suport, com les que es poden llegir a “Toni Barbarà: Sobre determinantes de salud” i la contradictòria pràctica privatitzadora del sistema públic de salut per part d’algunes Comunitats Autònomes (Madrid en seria l’exemple en majúscules), un grup de persones de Catalunya volem fer pública la següent

DECLARACIÓ

“Les persones que adherim aquest document considerem que el moment present és determinant pel que fa al futur de la sanitat i la salut a Catalunya i ens pronunciem en defensa del Sistema Nacional de Salut amb tot el seu caràcter assolit: públic, universal, de qualitat, integral, solidari i d’ equitat garantida. Considerem igualment que el seu objectiu irrenunciable és el de donar la cobertura i els serveis adients per garantir el dret constitucional de la ciutadania a la protecció de la salut, sense discriminació per a les persones immigrades, que treballen o volen a treballar, a casa nostra.
Constatem, amb preocupació, com en aquests darrers temps sorgeixen una munió de declaracions, propostes, iniciatives, congressos i jornades, promogudes des de diversos àmbits de les Administracions i empreses del sector farmacèutic, tecnològic biomèdic, grans “media”, asseguradores i financeres privades i entitats de caire corporatiu. Sota el pretexta de “modernitzar” el Sistema Nacional de Salut de Catalunya, es reclamen noves aportacions econòmiques de la ciutadania – que anomenen “clients”. És el que es coneix, d’una o altra forma com a “copagaments”. En el discurs que s’intenta instal•lar es parla també de limitacions de cartera de serveis, contractacions de pòlisses d’assegurança particulars, tractament mixt – o híbrid públic- privat del finançament, generalització de pràctiques de privatització i d’ externalització, preeminència de rendiments. És a dir, valors economicistes pel damunt dels socials i polítics, i la supremacia d’ una gestió “moderna” i de “mercat” per sobre de la satisfacció dels drets democràtics, econòmics i socials.

La situació de greu crisi econòmica es ve a sumar al vell argument, reiteratiu i fal•laç, dels “límits econòmics i l’esgotament del finançament públic -sostenible del sistema públic”, i així pot estovar encara més les resistències d’una ciutadania, profundament confosa, espantada i culpabilitzada en les presents dificultats. En aquest sentit veiem amb inquietud com des dels tradicionals “globus sonda” i de les enquestes d’opinió interessades, es proposa passar ràpidament a la normativa tancada i al fet consumat. Això es sustenta en un discurs que de fet ignora l’existència real de les classes socials, les seves diferències, i les inequitats també en salut. Es vol imposar una mena de “Pacte Apolític”, “suprapartidista”, i pretesament “tècnic- neutral” que de fet obriria camí a la més absoluta impunitat per a la mercantilització de tot el sector… quan paradoxalment aquestes polítiques ultra neoliberals es demostren fracassades arreu.

Nosaltres, que provenim de diferents experiències, formacions, oficis i disciplines, organitzacions socials i polítiques, de diverses lluites i amplis compromisos per la salut, ens reafirmem en la concepció de la Salut com una categoria superior a la simple atenció en sanitat o l’absència de malaltia. Salut és aquella manera de viure, personalment i col•lectiva, autònoma, joiosa, plena, solidaria i harmònica amb un/a mateix/a, la resta de persones i amb l’entorn. Una definició que permet abordar el binomi salut/ malaltia des d’una visió en les seves tres dimensions : biològica, psicològica i social. Per tant ens comprometem a actuar a partir de les causes, dels Determinants de Salut: treball i les seves condicions, gènere, classe social, educació, estils de vida, medi ambient, urbanisme, origen, autonomia, mobilitat, etc.

Actualment ens orientem a promoure la reflexió col•lectiva, generar debats, cercar sinèrgies i acords des de la nostra pluralitat, manifestar públicament les nostres opinions i propostes, engrescar la mobilització social i l’acció cívica i política cap als objectius acordats. Igualment, per les característiques, espectre i composició del Grup, ens comprometem a donar a conèixer les elaboracions col•lectives i personals que tinguin interès per a la reflexió i l’acció sobre el tema.

Els tres àmbits en els que inicialment ens proposem treballar són:

1.- La defensa del caràcter PÚBLIC dels sistema nacional de salut. En forma argumentada i sostinguda des del rigor científic i de l’ interès col•lectiu, la bondat social, la justícia política i la oportunitat del moment. Sense mistificacions ni fórmules parasitàries, sempre orientades al benefici final del mercat, i que suposarien de forma molt greu la pèrdua de universalitat i d’ equitat.
2.- Participació social, empoderament i co- decisió, incorporant el gran ventall de potencialitat de la xarxa de societat civil organitzada, les associacions i grups d’ajuda. La salut, naturalment pública, per essència i concepció ho serà en funció de la incorporació real d’aquests agents socials.
3.- Abordatge interdisciplinari i de qualitat de les noves patologies emergents sotmeses a un tracte injust per a ser incorporades dins el sistema d’atenció sanitari i de l’ econòmic- social de cobertura, malgrat una prevalença i severitat inqüestionables. La recent experiència de la ILP per la Fibromiàlgia i la Síndrome de Fatiga Crònica en són exemples paradigmàtics i reeixits.

Sense competir amb cap de les plataformes, associacions i col•lectius que coincideixen en aquests objectius, i fent una crida a la major unitat i recolzament mutu, entenem com a necessari, urgent i oportú difondre aquesta Declaració en defensa del Sistema Públic de Salut.”